Públic El dibuix expandit en la confecció del relat.
El relatograma és una modalitat d’apunts, simbiosi entre il·lustració i escriptura, que documenta, sovint amb diagramacions, els moments claus de les reunions i grups de treball. Gràfica que documenta les sinèrgies humanes, un dibuix expandit del moment, on la disciplina bidimensional adquireix les tres dimensions, renovant-se i aportant noves perspectives democràtiques, una exemplar socialització de l’art.
El dibuix es trasllada del pla únic fins a altres eixos de coordenades, proporcionant l’alçada, l’amplada i la profunditat. Li conferim les condicions per les quals es reconeix el terme escultura, un dibuix en l’espai, i també l’espai en el dibuix, on el relat i l’escena es queden gravats al paper. Temps i espai units en un, i alhora múltiples temps i espais.
Aquesta modalitat de relat, l’he pogut aplicar en dues ocasions aquest passat 2023; durant el taller a l’espai de pensament i art ADDEND i durant una jornada transdisciplinar de treball a la Universitat Rovira i Virgili, concretament per “Diagnosi crítica de la petroquímica al Camp de Tarragona”. Sempre s’ha d’avisar que es fa als assistents, ja que s’han de canviar els punts de vista i el relatador gràfic requereix moure’s per l’espai.
ADDEND es troba enmig de forces tel·lúriques enclavades en un bonic poble, La Morera del Montsant, zona de protecció sonora declarada per la Unesco.
A l’estil de Berger us ho explico, en els dos casos em complau ensenyar-vos la fotografia del moment d’execució, provant i donant fe dels meus escrits. En aquesta posició dins les reunions, es deixa constància de les coses que passen i es diuen, i les que no. Mentre s’està realitzant, és convenient publicar-ho a les xarxes internautes, estenent la causa activista, per mitjà de l’art propi i també deixant constància de l’art dels altres.
A diferència del relat realitzat durant el taller del Montsant, no em dona temps a escriure els inputs genèrics ni els importants exposats, però un cop arribo a casa, decideixo posar els noms de tots i totes els i les assistents a la jornada.
Descriure les imatges és màgic i encantadorament complaent, però crec convenient exposar gràficament uns exemples de l’evolució, concretament el dibuix durant la reunió, i l’enllestit a casa. És important afegir durant el transcurs de la reunió o taller, unes anotacions i dibuixos i espais en blanc que permetin afegir-hi informació a posteriori, ja que hi ha coses que no dona temps a posar. Després posar-hi noms dels/de les participants, descripcions, titulars o frases importants, o coses que algú ha dit, o bé, el que no s’ha dit/o el que no ha passat o el que ha passat fora mentre es feia la reunió.
De gran ajuda és la guia[1] de la jove artista i activista social Carla Boserman, us recomano el document molt sincerament! L’he consultat i llegit a vegades, i sempre ajuda a entendre aquest nou format, nascut l’any 2011 enmig dels moviments com l’Occupy Wall Street americà, en les primaveres àrabs, i l’ocupació del 15-M a la Puerta del Sol de Madrid.
Una narrativitat del dibuix contemporani, que utilitza registres lingüístics sofisticats; com poden ser el còmic, caricatures i ninotaires, els diagrames, o evolucionant el relat amb aquest exemple; el relatograma. Aquest difereix pel tractament democràtic actual, que en l’antiguitat estigué controlat pels poders fàctics, i per tant mancats d’atributs democràtics. Com en el cas dels escribes i sacerdots del poble egipci, sota control faraònic i jeràrquic, i que es reflecteix en murals i pergamins. També els còdexs precolombins, com el de Zouche-Nuttall, en definitiva, discursos històrics escampats per l’establishment meso-americà. També en els més de 70 metres de tapís de Bayeux es continua explicant la història dels guanyadors enfrontada als vençuts, la batalla dels normands conquistant Anglaterra, l’any 1066 dC. i etc.
La crònica dels fets i control social, els guanyadors per damunt dels vençuts. La propaganda oficial. Aquí mitjançant el dibuix i pintures del romànic, a causa de la necessitat d’informar dels credos i dogmes eclesiàstics. Només l’arribada de la impremta alfabetitzarà a la població, propiciant l’esperit crític. Recordeu els gravats satírics on la nostra espècie és metaforitzada a través dels animals? Després de la invenció de la impremta, l’il·lustrador anglès Grandville, atorga el dibuix el poder del comentari social, mitjançant gravats amb temàtica de faules d’animals antropomorfs.
Una història del dibuix social, que arriba fins als nostres dies amb la confecció d’aquests grafismes i escrits, els relatogrames, on fins i tot, són importants les coses que no passen en les reunions. Unes estructures invisibles que segueixen funcionant i que poden deixar-se veure en el relat. Cròniques que visibilitzen l’invisible i graven els pensaments en pedra, per la seva posteritat.
[1] ¿Cómo hacer un relatograma?, de Carla Boserman. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació: Any 2013.
Bibliografia
Bosserman, C. (2013). ¿Cómo hacer un relatograma?. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació́: 2013. Disponible a: . http:/laaventuradeaprender.intef.es/documents/10184/72154/Guia-LADA_Como-hacer-un-relatograma.pdf
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.