Taller de videocreació - Aula 1

Públic

9- El mite de Pigmalió: Πυγμαλίων

Gràcies a la companya Aïda Navarro Barba, afegeixo el mite de Pigmalió, que era un rei de Xipre que estava encegat i obsessionat per la bellesa escultòrica del cos femení, perdent el Nord, com ho ha estat/està encara avui en dia el mascle d’Homo sapiens sapiens. Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual es correspongués amb el seu ideal de dona perfecta.

D’aquest mite també procedeix el terme pigmalionisme, o atracció per les estàtues, i és motiu recurrent per explicar el naixement de la vida artificial i la fascinació dels artistes per les seves muses i obres.

Mirar de no tornar a carregar, per tant no afegiré res més (ni gràfica ni tipogràficament) a la performance, ans el contrari, treballar amb la massa d’argila, però si que incorporaré la construcció del mur d’argila, per metaforitzar l’atracció per les estàtues i blocs de vida artificial; influenciat pel mite i el terme pigmalionisme.

Mantindré la sorpresa en la performativitat a La Venus de moda i seguiré amb la meva idea inicial de modificar la silueta (retallar com diu encertadament el company Frederic Melis) la figura grossa de la Venus de Willendorf que al contrari de Frederic si que veig semblança en la cosificació actual del mçón de la moda. És cert que els motius són diferents, una era el cos idealitzat per finalitats reproductives i l’actual és per finalitats estètiques, per tant és el cànon de bellesa canviant.

Què us sembla Frederic o Aïda?