Post 5  de la vídeoescultura performativa La Venus de moda

En definitiva, l’associació de la vídeoescultura amb el mite de Pigmalió s’entrellaça en el concepte de l’home com a creador i a la dona com a criatura, o allò creat, jugant amb el binomi subjecte-objecte. Gràcies a la companya Aïda, que comenta també;

 “Pigmalió aconsegueix materialitzar la seva fantasia, de la mateixa manera que el cànon pretén crear una feminitat a mida”.

 

---

15 – L’escena i l’assaig de l’acció:

• Preparatius de l’escena: Montant el suport dels 15 blocs de 12,5 Kg. amb lleugera inclinació.
  

---

• Realitzant el sostre de cova: De color negre, per donar sensació orgànica i metaforitzant la Prehistòria, però també els mons interiors de l’experiència estètica de cadascú.
• 

---

• Comprant i posant-me la roba performativa: Second Skin, una segona pell negre per evitar destacar en l’acció vers la projecció i el fang.
  

  ---

• Realitzant les proves de vídeo: Damunt de la tela negre i una foto de prova (i un apunt per una altre idea) damunt del meu cos vestit de negre.

---

• Preparant la gravació: Pantalla de la càmera de captura, es tancaran totes les llums per la millor gravació de l’acció.

---

Tapant el terra i l’exterior: Es tindrà en compte de fer servir uns plàstics que amplifiquin el soroll de l’argila xocant al terra . Un fang que s’extreu de la silueta de la Venus de Wilendorf, mentres es fa l’acció.

---