Pràctica – Lliurament parcial 2

expandit
DIBUIX EXPANDIT.

3.2.1. Exercicis de dibuix expandit.

Realització de 3 grans exercicis; A, B i C, amb els seus respectius experiments:

A: 3 experiments; A-I, A-II i A-III_

Canviar el suport del dibuix, dibuixar damunt d’objectes diversos, quotidians, útils, amb formes i costats… presentem tres exercicis/experiments:


A-I_ Experiment de la totxana_

Esbosso la idea del peu en un totxo. Preparo la totxana i començo a dibuixar. Preparo el totxo, netejant-lo i tapant els porus amb pintura blanca:

expandit
Totxana: Dibuix expandit.

Encara estic acostumat a separar en cares planes els dibuixos, i se’m fa difícil la continuïtat en l’espai. Però el dibuix expandit va fent, tenint en compte cada pla dels volums, canviant en ells també els seus costats i perspectives.

expandit
El dibuix expandit: Totxo pintat i dibuixat.

L’objecte interactua amb el dibuix i a la inversa, potenciem les possibilitats plàstiques, creatives i conceptuals de l’objecte envers el dibuix:

expandit

Detall de la totxana pintada: El dibuix expandit.


A-II_ Experiment del plat_

Per posar més en acció la poesia visual, afegeixo a continuació el primer dibuix que faig en un plat, amb voluntat de canviar el suport, però no expandeix el dibuix, encara que el concepte sí. Per expandir més el dibuix proposo dibuixar en la Sala expositiva un restaurant i la gent tot amb el traç del retolador negre del plat.

expandit
El plat i el concepte.

A-III_ Experiment de l’esfera_

Ara provo dibuixar en una esfera, espai amb curvatura permanent.

expandit
Procediment – Dibuix Expandit_ Esfera.

Fins que finalment, m’atrapa, literalment, com deia Berger, travesso l’obra:

expandit
Final – Dibuix Expandit_ Esfera.

B: 2 experiments; I i II_

Dibuixar sobre un espai o entorn, expandeix la superfície d’un dibuix, atravessem com diria Berger. El poder transformador del dibuix directament aplicat a l’entorn! El dibuix esdevindrà espai i adquirirà la possibilitat de ser transitable.

S’utilitza el retolador en l’experiment B-I, i cinta adhesiva en el B-II. En els dos casos, el dibuix s’escampa per el terra, superfícies verticals, materials vàris, objectes, portes i parets.


B-I_ Experiment de l’ombra projectada_

La necessitat d’expandir-me més en l’entorn, fa fixar-me en les ombres que projecta el Sol o la llum artificial, sense latència (ombra en moviment a causa de la torxa o foc). Decideixo dibuixar-ne una:

expandit
Procediment – L’ombra de la cadira.

Fins i tot, la meva firma s’expandeix en l’espai.

expandit
Final – L’ombra de la cadira.

B-II_ Experiment del dibuix transitable_ 

Es prepara l’habitació per realitzar-hi el dibuix expandit:

expandit
Preparació de l’habitació; imatges sense intervenció.

Dibuix en l’espai, per mitjà de cinta adhesiva:

expandit
Dibuix en l’espai.
expandit
Dibuix expandit – Gener 2023 – Renau

C: Experiments de dibuix corporal: dibuixar-SE, dibuixar A, i dibuixar AMB estri/cos_

Interactuació amb el dibuix, dibuixant sobre el pròpi cos i els cossos d’altres persones.

Plantejem una proposta de fer servir el cos per dibuixar.

D’aquesta manera dibuixar serà també una exploració d’allò viu i humà més enllà del referent, implicant el cos com a part tangible i conceptual del procés creatiu.

Es presenten 4 experiments i un Bonus Track.

C-I_ Experiment de dibuixar-SE_

Els recorreguts individuals configures unes rutes COL·LECTIVES, de l’INDIVIDUALITZACIÓ, de la MACRO al MICRO, de el personal a el públic. Una ruta que es despulla de tot anonimat.Una col·lectivitat individualitzada que s’exposa a damunt la pell nua, el trajecte del Google Maps, de la ciutat al poble i viceversa, de Tarragona a Renau.

expandit
Pintar-se.

Realitzo unes marques al sofà, on van els meus peus, per realitzar la ruta amb exactitud, inconscientment a manierada de composició clàssica, planta dels peus amb posició d’escultura:

expandit
Preparació de pintar-se.

Capturant la imatge del servidor web, també preparo la imatge amb el Photoshop.

expandit
Pintar-se.
C-II-A_ Experiment de dibuixar A ALGÚ ALTRE_

En una sessió posterior, convido a experimentar el fet de dibuixar-se a una amiga. Dos formats, ser pintada i pintar-se, exactament. En aquest cas la seva ruta habitual:

expandit
Pintar-A ALGÚ ALTRE.
expandit
Pintar l’individual i fer-ho públic, exposat a la pell.
expandit
Pintar-A ALGÚ ALTRE.
C-II-B_ Experiment de dibuixar-A ALGÚ ALTRE, SENSE PROJECCIÓ_

La moda en la generació de joves actuals i el dibuix expandit en els seus cossos. Exactment, en el target Generació de Cristall, que també s’anomena generació Z, o també “Superdigitals” (1994-2012), i que són els joves que han nascut després de l’any 2000, i que ara tenen entre 11 i 22 anys.

expandit
Idea.

Faig un estudi amb el Photoshop i les marques (imagotips&logotips) imperants en aquesta generació:

expandit
Generació de Cristall, ambe els seus imagotip i logotips.

Pràctica de la proposta:

expandit
Procediment.
expandit
Les marques de roba de la “Generació de Cristall”.
C-III_ Experiment de dibuixar AMB (estri)_

L’estri marca la superfície de l’entorn. A continuació, jugo amb el terra i una bola que deixa rastre de pigment UV. Experiment realitzat amb nocturnitat i olleres protecció UV, al meu terrat:

expandit
Procediment i final – Dibuix amb un estri.
expandit
Dibuix amb un estri.

Amb la llum ultravioleta que projecto amb una torxa UV es veu l’invisible a l’ull humà.

expandit
La llum UV evidencia tot el rastre.

Finalment, apareixen unes notes musicals, o tipografies romanes i decoratives.

expandit
Dibuix final amb un estri.

 

Esbosso un parell d’idees més, una realiytzada amb un estri com un colador, un objecte quotidià, que esquitxarà l’espai amb la meva acció intencionada cinètica.

expandit
Dibuixant l’espai transitable.

I l’altra opció, més fortuïta, i menys antropomorfitzada, pel que fa a trajecte i traç. Mitjançant el llançament d’una bola gegant perforada, que anirà marcant el terra que transita.

C-IV_ Experiment de dibuixar i pintar AMB (el cos)_

Amb paraules de la docent Montserrat Moliner Vicent;

Tal com altres artistes han fet abans, pots convertir el teu propi cos, o una part del cos, en estri o suport. El cos, tridimensional i carregat de memòria i significat, pot ser el pinzell i esdevenir l’estri que deixa el seu rastre en forma de dibuix. També pot ser el llenç que suporta les línies i els traços.

La proposta que presento aborda l’actualitat dels feminicidis, per mitjà de l’acció performàntica de l’action painting, en aquest cas, arrossegarem el cos ensangrentat (ensangonat) d’un home per terra, teràpia de xoc! …per tal de fer visibles aquests assassinats perpetrats diàriament pel gènere masculí vers el femení.

expandit
Els-Feminicidis_Dibuixant l’espai amb el cos.
C-V_ Bonus Track:

Amb cinta adhesiva, marcar siluetes de morts, caiguts del firmament, un requiem amb estil Keith Haring. Una proposta que li queda encara per definir-se, és una imatge prèvia, encara no definitiva ni representativa.

expandit
Dibuixant en l’espai. Fotografia del terrat, de damunt l’estudi de Tarragona. Foto: Andrea Eidenhammer (Àustria).

 

expandit

Pràctica-lliurament parcial 1

Timeline landscape_

Més enllà de la tela i el paper; caminant un timeline que uneix land art i dibuix expandit en un entorn natural_

3.2.2 Projecte artístic/transformador partint del dibuix expandit. Opció B: La intervenció en context (amb la possibilitat de realitzar-ho a Els Ports aquest any 2023).

S’adjunta una introducció de 400 paraules, seguidament el recorregut i localització, esbossos, data, hàndicaps/avantatges, els referents, un BonusTrack amb l’opció de la paraula projectada, i la bibliografia.


Introducció_

– La terminologia «rupestre» deriva del llatí rupestris, i aquest de rupes (roca).

 

Sembla que l’entorn sempre ens ha provocat per dibuixar-lo, en tenim constància ja en la prehistòria, fruit de l’observació del natural de la ment humana es desenvolupà el dibuix descriptiu dels animals que contemplaven, com demostra tot l’art rupestre. Amb exemples de dibuixos pintats, tant antics, com les aus sense ales (foto.B) de Terra d’Arnhem, a Austràlia, d’uns 50.000 anys. O la Capella Sixtina de les rupestres, al Sud de França, la cova de Chauvet, de fa 36.000 anys. Un dibuix no contemplatiu, amb gran tècnica i sinceritat realista. Posteriorment els relats dibuixats, amb matançes[0], etc. Incorporant les icones de la simbologia que ara descobrim si seguim estirant el timeline als orígens, un fil d’Ariadna per no perdre’ns. Remuntar-nos als primers bípedes, ara fa 3.600.000 anys, per trobar indicis d’art simbòlic[1], amb l’exemple del còdol roig (foto.A), de jaspilita de Makapansga, a Sud-àfrica, de fa 3.000.000 d’anys. I que Joan Campàs exposa en el Recurs Aprenentatge UOC, La construcció del coneixement en història de l’art (Campàs, p.8. 2015).

Des d’aleshores, les variades modalitats de dibuix han anat apareixent, acompanyant el desenvolupament de l’ésser, fins avui en dia; amb el dibuix expandit i els nous formats com els relatogrames i el dibuix virtual en 3D.


 

simbòlic
Còdol de jaspilita (fotografia A). Les aus sense ales dibuixades a la roca (fotografia B). L’ocre i la mimesi menstrual (fotografia C).

Timeline landscape vol ser una proposta transformadora, transportant-nos i mimetitzant el dibuix expandit corporal de les antecessores[11] (foto.C), les dones de l’espècie humana primitiva, dibuixant una cronologia, una línia de temps (timeline), EN l’espai real del bosc, SOBRE la paret de roca i AMB el camí. Traçant una línia visible i contínua en el paisatge, amb un punt de partida i un final de recorregut, on es marquen (posicionen) les diverses aparicions del dibuix, per modalitats, resseguint un camí i recorregut, a peu, enmig del bosc.

simbòlic
Marques d’ocre i simbologia (imatge D).  Exemple de pedra esferoide (fotografia E).

Un dibuix que s’expandeix en els objectes, dibuix simbòlic de patrons (imatges F).

…Time line landscape pot incorporar descobriments de la prehistòria del dibuix, molt pedagògics, amb la reproducció ceràmica, de la peça trobada, com per exemple l’esmentat anterior còdol roig, els poliedres o esferoides (imatge superior, dreta), el bifaç Excalibur [111] (imatges F).

simbòlic
Bifaç “Excalibur”.

[0] Els orígens del dibuix en relatar els fets, fins i tot apareixen en l’art rupestre del Neolític, com ho demostra el combat d’arquers de les pintures rupestres de Morella La Vella (València), patrimoni de la Humanitat 1998, amb escenes de lluites i matances.

[1] A tenir en compte el concepte d’inherència, ja que hi ha estudis que demostren la capacitat simbòlica de primats, dofins, i altres animals superiors.

[11] Les mares de la humanitat, les femelles van utilitzar el body paint, de forma simbòlica al pintar-se les cames.

[111] Excalibur és l’eina que demostra el comportament simbòlic més antic, atribuint-lo al Heldelbergensis.


(Fins aquí 400 paraules).


Recorregut i localització_

Començant a dibuixar la línia, un traç iniciat dalt d’un arbre, metaforitzant els inicis del bipedisme de la nostra espècie, concretament amb els austrolopithecus, precursors del gènere Homo (3.000.000 – 3.600.000). Una línia marcada amb pintura de calç i que baixarà de l’arbre, i com un riu serpentejant les valls, seguirà el recorregut. Un camí a escala i proporcional al desenvolupament cronològic (trobat fins ara) de la raça humana i les diverses tipologies de dibuix.

Aquest timeline pintat encercla pedres cada cop més grosses, mimetitzant el procés d’encefalització creixent dels neandertals, fins a encerclar una roca, i allà barrejar-se la calç amb l’ocre mineral. En aquest punt del recorregut lineal, s’invitarà al públic a realitzar-se marques amb la pintura vermella, a manera de ritual tribal de l’East, amb una funcionalitat i simbologia. Amb l’ocre, color simbòlic, en una societat ja simbolitzada, que emprava el dibuix per pintar-se (foto.C). L’acció vol anar més enllà del pur body paint, pretén descobrir i reproduir la mimesi menstrual de les femelles neandertals (protecció/monogàmia/creixement del crani/inicis masclisme?) convertint-se en un happening amb una breu xerrada prèvia i possiblement la incorporació d’una artista de la dansa que exemplifiqui l’acció del pigment vermell. Finalment, el recorregut es fa discontinu i amb zig-zag, o en l’opció del riu-mar, en forma de delta, per simbolitzar l’actualitat i les sempre ramificades modalitats del dibuix.

 

timeline
El dibuix expandit: El diagrama timeline.

N’exposo (il·lustració G) el dibuix preparatori, que es considera una modalitat de dibuix, la d’ideació preparatòria.

Segona proposta: El Riu del Dibuix_

diagrama
Diagrama Cicle de l’aigua comparat amb el riu del Dibuix, un timeline per explicar-lo juntament amb la Història de l’Art.

Tercera proposta: La pedrera de marbre_

També es podria dibuixar amb guix a la pedrera de fals marbre de la zona de La Franqueta a Els Ports, per Horta de Sant Joan:


Quarta proposta: PEUS

Pintar un dibuix o paraula amb calç, a la soca i tronc dels arbres, com el quadres de Renè Magritte (que exposo al Bonus Track).

magritte
Les Enfants Trouvés_Renè Magritte.

Bonus track al final del document.


Data d’execució i hàndicaps/avantatges_

Un lloc possible de realització seria en la pròxima edició d’Art i Natura als Ports, a curadoria del docent, gestor cultural i artista, Sergi Quiñonero[111].

[111] Llicenciat en Psicologia i Educació social. Estudis en dibuix i pintura, instal·lació i poesia visual. Amb portfolios a https://www.arteinformado.com/guia/f/sergi-quinonero-ortuno-20196

i http://www.artigavarres.cat/artista.php?id=53

Adjuntem el link del vídeo de l’anterior edició 2022, Els Ports: Natura i Art, produït per TV Terres de l’Ebre i la sèrie d’art local Saó Fonda. https://www.youtube.com/watch?v=sxp-aPAvcxY

En un espai natural protegit:

La proposta respecta l’entorn, és no invasiva, i utilitza pintures naturals, com la calç o el guix, i tots són biodegradables (pigment roig – ocre). Es podria fer servir clara d’ou d’aglutinant. Preferible la utilització del guix, ja que la calç s’aferra molt a l’escorça i s’ha de tenir en compte de minimitzar la petjada en l’espai natural.

 


Estudis previs dels punts a ubicar en la línia temporal pintada en un arbre, camí i roca:

Per designar i enumerar les diferents parades o estacions del dibuix en el time line humà que es dibuixarà damunt del paisatge, s’estudia la cronologia per mitjà de diagrames les diverses modalitats del dibuix. A continuació el diagrama esbossat (il·lustració H) :

diagrama
He realitzat dibuixos previs del diagrama, en format horari 12 hores, que ordena les modalitats de dibuix. Hi ha un error en el dibuix simbòlic, que passaria a ocupar el primer lloc, per davant del dibuix de descripció.

Referents_

Jane Elkins i les seves il·lustracions (il·lustració I) sobre la Història de l’Art i la seva no lineal evolució:

diagrama
Diagrama de Jane Elkins, en el seu Perfect Stories.

Per ser fidels a Elkins, i a la rigorositat científica antropològica, el camí dibuixat en l’espai natural, és com un riu amb els seus afluents, i rieres extingides, mimetitzant la barreja de genoma humà de les diverses races d’homínids antecessors/es.


Referents del dibuix expandit amb punt de vista únic:

Molt inspiradora és l’obra del surrealista Renè Magritte, que amb les seves pintures juga amb la poesia visual i l’art simbòlic amb els arbres dels seus quadres:

magritte
The banquet (1958). Renè Magritte.
magritte
Le blanc-seing, 1965. Renè Magritte.

Bonus Track:

Opció PARAULA PROJECTADA: L’alliberació de les mans

expandit
DIBUIX DE TIPOGRAFIA EXPANDIDA.

Amb els primers bípedes, ara fa a 3.600.000 anys, demostren ja les eines amb patrons simbòlics.

Al bosc, és metàfora de l’antic hàbitat de la primera revolució humana, baixar dels arbres, sortir del bosc, utilitzar les mans per fer realitat el pensament.

Es planteja escriure la paraula “PEUS” als arbres del bosc atapeït i frondós de troncs de pi, projectant-hi la paraula amb el projector de vídeo (2000 Lúmens ANSI):


Bibliografia_ 

Barqueros Sánchez, M. (2015). El dibujo expandido en el espacio. ANIAV Asociación Nacional de Investigación en Artes Visuales. Disponible a: http://dx.doi.org/10.4995/ANIAV.2015.1038

Campàs, J. (2015). Mòdul UOC: La construcció del coneixement en història de l’art [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual.

Elkins, J. (2002). Perfect Stories. En: Stories of art. New York: Routledge.

Herzog, W. (2010). The cave of forgotten dreams. [documental]. Productora Arte France. Canal History films. Disponible a Prime Video. Trailer.

TV Terres de l’Ebre. (26 desembre 2022). Espais de Saó Fonda. Sergi Quiñonero, agitador cultural, artista ambiental i performer. [ Arxiu de vídeo sobre Els Ports: Natura i Art del Canal TE de You Tube]. Disponible a https://www.youtube.com/watch?v=sxp-aPAvcxY&t=140s