3.2_Fer/Dibuixar:

3.2.1_Observació

En aquest primer lliurament parcial del Taller de dibuix i expressió gràfica, s’adjunten els exercicis amb l’explicació personal que s’ha experimentat:

1_Dibuix de memòria: Objectes. Els objectes quotidians que he triat han estat la cantimplora i les tisores.

L’ampolla l’he observat detingudament durant tres minuts i després l’he dibuixada sense problema, sembla que les formes geomètriques es retenen més fàcilment, però la cinta per penjar, al ser més abstracte i que sempre es queda de forma diversa i orgànica,  ja m’ha costat més. El fet de dibuixar-ho fa fixar-me més en el que mai em fixo.

Les tisores semblen senzilles, però m’han costat més. No he pogut aplicar tècniques de la Modalitat D, com per exemple; el valor positiu de l’espai negatiu, ja que és difícil d’aplicar-ho si no estem mirant.

2_ Dibuix de memòria: Paisatge. En el paisatge quotidià que he dibuixat, al ser més complicat i llarg, he anat inventant, a mesura que dibuixava, sentat al mateix lloc, al terrat de casa meva, on els factors externs i la memòria viscuda, influeixen directament.

El dibuix cada cop més inventat, mitjançant records, i la imatge que havia memoritzat al principi, esvaint-se de tal forma, que ja dibuixava més utòpicament que no pas realment, una imatge que veia que cada cop s’allunyava més de la realitat.

3.2.2_COMPOSICIÓ:

1_ Enquadrar: Per aguantar el marc de cartolina, primerament he posat unes pinces a una corda d’estendre la roba del terrat. M’ha passat que estava dret i a l’exterior, gens còmode. S’ha fet fosc i tenia fred.

Faig un altre exercici assegut i més relaxat l’endemà, i m’adono que ara ja no dibuixem amb la ment, sinó que la modalitat D fa aparició:

• La mirada no para de buscar relacions d’espais entre els objectes enquadrats.
• Busca primerament, posicionar els objectes grans en la creu imaginària (que una alumne ha ensenyat a l’Àgora amb el marc fet amb palets de fusta i filferro al Taller del barri que cursa).
• Un cop feta una tasca faig l’altre, molt més racional a l’hora de treballar, ja que ara faig els volums, centro més la mirada buscant el contrast real de llum i ombra.
• En definitiva, faig una observació més empírica.

  

  

  2_ Bodegó de tres objectes en A4: En l’exercici dels quatre temps d’esbós sento les primeres paraules del llibre que llegeixo actualment de John Berger [1] ressonar dintre del meu cap, les detallades en l’experiència sensitiva, en el fet de dibuixar, que fa en les primeres pàgines del seu llibre. Que personalment qualifico d’agraïdes i pròximes a la novel·la, que fan un bon inici d’assaig.

  

  [1] Berger, John (2011). Sobre el dibujo. Barcelona. Editorial Gustavo Gili.

  L’exercici recomana utilitzar els materials carbonet o llapis. Trio un grafit sencer. I començo amb l’esbós de 10 minuts:

  

  Els objectes triats tenen diversitat de textures entre ells, com també la seva forma diferent i mida.

  He relacionat els objectes del bodegó, amb astúcia i dinamisme, buscant posicions estranyes i relacions diverses, que donen joc.

  Es recomana, canviar la posició en cada esbós temporal del bodegó, essent fidel també en el cronometratge del temps.

  

  Com més baixa el temps, vaig sintetitzant. Comences que hi ha temps a fer les ombres i textures, fins i tot observes les llums, però en l’últim dibuix ja només dona temps a fer els contorns dels objectes i la reva relació en tot l’encaix, separacions i contrast de mides entre ells. Un cop fet el de 5 minuts, es passa al de 3 minuts:

  

  Personalment, posaria un ordre:

  • Inicies l’esbós observant la relació amb el marc de la pàgina, i les alçades i amplades de cada objecte, com en l’exercici anterior, però sense necessitar el marc de cartolina, ja que ara, el rectangle imaginari del bodegó ja et marca un espai.
  • Segueixes encaixant els elements del bodegó, i tot seguit, segueixes amb el contorn, més concret de cada objecte i sobretot els espais que deixen: El valor positiu de l’espai negatiu.
  • Per continuar amb les ombres, que deixen els objectes damunt dels altres i en l’espai, especialment en el terra.
  • Seguim amb les textures de cada objecte, que en aquest cas són diferents en cada objecte. També la textura modifica l’ombra produïda i captada de cada objecte.
  • I finalment les llums, la llum que reflecteix cada element i la seva llum residual en l’espai, i el reflex de la llum d’altres objectes en la seva ombra.

  Finalment, l’esbós en 30 segons:

  

  En l’últim esbós, ja ni és important on reposen els objectes de la composició, i l’espai blanc del full passa a ser el contorn que deixen els objectes en el buit.

  3_ El bodegó final en A4: 

  Amb tres exercicis del bodegó triat, amb tres vessants de composició; posant atenció als contorns i siluetes, un altre amb interès a llums i ombres, i finalment la intencionalitat de l’esbós final amb textures i trama.

  

  

  Iniciant amb el contorn i la silueta dels objectes posicionats, es recomana la lectura de La vida de las líneas de Tim Ingold i Ana Stevenson[2]. Seguim amb el segon esbós dedicat més a contemplar les llums i les ombres:

  [2] Ingold, Tim i Stevenson, Ana (2018). La vida de las líneas. Santiago de Chile. Editorial Universidad Alberto Hurtado.

  

  Aquests últims esbossos finals, en ser realitzats en un temps molt més llarg, veig que alguna perspectiva ha pujat, potser a causa de la meva mirada, més alta que la de la foto, o potser l’inconscient ha deixat més constància d’alguns atributs dels objectes; com per exemple el forat del gerro, barrejant foto i realitat amb l’inconscient. Però només en pocs casos, ja que la mirada està concentrada en l’observació empírica i exacte dels objectes i les seves formes i línies, relacions i volums, textures, ombres i llums. Immers en una modalitat cognitiva que molts anomenen la Dreta.