“34 absolucions”

Paraules clau:

Ana Mendieta, feminicidis, justícia, binomi natura-cultura, hibridació, transdisciplinar, land art, antropologia, materialitat, consciència, fang, sang, performativa, postmortem, ectoplasma.

---

 

1_ Context

Cercant a Google tres paraules juntes, “Carl Mendieta mort”, s’explica, en poques frases, la defenestració d’Ana Mendieta des d’un 34è pis de Nova York l’any 1985, després d’una discussió amb la seva parella i escultor Carl André, que inicialment va ser acusat d’assassinat, però finalment després de tres anys va ser declarat no culpable per manca de proves. 

El trànsit d’Ana en l’art es veié interromput pel seu assassinat, fou un estel fugaç però important en l’acció performativa i essencialment en la pràctica d’aquesta amb la natura i el cos propi.

2_ Relació dins el meu discurs artístic

El meu discurs gira entorn les relacions humanes amb la natura, transdiciplino els discursos antropològics i creo manifestacions artístiques relacionades amb la consciència d’espècie, l’ètica i la moral humana. Injustícies com les succeïdes a Mendieta indignen, i carreguen de força i energia el pensament amb una intencionalitat reparadora.

Influencien el meu treball l’antropologia, el pensament simbòlic i l’experiència estètica en llocs de frontera. Alhora que exploro els debats artístics que originen l’enfrontat binomi natural i cultural. Mendieta plasma orgànica i conceptualment la forma amb la qual m’agrada treballar; el fang i la performativa corpòria.

Els llocs originen empremtes en la nostra vivència, les coves i frondositats boscoses l’incertesa, però ens lliguen al passat més remot. Com la cova d’art rupestre de Chauvet (sud-est de França) que vaig experimentar amb fred i obscuritat a Chauvet2. Recordo trepitjant el fang de quatre grapes i enfonsar-me  a la cova del fang dins de la Cova de Tarragona ara fa vint-i-cinc anys.

 

3_ Descripció i intencions

No és un secret que per mitjà de la terra l’ésser humà pot modelar l’esperit, manifestar metàfores o desitjos, una forma conceptual expressada per la materialitat del projecte “34 absolucions”. El fang és un element que ens transporta, a “34 absolutions” l’argila és un canal quasi ectoplasmàtic, que manifesta la voluntat post mortem d’Ana Mendieta; fer-se justicia i condemnar el seu butxí.

Per tant, el lloc i el substrat esdevenen primigenis en la nostra espècie, i a través d’elles el projecte pretén canalitzar la venjança i esdevenir acció reparatòria mitjançant la divulgació del fatal final de l’artista Ana Mendieta. Com si es tractés d’un budú, l’esperit d’Ana utilitza el cos i la veu de l’artista, també la seva terra estimada que tant usava en les seves vagines i formes femenines que esculpia al fang enmig de la natura.

La performativa utilitza argila i pigment roig (sang), que l’artista anirà llençant per tapar els blocs de formigó que representen l’escultura conceptual o escultura minimal de Carl André. Durant 34 vegades consecutives, es projecta aquest fang i en cada deixada de fang s’anomena un nom de víctima de feminicidi, un total de 34 dones assassinades per violència masclista.

4_ Agents i autoria

Els agents implicats en el desenvolupament de “34 absolutions” contempla el treball amb els agents de suport com la captura audiovisual de l’acció.

La performativa és d’autoria pròpia i és una evolució de la performativa Actio sigillata que vaig desenvolupar per Projectes II del Grau d’Arts de la UOC i que finalment veié la llum a les Nits dels Museus el passat any 2024 a Alcover (Ca Cosme i Convent de les Arts).

5_ Producció i pressupost

L’acció es recrea amb blocs de formigó, argila i el moviment de l’artista juntament amb l’audició dels noms de les 34 dones assassinades.

Connectar amb el públic comporta assajos amb l’equip de suport (registre audiovisual) assumint el rol d’espectador per contrastar sensacions, establir-hi marge de maniobra i correccions.

La senzillesa d’aquesta performance de moviment, a prop de l’espectador, requereix austeritat escènica i una producció que contemplaria l’adquisició de cinc blocs de formigó, els quilos d’argila que van sobrar d’Actio Sigillata, i un micròfon de diadema enllaçat als altaveus. Pressupost assequible.

6_ Projecció de futur 

L’experiència millora la pràctica performativa, i és important estar sensible en tots els processos de la creació, i la complexitat de la preproducció, producció i postproducció, ja que esdevindran l’únic relat sensible i detallat. Un arxiu que quedarà després de l’acció, i que es podrà vendre a la propera Nit dels Museus per exemple, o realitzar-la pel 8M.

7_ Conclusió

L’acció performativa “34 absolutions” crea hibridacions i està a l’alçada de l’actual context de l’art contemporani, originant transdisciplinarietats entre escultura, performativa i ceràmica. Alhora que vol ser una pràctica compromesa amb la societat i que vol denunciar els feminicidis a partir d’un dels molts exemples provocats per l’heteronorma i el patriarcat en la història de l’art.

 

Octubre de 2025. Repte 2 – Projectes III. Jordi Llort-Figuerola.