Diagramació dels agents de l’art:

       Diagrama cronològic entre l’artista, el procés, l’obra, els agents i la socialització del públic mitjançant l’art. Vincles cooperatius[1] que actuen a priori; com la formació. Seguit dels processos, l’obra i els agents que actuen a posteriori de la creació per arribar finalment al públic.

S’inicia socialment i formant l’artista[2], dividint proveïdors acadèmics i econòmics (Becker, 2008). L’educació competencial prepara per al procés de creació, els processos performatius de l’obra i els factors com ajudes governamentals o ajuts a la creació, o bé l’enorme diversitat de materials per desenvolupar-la.

Trobem subjacents les infraestructures silencioses[3] (Sánchez-Criado, 2016), la globalització i la geopolítica. Dos exemples; un de clàssic (pigments pictòrics-blau de cobalt) i un altre de contemporani (els NFT’s[4] de l’art digital).

• Pintures amb pigment de mineral de cobalt, que s’extreu de les mines de la RDC[5](70% de la producció global). Altament cancerigen[6] i explotació de menors.
• Els NFT necessiten milers d’ordinadors en naus industrials secretes i vigilades, refrigerant-se per mantenir la xarxa de gigabytes; un consum energètic que contribueix a l’escalfament i al canvi climàtic.

Agents invisibles (Alsina, 2019) i infraestructurals de la tecnologia[7] (Latour, 2015) que el capitalisme utilitza amb promeses igualitàries. Però el capital ho fa de forma autoritària i sense pensar en el benestar col·lectiu (Rogoff, 2015). Personalment, un dels objectius de les arts hauria de ser: contribuir a l’ètica i l’ecologia.

Abans de la finalització de l’obra els actants poden encarregar o ajudar a la creació, ja sigui en forma d’ajuts a la producció (concursos o associacions), o bé mitjançant subvencions econòmiques (organismes públics). Actors del principi de la realització de l’obra o un cop realitzada l’obra; com els premis.

ACTS professionalitzats en l’inside circuit; crítics d’art, curadors i comissariats. Sectors que creen xarxes de museus i galeries d’art, biennals i concursos, fires d’art (art fairs), sense deixar de banda les noves plataformes digitals de la xarxa internauta. Alhora trobem l’out circuit que desenvolupa la tasca de la socialització de l’Art: sales públiques d’administracions com Ajuntaments i Serveis Territorials, o més undergrounds com casals i bars, fanzines o esdeveniments de circuits de ”tallers oberts” o “paradetes” d’artistes als carrers. Un in&out que desemboca en el gran públic.

 

Jordi Llort-Figuerola, octubre de 2023. Text: 487 paraules.

[1] Diagrama inspirat  en l’obra de Howard Becker: Mundos del arte y actividad colectiva, 2008.

[2] La formació pot ser autodidacta, però mai fortuïta, tot i que alguns discursos com l’objet-trouvé o els ready-mades de Marcel Duchamp i la baronessa ho posen en entredit.

[3] Infraestructures avorrides que també analitza l’etnògrafa Susan Leig Star (1999).

[4] NFT = Non-Fungible Token.

[5] RDC = República Democràtica del Congo.

[6] En un primer món en transformació cap a l’abandonament dels hidrocarburs, el cobalt també és clau per a la fabricació de bateries, però persisteixen les preocupacions, sovint per praxis poc ètiques.

[7] Extret de la teoria de l’Actor-Xarxa de Bruno Latour, Michel Callon, Susan Leig Star et al. S’exposa en els treballs individuals i en el recurs d’aprenentatge de la UOC de Pau Alsina (2019).

 

Bibliografia

Alsina González, Pau (2019). Cultura i tecnologia. Recurs d’Aprenentatge UOC.

Becker, Howard (2008). Mundos del arte y actividad colectiva. A: Los mundos del arte. Sociología del trabajo artístico, p. 17-59. Universidad Nacional de Quilmes. ISBN 9789875581470

Sánchez Criado, Tomás (2016). A: Pensar infraestructuralmente. De: Inmaterial. Diseño, Arte y Sociedad, vol.1, pp. 85-95.

Leigh-Star, Susan (1999). The ethnography of infrastructure. A: American Behavioral Scientist, 43-3, novembre/desembre 1999, pp. 311-391.

Videografia

Latour, Bruno (2015).  No Transformation without Institution. Transfromation Marathon. Serpentine Galleries.Londres, 17 d’octubre de 2015. Disponible a:  <https://www.youtube.com/watch?v=2RCLTxUaWVo&list=PLLrFzV6gBibcE1cH1rBq7LtiKyoBi5HXz&sns=tw>

Rogoff, Irit (2015). Infraestructuras. A: X Simposio Internacional de Crítica d’Art. Arts Santa Mònica. Barcelona, 14 de novembre de 2015. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=alkdm_yqUwI