MNAC

Repte 1 – Presentació: La col·lectivització de la performativa

A partir de Natura, Centrum Est. Antúnez, 2025.

Fitxa Tècnica:

  • Accionista: Marcel·lí Antúnez Roca.
  • Títol, any i lloc: Natura, Centrum Est. Any 2025. Sala oval del MNAC.
  • Temàtica: Reclam del retorn de la natura en la societat, mitjançant instal·lacions participatives.
  • Enllaç: El podeu visionar a YouTube.
MNAC
Sala Oval del MNAC_Marta Pérez_Agència EFE.

 


Vull presentar-vos un dels artistes performatius més potents que té aquest país, membre fundador de la Fura dels Baus, la gent popularment el coneixia per trencar centenars de cotxes en directe a cops de mall. Les accions de Marcel·lí Antúnez van més enllà de la performance (Antúnez, 2024), i el vídeo més recent que hi ha sobre les seves accions és Salvatgia Sí, presentat pel MNAC a finals de l’any passat, i que s’adjunta en la fitxa tècnica.

Fa més de 26 anys que segueixo aquest artista fill de carnisser, i que vaig conèixer l’any 1998 a l’IVAM mentre cosia Joan l’home de carn. L’any següent, amb batí blanc i pupil·les blaves mostrant Postmortem a ARCO, i que posteriorment convertí en exoesquelets mecànics dreskeletons; una ortopèdia robòtica performativa controlada pel públic mitjançant una interfície digital. (Antúnez i Kac, 1998).

Actualment, aquesta etapa ha quedat endarrere i Antúnez ha retornat a la natura, tant a escala discursiva com en la seva vida quotidiana, retirat a la serra del Moianès. Aquest seria el motiu performatiu que us ofereixo, companys i companyes, una possibilitat d’analitzar aquest estil accionador de la col·lectivitat que l’artista desenvolupa recentment, per mitjà de col·laboradors/es.

He triat el rol d’artista ecoactivista i festiu que col·lectivitza a clam de Via, via, via, visca salvatgia!, perquè ja fa uns anys que la meva pràctica es relaciona amb el binomi cultura/natura, actualment en oposició constant. Temàtica generadora de diàlegs entre allò “natural” i el fet “cultural”, en tensió permanent, que mitjançant l’art s’hi propicien hibridacions entre disciplines. No només genero obra al voltant d’aquesta estima/impuls visceral de la naturalesa i la societat actual, sinó que fa dos anys que realitzo curadoria i comissariat a les últimes hortes de la meva ciutat, en l’esdeveniment Jornal: Land Art als marges de Tarragona.

Jornal es relaciona amb cooperatives i entitats solidàries i socials com L’Escamot Coop., i lligams amb entitats veïnals dels barris a tocar de les hortes, i centres excursionistes com GATA i Planeta Blau, reunint en cooperació intergeneracional a la població pagesa de la zona com la Comunitat Regants de les Hortes de Tarragona. D’aquesta forma és en sintonia amb les performatives actuals d’en Marcel·lí i la transformació posthumana. (Alsina, 2019). La humanitat necessita reconnectar-se amb el planeta i sentir-se de nou espècie. (Carbonell, 2022)

A Natura, Centrum Est (2025) el cos performatiu adquireix caire de “gurú necessari” i vehiculador del teixit social, com un sacerdot de l’art. L’espai i la temporalitat s’allarguen durant mesos, realitzant una exploració veïnal i ciutadana allà on porta la seva performativa. Escoles d’art reprodueixen els murals i els dibuixos es transformen en gegants i capgrossos mitjançant grups i associacions, rols que “cercavilen” en comitiva artística, socialitzant amb/en/per l’art.

Per si voleu conèixer-lo i participar-hi, aquests mesos de març, abril i maig, estarà al Tinglado de Tarragona, i el 9 de maig li organitzem una caminada a les hortes i posterior xerrada polièdrica amb pagesos, biòlegs, arquitectes periurbans i altres interlocutors/es del que podríem anomenar “la natura social”.

 

500 paraules.

Jordi Llort-Figuerola.


Bibliografia

Alsina González, Pau (2019). Humanismo 2.0: Cultura i tecnologia. Recurs d’Aprenentatge UOC. UOC Press.

Carbonell, Eudald (2022). El futur de la humanitat. Decàleg per a la supervivència de la nostra espècie. Barcelona. Edita Ara Llibres.

 

Webgrafia

Antúnez Roca, Marcel·lí i Kac, Eduardo (1998). Arte robótica: un manifiesto [en línia]. Disponible a: http://www.marceliantunez.com/texts/robotic-art-manifest/ (Data de consulta: 24 de febrer de 2026).

Marcel·lí Antúnez Roca (2024). www.marceliantunez.com. Disponible a: https://www.marceliantunez.com/biography/ (Data de consulta: 25 de febrer de 2026).

Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona). (2025). Rua / Natura Centrum Est / Marcel·lí Antúnez / MNAC. [YouTube]. 23 de desembre. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=S0U32VecuBk (Consultat: 25 de febrer de 2026).

Wasp Studio. (2025). SALVATGIA SI DOCU MNAC. [Wasp Studio]. (2025) [YouTube]. 18 de desembre. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=SC2cHFOsrMg (Consultat: 25 de febrer de 2026).