Taller de dibuix i expressió gràfica aula 2

Públic

3.2.1_ Desplaçament del significat.

Transformar i reinterpretar un objecte.

Es realitzen 3 esbossos:

Esbós nºI:

El cranc blau. Transformar i reinterpretar un objecte.

Esbós nºII:

Esbós nºIII:

3.2.1_B_ Collage de poemes/objecte dels companys/es:

Penja una imatge d’un objecte que trobis interessant per algun motiu. Posteriorment, prenent de referència els poemes objecte de Joan Brossa i les fotografies de Chema Madoz, sovint híbrids de dos objectes originals, fes un collage on combinis l’objecte de la teva imatge amb el d’una companya o company.

Imatge del meu objecte per a que us animeu a agafar-lo!!!!

Afegeixo, també, el ventall tancat:

Donar gràcies a la companya d’assignatura Anna Elisabet, per resoldre amb el meu ventall l’exercici d’una forma molt conceptual i ben harmonitzada: https://221-20-202-02.folio.uoc.edu/2022/11/23/pac2-lliurament-parcial-1/

L’objecte de la companya de classe Betariz Rodrigo, m’ha inspirat unes primeres imatges, on el concepte humanitzat domina la figura. Propostes de collages digitals realitzades íntegrament amb Photoshop, amb l’objecte d’una companya d’assignatura:

Collage digital amb objecte d’una companya d’assignatura, ara però, inspirant-me en l’Art Africà (tribal) i el concepte Ready Made de Marcel Duchamp:

3.2.1_C_ Poesia només amb l’objecte i la seva projecció:

Controlant-lo per mitjà de la mimesi, podem convertir l’objecte en alguna cosa més pragmàtica. Visualitzar el treball de Chema Madoz i Joan Brossa, respecte a la poesia visual. Per exemple, jugant amb el ventall, la distància focal, el clarobscur i coneixements previs de la ment, construïm en 2 segons unes escales arquitectòniques:

Per mitjà de la seva projecció, l’objecte pot esdevenir quelcom sensitiu, melancòlic:

Projectant escenes on l’impossible esdevé i l’espai i el temps es transformen, com una barca de vela al mar:

O més espiritual, el vol de l’àliga:

La simplicitat del que tenim entre mans, jugant amb l’objecte i l’ombra, amb naturalitat i utilitzant només el medi, com l’artista Andy Goldsworthy, que treballa en el camp del land art en el medi natural, amb les seves mans i el que li ofereix l’entorn, i que podem visionar fàcilment a YouTube i en alguns DVD’s.

Com a referents, també s’afegeix la consulta del llibre de treballs de l’artista Sean Mackaoui, dominador del collage de paper i revistes. També els treballs dels anys 2000-2005 de Chema Madoz, a part de les creacions d’objecte-dibuix de Christop Niemann.

3.2.2. Expressió en moviment

3.2.2_A_ El significat de la imatge.

A partir d’una fotografia:

Escull una fotografia que hagis fet o que formi part dels teus records. Imprimeix la fotografia i transforma-la a través del dibuix fent servir una o diverses tècniques lliures damunt de la fotografia impresa. D’aquesta manera es canvia també el significat de la imatge i es dialoga amb el record en un pla conceptual.

Realitza diversos dibuixos prèvis, per veure els diferents significats que pot adquirir el resultat. Etapes del dibuix i procediments:

A continuació afegeixo obra de dibuix i pintura de meu fons, que incorporen fotografies enganxades o transferides amb la tècnica “Transfer”, en les que a posteriori hi he dibuixat. La imatge d’arxiu, domèstic, que passa a ser un document viu, on la màgia del dibuix transfereix temps i vivències.

Per traspassar fotocòpia a paper o llenç, es fa servir la tècnica de “Transfer”, fàcilment realitzable, com vaig comprovar amb els alumnes de l’Escola Saavedra de Tarragona, l’any 2016:

llibretes — Transfer damunt de cartolina.

També es pot dibuixar damunt de pàgines de revistes de moda. Recomanable retolador permanent:

Resulta eficaç reciclar imatges gegants de perruqueries, per dibuixar i pintar damunt amb acrílics i retoladors Posca:

Afegeixo a l’apartat del meu Folio/Qui soc? altres exemples: https://jordillortfiguerola.folio.uoc.edu/qui-soc/

L’octubre de 2015 realitzo un llibret a Marshall Street, a Londres, a casa el fotògraf Antonio Nodar, amb la companyia d’Adelaida (filla del reconegut Marcel·lí Antúnez):

Realitzo dibuix damunt de fotocòpia a Londres, l’octubre de 2015, sobre un bloc que he portat per confeccionar un llibre de viatge/estada a Marshall Street, on estic convidat. Tot just he conegut a l’Antonio a la meva ciutat, ja que fou l’artista convidat per les Festes de Santa Tecla de l’any 2015.

Dibuixos duts a terme cada dia, durant l’estada a casa el fotògraf Antonio Nodar, amb la companyia d’Adelaida (filla del reconegut Marcel·lí Antúnez), que ha vingut a matricular-se, no recordo ara que estem el 2022, Saint Johnes, potser?, … a una famosa Escola d’Art de la capital d’Anglaterra.

Si hi ha artistes, continuaran havent-hi artistes, del carnisser a l’artista, de pare a fill, i ara de pare a filla, en Marcel·lí aposta per Adelaida i l’envia a Anglaterra. Encertada la desició, petits instants després de conèixer-la, es veu que és una noia rebel, creador i intel·ligent. Amb la sang jove que es vol menjar el món. Adelaida mira com dibuixo, quan al vespre coincidim tots al pis de l’Antonio, que és de Carnota, és galleg. Un gallec conegut a Tarragona i que ens acull al seu pis de prop de Picadilly Circus, a dos minuts estem.

Al fotògraf ceador del Lijogravado, Antonio Nodar, li agrada “callejear”.

Uns mesos després, visito també l’estudi d’Antonio a Barcelona, davant del Palau de La Música, amb les parets pintades, recordant-me al pis del famosíssim pintor Freud.

Adjunto imatges que realitzava l’any 2011 amb retolador damunt de collage:

Els anys 2008 i 2011 participo activament en les accions de Künstainer Colectivo a Tarragona. Concretament dibuixant i pintant damunt de fotocòpia gegant, en el mòdul creatiu. Acció col·lectiva amb Nil Bartolozzi, Unai Reglero, Amadeu Anguera, Justo Heras, Lluc Queralt, Moderna de Pueblo. Organitza Caldo de Cultivo:

murals — Part d’un mural sobre fotocòpia de fotografia. Part de l’obra de Llort-Figuerola. Any 2009.

El recurs d’aprenentatge de la UOC, Un viatge pel dibuix, de Carlos Ruiz Brussain, m’ha recordat els “cadavres exquís” que vaig realitzar de jovenet amb amics de l’Escola d’Art i amics de fora dels cercles artístics. A la pàgina 8 del mòdul s’hi mostren dos exemples:

3.2.2_B_ Moviment i dinamisme. Explicació i exemples:

Un dels reptes del dibuix, com a representació bidimensional i físicament estàtica, és la de representar el moviment.

Enunciat: “Realitzarem proves de gest i traç amb diverses tècniques (ràpid, lent, esquitxat, amb taca, canviant el gruix de la línia, fregat…). Veuràs que traçant les línies amb certa gestualitat i fluïdesa pots donar moviment i dinamisme a allò que representis.”

Repassem abans el dibuix Zen, ja que crec que ens ajudarà a expressar amb el traç del pinzell el moviment i el dinamisme.

La cultura de l’East, és diferent de la del West, Orient versus Occident, concepte que s’origina amb l’etnocentrisme del West (Occident), sempre mirant l’East (Orient) amb la nostra mirada, concepte molt treballat per Jane Elkins, mirada post-colonialista, post-evengelitzadora i actualment comercialitzadora de souvenirs. Com comenta Alain Resnais Alain Resnais i Chris Marker a Les statues meurent aussi, de l’any 1953.

En el concepte d’Art i en el dibuix també són un món a part; l’Art Africà, el tribal de l’Oceania i de les Illes del Pacífic, etc. El traç de la taca, no pas la línia (de traç) de tradició hel·lènica que tenim a l’Occident. La gran diferència amb els Asiàtics i Xina com Lothar Ledderose explica a Ten thousand things: module and mass production in chinese art, és que són una cultura modular, que pensa de forma sitemàtica. Aquestes diferències estructurals en la manera de pensar també les contrasta Raymond Thomas a La perfección técnica, exposant, són cultures tan diferents, que fins i tot amb l’ensenyança difereixen. Aquí el mestre s’explica intel·lectualment i mitjançant l’estudi literari. I allà, a l’East del Zen, el mestre no conta sinó que exemplifica perfectament, amb el seu art, amb el seu techné/ars, un saber fer executat de forma magistral. Els alumnes només repeteixen, imiten i copien sistemàticament, fins que el mestre creu que han assolit el nivell òptim que els permetrà “saber fer-ho” mentalment i de forma perfecta i automàtica. Amb paraules de Thomas (pàg. 56);

«…sin intervención voluntaria del espíritu.»

Bibliografia del text:

Elkins, J. (2002). Perfect Stories. En: Stories of art. New York: Routledge.

Ledderose, L. (2000). Capítol; Introduction. A; Ten thousand things: module and mass production in chinese art. Princeton University Press. Pàgines 1-7.

Marker, C. i Resnais, A. (1953). Les statues meurent aussi. Censurat i publicat l’any 63. França.

El capítol “VII-La Perfección técnica” del llibre “Sabi-wabi-zen. El zen y las artes japonesas” de Raymond Thomas, de l’any 1986, parla de l’espontaneïtat, però controlada, perfectament executada. El traç que imita moviment i velocitat també es relaciona amb alguns Haykus, on el Zen domina l’artista i l’obra.

A “El dibujo. Historia de un arte” Monnier, Lemayre i Rose exposen imatges i impressions fugaces de tècniques amb el pinzell i el dibuix, exactament al capítol “El dibujo como instrumento de observación”.

Adjunto treballs de traç que he realitzat anteriorment, entre els anys 2004-2006 quan estudiava el CFGS d’Il·lustració:

zen — El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2004/05.

L’execució ha de ser precisa, apropant-se a la perfecció, com en l’enssenyança oriental, on el Mestre no explica, només demostra la seva tècnica i els alumnes la imiten. Tècnica perfecte, que fins que no mimetitzen els alumnes, el mestre no deixa que posin de la seva part. Segons la filosofia Zen, si l’alumne imita a la perfecció la tècnica del mestre, estarà preparat per a qualsevol tasca, deixant-se portar. Poso dos exemples meus, l’oreneta i la tortuga, realitzats amb el traç oposat, un ràpid i fugaç (oreneta), l’altre lent i pausat (tortuga):

zen — El traç i el Dibuix *Zen* amb pinzell arrodonit. Obra de Llort-Figuerola. Any 2004/05.

Pintura tonal amb tinta diluida aplicada amb pinzell sec, a l’estil Zen, i una gran conexió entre el traç i el concepte:

zen — El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2005.

zen — El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2004/05.

zen — El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2004/05.

Adjuntem una obra de Toyo Sesshu (1420-1506), les feia amb la doctrina Zen, combinant el paper humitevès, però sempre amb una serenitat digne del Zen.

També he provat de fer un paisatge cremat:

zen — Paisatge cremat amb tècnica Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2005.

També els objectes poden representar-se amb la tècnica aquosa, en aquest cas una ceràmica meva:

zen — El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola, any 2005.

Amb temps i paciència, podem elaborar unes escenes cada cop més complexes. En aquest ho demostro amb un parell d’il·lustracions amb anilines que vaig fer sobre el Mar:

anhilina — Anilines. Obra de Llort-Figuerola, any 2005.

Detall del traç i les aiguades, es tracta de fer pocs traços, amb estil Zen.

És important observar com la ment construeix, us poso una il·lustració meva. A l’esquerra veiem clarament un paisatge, ja que associem el cercle (gota de tinta xinesa) al Sol o la Lluna, en posició superior, aleshores apareix el paisatge, al contrari del que passa si ho capgirem, esdevé quelcom més abstracte.

zen — Tinta Xina i percepció. Obra de Llort-Figuerola, any 2006.

zen — Tinta xina i percepció. Obra de Llort-Figuerola. Any 2006.

zen — Tinta xina i percepció. Obra de Llort-Figuerola, any 2006.

Escalfo motors amb una gota de tinta, com l’alumne oriental, preparo la proposta d’aquest exercici amb un element bàsic. Tal com diria el mestre oriental, “–si domino aquest, podré avançar”. Per continuar amb la representació de tres elements: (a) una figura humana (b) un objecte i (c) una forma abstracta.

zen — Foto de la *Nogalina* en estat mineral, al mig *Nogalina* aiguada i gotes preparades.

Mitjançant la tècnica i el tractament, procurem expressar una sensació o emoció. Davant la gota de tinta, un ha de ser conscient del que volem expressar, la gota pot ser tot el que vulguem, amb un simple gest preparat:

zen — Gota de nogalina / traç-percepció. Obra de Llort-Figuerola, any 2022.

D’esquerra a dreta; una gota pot ser la Lluna o un bòlid, una cosa que cau, o quelcom que regalima de darrere al paper, o una simple flor que esclata.

zen — Més gotes de nogalina, que fan un relat expandit en l’espai. Obra de Llort-Figuerola, any 2022.

D’esquerra a dreta; una escena del Cosmos dona pas a un VIRUS, venim del macro per anar al micro. Seguidament, un turó, vist en planta (diagrama de mapa geogràfic), acompanyat d’una posta de Sol al Mar, per trobar-nos amb un èsser que sembla una estrella de mar.

El moviment, es pot expressar amb el traç, com veiem. També s’ha exposat en l’apartat anterior l’enorme diferència cultural entre Orient i Occident, però que han anat nutrint-se una de l’altre, i per exemple, la tradició hel·lènica que ens apadrina ha incorporat

Com diu John Berger[1], dibuixar és descobrir el nostre entorn, el que ens envolta, és una expressió des de la nostra vivència, existim i veiem allò que és. Un punt de vista subjectiu que es remunta als orígens de la nostra espècie, on el traç sobre la roca, objectes i cos, formaven part de l’expressió.

[1] Berger, John (2011). Sobre el dibujo. Barcelona. Editorial Gustavo Gili.

Com exposa la narrativa magistral de Berger, quan dibuixem model, ens adonem que si volem comprovar les formes, mirem amb major connivència (exactitud) (Tolerància d’un superior en relació amb les faltes que cometen els seus subordinats): o sigui, només buscant el que vols trobar. Berger acaba dient, que el model i el dibuix coincidien, i, per un instant deixà de ser un home model i es va convertir en un habitant del món que jo havia creat, en una expressió única des de la meva experiència.

Berger descriu com dibuixa un model, observant, reconeixent els fets anatòmics, comuns, però la curiositat és que els va sentir físicament com si el sistema nerviós de l’artista habités també el cos del model.

L’acte mateix de dibuixar és el que força a l’artista a mirar, a disseccionar i tornar-lo a unir amb la imaginació. Cada pas que fem en el dibuix ens aproxima a l’objecte o el que sigui, fins que acabem dintre d’ell. I és que els contorns i línies que hem dibuixat ja no marquen el límit del qual hem vist, sinó el límit d’allò en el que s’ha convertit el nostre dibuix.

El dibuix del natural, amb paraules de Berger:

Para el artista dibujar es descubrir. Y no se trata de una frase bonita; es literalmente cierto. Es el acto mismo de dibujar lo que fuerza al artista a mirar el objeto que tiene delante, a diseccionarlo y volverlo a unir en su imaginación, o, si dibuja de memoria, lo que lo fuerza ahondar en ella, hasta encontrar el contenido de su propio almacén de observaciones pasadas. (…) Un dibujo es un documento autobiográfico que da cuenta del descubrimiento de un suceso, ya se ha visto, recordado o imaginado. Una obra “acabada” es un intento de construir un acontecimiento en sí mismo. Es significativo a este respecto que sólo cuando el artista alcanzó un nivel relativamente alto del libertad “autobiográfica” individual empezaron a existir los dibujos tal como los concebimos hoy. En una tradición hierática, anónima, no son necesarios. [p. 7-8. Sobre el dibujo.]

Berger exemplifica l’observació i sensibilitat amb el dibuix de Watteau:

L’observació de l’artista no consisteix només en posar els ulls a treballar; és el resultat de la seva honradesa, de la lluita personal per entendre el que veiem.

A l’esquerra, l’autoretrat de Watteau, amb la calavera sota de la pell, Berger dixit. I és que els dibuixos de les mans fent un llaç, es poden convertir en la metàfora de la fragilitat del nus que lliga la vida. Però potser els seus mecenes ni percebien això de la seva obra, sinó l’elegància o la “languidez romàntica”.

Afegim-hi ara el moviment, present sempre l’anatomia, ajudant-nos si cal, de dibuixos anatòmics de músculs i òssos. Com per exemple la guia il·lustrada Anatomia de la Danza, de l’americana Jacqui Greene, on es detallen els diversos plans del moviment; el frontal (vertical) amb anterior i posterior, el sagital (dreta i esquerra) i el transversal (horitzontal). Corresponen a les tres dimensions de l’espai:

Fent una mirada al dibuix de l’East, trobem a Muji. Amb paraules de Mugi Fuchang, (1210?-1269?) :

Solo para expresar la euforia excepcional de mi pecho, eso es todo. Así es como puedo juzgar si se parece a algo o no.

– Mugi Fuchang (1210-1269?)

Mugi_Fuchang

Podem exposar les diferències i virtuts del dibuix Zen,

resumint-ho en un diagrama en forma de columnes,

que esquematitza el gran llibre de Raymund Thomas:

La perfección técnica. Sabi-wabi-zen. El zen y las artes japonesas de Raymund Thomas:

RAYMOND THOMAS (1986). La perfección técnica. Sabi-wabi-zen. El zen y las artes japonesas. Ed. Visión libros, pp. 55-68

3.2.2.1_Dibuix amb tècnica i tractament, el moviment i el dinamisme.

Mínim 3 esbossos: A/Ésser viu, B/ L’objecte i C/ abstracte.

3.2.2.1_ A/ Ésser viu:

Dibuix ràpid i lent, amb línia de grafit, que és quasi una taca que va lliscant pel paper canviant el gruix de la línia. Inicio amb els esbossos d’un peix, carpa:

Esbossos ésser viu – Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.

L’evolució del primer a l’últim esbós – Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.

3.2.2.1_ B/ L’objecte:

Dibuix d’un objecte, fregat un material (vidre) i esquitxat un de diferent (l’aigua):

Esbossos objecte – Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.

L’evolució del primer a l’últim esbós – Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.

3.2.2.1_ C/ Abstracte:

Dibuix abstracte, amb la pretensió de jugar mitjançant tractaments del traç geomètric, i una composició rítmica o de moviment. Una taca proporcionada i els diferents efectes que busquen una artificiositat estructurada, sense permetre formes singulars que recordin quelcom. Compte amb els traços de pinzell o esquitxos direccionals, i sempre fugint d’icones reconeixibles per la modalitat cognitiva esquerra, la del llenguatge:

Procediment c/Abstracte

Inspirant-me en els records residuals que tinc sobre Kandinski, sense consultar, he disposat materials diversos, tècniques vàries, però l’absència de fluïdesa influencia l’abstracció conferint-li expressionisme. És així com neix l’expressionisme abstracte? Gràcies al dibuix? A la força Zen fluida del traç? Dibuix i pintura, de la mà, des del despertar dels Temps.

abstracte — Abstracte, formats. Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme

Exercici assolit amb satisfacció, i ganes d’endinsar-me en els processos que lliguen sentiments i abstraccions.

Un procediment, i un final que encara demostra l’evolució de l’art, en aquest cas la utilització de diferents formats, durant el procés i postproducció. Amb la consegüent edició i orientació, amb una intencionalitat, la de reforçar l’aparença de moviment i dinamisme. Un dinamisme també formal que a escala compositiva busca suggerir moviment. També amb una gamma cromàtica que reforçarà el ritme de les formes variades.

Vull comparar dos formats diferents, un quadre i una fotografia. Exposant que la mateixa obra, pot passar de ser una pintura a esdevenir una pintura fotografiada i amb tractament digital. Convertint una obra en dos, la multiplicitat en els formats contemporanis:

De l’abstracció pictòrica a l’abstracció digital, i canviant de formats. , el de l’esquerra és una pintura i el de la dreta una foto de la mateixa pintura en vertical.

Ara executarem el traç amb formes orgàniques, ha succeït quelcom en la imatge, un canvi formal, que ens evoca sentiments i sensacions.

Expressionisme Abstracte:

Amb l’abstracció, l’expressió del traç i els sentiments, creà un nou subgènere, expressiu.

Durant molts anys la Història de l’Art ha ensenyat que la primera obra de l’inici de l’Expressionisme abstracte era de Kandinski, però recentment s’ha redescobert l’artista sueca Hilma af Klint, que pintà les primeres obres:

Inspirat, ara l’expressió es farà abstracte, i inicio uns dibuixos molt experimentals tant en material, formes, composició i execució expressiva i desinhibida: