R2: L’anàlisi comparativa.

La Feria de las Flores (2015) de Núria Güell i El misterio de Caviria (2016) d’Antoni Hervàs, són els projectes en els quals hi puc trobar punts en comú. Malgrat que en un estat encara iniciàtic, el meu projecte es vincula en la reparació i venjança pública d’un dels feminicidis més coneguts en la història de l’art modern; l’assassinat d’Ana Mendieta a mans de la seva parella Carl André.

Projectes on els artistes s’impliquen en problemàtiques reals, en una pràctica de l’art vers el que és polític. Les dues exposades i la meva, contenen el mateix esperit. Però no tenen el mateix procediment encara que sí que tenen la mateixa finalitat. La posició de l’artista se situa en el mateix lloc, però selecciono el de Núria Güell, ja que per la feina que desenvolupen necessita altres agents mediadors i conté més proximitat vers la meva performativa, com per exemple el que és exposat als museus.

analisi
Frame del vídeo de YouTube de “La Feria de las Flores” (2015) de Núria Güell.

L’obra de Núria Güell es caracteritza per una clara voluntat intervencionista i ubicada en la investigació en l’art. Lluitant contra els prejudicis, pel fet que parteix d’una idea preconcebuda sobre la realitat o problemàtica que vol retratar. No obstant això, aquesta planificació no implica rigidesa: els seus projectes mantenen una obertura cap a resultats inesperats, com la performance sobre el crim d’Ana Mendieta i el seu executor-escultor.

Segurament, a causa del contacte amb els diferents agents participants i contextos socials tractats per Núria, abordant qüestions com l’esclavitud sexual i altres formes d’abús, i això enllaça amb el projecte que presento per desenvolupar, on denuncio els feminicidis mitjançant un de famós, com és el de l’artista cubana Ana Mendieta.

Els projectes de Núria Güell estableixen col·laboracions amb institucions artístiques i socials que, sovint, acaben també objecte de crítica dins la seva pròpia obra! En aquest sentit, el meu projecte buscarà prohibir l’exhibició de l’obra de l’assassí Carl André. Les institucions de l’art no haurien d’exposar obra de l’escultor conceptual d’aquí podríem estirar el fil de la construcció de la masculinitat, amb context sentimental de possessió i gestió d’emocions relacionals de parella.

Les aproximacions de Güell es vinculen amb l’anàlisi institucional, ja que utilitza els recursos i infraestructures del sistema de l’art, com per exemple; museus, festivals, centres culturals, etc. Els utilitza i fa servir per evidenciar les contradiccions d’aquests espais. Aquest suport institucional o finançament inicial li permet dur a terme projectes que, alhora, qüestionen els mecanismes de poder i de legitimitat que aquestes mateixes institucions representen. Això ja està passant quan s’exposa tota l’escultura minimal d’André, i col·lectius feministes realitzen accions de denúncia per tal d’assenyalar l’obra de l’escultor condemnat inicialment d’assassinat.

En el meu cas i el de Núria Güell, el paper de la documentació és essencial en el seu procés creatiu, primerament per saber exposar i defensar el projecte, però alhora serveix tant per registrar les accions com per analitzar-ne l’impacte social i pedagògic. Des d’una perspectiva de pedagogia crítica, la proposta sobre Ana Mendieta i les de Güell conviden l’espectador a reflexionar sobre la responsabilitat col·lectiva davant de les injustícies i a entendre l’art com una eina de transformació social.

Núria Güell utilitza estratègies arriscades i sovint incòmodes per denunciar la corrupció i posar en evidència certes estructures de poder. Aquesta actitud la situa com una artista compromesa amb el canvi institucional i social, amb una pràctica que combina ètica, activisme i investigació. Amb la performativa amb fang que proposo faig evident també el patriarcat i l’heteronorma fins ara imperant en les institucions i en el món de l’art.

analisi
Retall del frame de “La Feria de las Flores” (2015) de Núria Güell.

A La Feria de las Flores (2015-2016) l’artista ens convida a observar el sistema artístic no només com un espai d’exhibició, sinó també com si fos un terreny d’acció política i pedagògica. La col·lecció Botero del Museu d’Antioquia és assenyalada, i ressignificada amb un intent de relectura de l’artista i la cosificació, i Núria enllaça les obres del cotitzat artista des de les experiències d’explotació sexual de les menors entrevistades. Un museu de la ciutat de Medellín (Colòmbia) on són convocades les víctimes (en el meu invoco hectoplasmàticament a l’artista morta), i per fer una sèrie de visites guiades que tenen en comú amb el meu projecte, ja que exposaré primer (en l’inici de l’acció) un símil de l’obra escultòrica d’André.

Així doncs, l’anàlisi comparativa dels dos projectes, un des de la modèstia personal i l’altre des de l’obra compromesa socialment de Núria Güell, sumen comparacions, fent-nos còmplices a l’espectador i a les institucions. Això pretenc en aquesta pràctica performativa, vinculant a la violència masclista i de gènere que la societat actual encara manté. I és aquí on m’agradaria interaccionar amb el Seminari d’investigació artística.

Per finalitzar aquest estudi comparatiu podríem posar nom a la meva proposta, i oferir-vos la possibilitat i sent fidel a aquesta anàlisi de clara dimensió ètica, feminista i institucionalment crítica, amb una connexió directa amb l’obra de Núria Güell i la denúncia del patriarcat dins el món de l’art. Quin us sembla més encertat?

  1. Mendieta no calla.
  2. Els assassins de l’art.
  3. L’executor-escultor.

 

mendieta
New York Magazine, 1985.

 

 

Analisi comparativa de Jordi Llort-Figuerola. Projectes III, UOC 2025.


Consultes a:

http://www.nuriaguell.net/projects/41.html

https://www.youtube.com/watch?v=Ly5ys4-c7tA

Post 7 – La Venus de moda.

18- Continuació de la Part I – Inici de l’acció:

perform
Frames del mur de fang per “La Venus de moda”.

En les accions, vaig vestit de negre per camuflar-me amb el fons. Alhora també com un botxí “a sou” del patriarcat, amb un ganivet de caçador, que retalla al seu gust impunament i sense escrúpols el cànon de bellesa.


  • Vídeo de l’acció inicial: Construcció del mur d’argila blanca, dins la cova. En el Post 6 s’adjunten fragments, ja que l’acció de construcció del mur dura 20 minuts. Vídeo de 0′ 34” que resumeixen l’obertura i apilament d’argila, uns curts fragments videogràfics dels 20′ de duració total.

  • Fitxa tècnica del vídeo preparatiu, mur de fang:
    • Autoria: Jordi Llort-Figuerola.
    • Títol: Vídeo de preparació del mur per La Venus de moda.
    • Any: 2024.
    • Duració: 00′ 34’’.
    • So: Estèreo (ambiental amplificat).
    • Color: RGB (digital).

19- Part II – La vídeoescultura de la Venus de Willendorf.

La segona part, i sense moure’s de l’escena del mur creat, consisteix en realitzar una còpia de la Venus de Willendorf per mitjà del fang apilat. Com un baix-relleu on l’argila surt a mimetitzar les formes projectades, una imatge projectada que s’expandeix en la profunditat i textures de la superfície que muta constantment de forma gràcies a l’acció física del performer.

vídeoescultura
Argila amontegada ràpidament amb la forma de la Venus de Willendorf i projeccions damunt d’aquesta.

Es realitzen dos vídeos de resum d’aquesta primera vídeoescultura performativa.

Fitxa tècnica – Vídeo resum realitzant el mur de fang:

Fitxa tècnica – Vídeo Short del mur de fang (curt):

  • Autoria: Jordi Llort-Figuerola.
  • Títol: Resum curt de la vídeoescultura(live) sobre la Venus de Willendorf.
  • Any:
  • Duració: 00′ 25’’.
  • So: Estèreo (ambiental amplificat).
  • Color: RGB (digital).
  • Vídeo resum:videoescultura

20- Part III – La vídeoescultura de la Venus anorèxica:

videoescultura
La Venus de Willendorf transformada.

La Venus de Willendorf transformada en esquelet, anorèxia i mort que sovint han creat els cànons de bellesa.

videoescultura
La Venus de Willendorf i posteriorment transformada.

S’inclourà en el vídeo final alguns sons de fang:



21 de gener de 2024.

perform

POST 6 – La Venus de moda.

Post 6  – Vídeoescultura performativa La Venus de moda

16 – Dibuix tècnic definitiu:

Després del muntatge s’ha adaptat millor el desplegament del dibuix tècnic (alçat, planta i perfil amb especificació).


17 – Vídeo (proves) i més preparatius per assaig general:

Fent les proves de l’assaig general per realitzar amb èxit l’acció damunt del fang i la projecció, m’he adonat que al tallar els plàstics que envolten els blocs d’argila era molt interessant posar el focus no en la Venus sinó en un espai interior com les coves. Així doncs, el vídeo de projecció s’ha modificat en contingut visual i també en duració i ara dura 10 minuts, que crec que és un temps mínim que necessito per fer l’acció. Si necessito més temps, faré un pausat del vídeo amb el comandament del vídeoprojector.

perform
Assaig general – Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”.

Els estris: Un fang que s’extreu de la silueta de la Venus de Wilendorf, mentre es fa l’acció, amb un ganivet:

perform
Estris i ganivet del Bufa. Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”.

Proves: Vídeo de l’assaig general amb imatge de cova damunt del fang i reserva del mur tapant amb plàstic.

perform
Assaig i guardar fang – Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”.

18 – Inici de l’acció:

Frames de l’assaig general: Inici de l’acció, obrint els blocs disposats davant i neteja final del ganivet.

perform
Mur de fang i netejant ganivet.

Vídeo de l’acció inicial: Construcció del mur d’argila blanca, dins la cova. S’adjunten fragments, ja que l’acció de construcció del mur dura 20 minuts.

  • Vídeo de 00’34” l’acció amb fragments dels 20′ que dura l’acció:

DEFINITIU_Mur de fang – Venus de moda


21 de gener de 2024.

venus

La Venus de moda: Vídeoescultura performativa.


La Venus de moda: Vídeoescultura performativa sobre la cosificació de la dona.

Taller de Videocreació_ PRÀCTICA.


  1. La idea.
  2. Els antecedents.
  3. Les influències.
  4. El llistat d’imatges a projectar.
  5. Primera aproximació.
  6. Adaptació segons els comentaris dels companys. Segona aproximació.
  7. El mètode d’execució (6è apartat) és el detallat al Fòrum de la proposta i el deixo per explicar més detingudament en el segon post, ja que ara m’interessa establir un llistat definitiu d’imatges de cos (en peus, dreta) de dona per preparar la videoprojecció. Però ja tinc força clara la idea; tractar l’anorèxia que provoca la indústria de la moda en dones joves, modelant la Venus de Willendorf com si fos un cos anorèxic.

venus
Les Venus Paleolítiques i l’actual Barbie.

1-  Idea:

Iniciem l’any 2024 i paradoxalment avui en dia és difícil observar en els museus obres amb una clara dissidència vers el pensament hegemònic patriarcal, treballs amb crítica feminista o que denuncien el masclisme. Per fer justícia, cal lluitar doncs contra el fal·lus-centrisme[1] i rebotar la seva Història de l’Art.

Per aquest motiu he ideat una videocreació multidisciplinar que traspassa la pantalla plana i bidimensional, gràcies a la unió entre vídeoescultura, vídeomapping, videoinstal·lació i acció performativa. El suport de projecció és alhora escultura i mapping en contínua formació volumètrica, gràcies al material (fang/argila blanca) on es projecta i la seva mutació (del suport) provocada per l’artista modelant[2] deliberadament sobre la videoprojecció.

Una vídeoescultura que hibrida disciplines artístiques com la performance, la ceràmica, l’escultura, la videoinstal·lació, i el mapping. És necessari realitzar un vídeo de projecció abans d’executar la vídeoescultura performativa, on les imatges (estàtiques) a projectar segueixin un ordre cronològic, el de l’evolució humana.

S’iniciarà[3] amb el cos de l’avantpassada més llunyana de l’Homo sapiens, la Lucy, passant per les estatuetes de la prehistòria, les anomenades Venus Paleolítiques. Seguidament d’escultures que reflecteixen l’aparició del món hel·lènic i la posterior patterfamilias romana (tot un punt d’inflexió) passant per algunes actrius de Hollywood, i finalitzant amb les top models actuals (de passarel·la) per combatre els diversos cànons heteronormatius de bellesa imposats des de fa segles.

lucy
Reconstrucció “dubtosa” del cos de Lucy; ja que la silueta, el volum i la proporció segueixen els cànons actuals de bellesa, i (segons el meu parer) potser haurien d’assemblar-se a les femelles dels poblats de l’Àfrica (pits caiguts i panxa prominent), i segons la majoria de Venus Paleolítiques els malucs serien més amples. A més a més, com l’Australopithecus afarensis era una de les primeres bípedes encara tindria (possiblement) els braços més llargs (a causa del llarg procés d’hominització encara en desenvolupament, ara fa 3.000.000 d’anys).

2-  Antecedents:

Foucault desenvolupa una anàlisi genealògica de les relacions poder/saber des de l’antiguitat fins a l’actualitat, proposant que el poder exercit sobre el cos és el resultat d’una certa economia política que difereix segons les diferents èpoques i edats de la humanitat. (p.18, Senra)[4]

nines
Venus de Willendorf, l’escultura Venus de Milo, nina grega, la Nina d’Ivori romana de Tarraco, una nina clàssica i la Barbie actual.

3- Influències:

Miquel Barceló[5], les vídeocreacions en stopmotion de Jan Švankmajer[6], les Venus prehistòriques i les Paleolítiques, les escultures de Venus hel·lèniques (imatge superior) juntament amb les nines també grecoromanes, els Shivalinghams (imatge inferior), el cinema de Hollywood, la indústria de moda, etc.

lingam
Abi Shec o Shivalingham del Ioga tàntric.

→S’agraeixen citacions vostres d’antecedents de la cosificació femenina.


4- Llistat cronològic d’imatges, per realitzar el vídeo de projecció.

→Sempre cossos femenins. Si teniu algun suggeriment l’afegiré de tot grat.


5- Primera aproximació compartida al Fòrum de l’Aula de Videocreació.

Potser m’he de centrar només en una imatge, o sigui, què us sembla si les projecto abans de començar de la més actual fins a la més antiga, i em centro a treballar aquesta última? O sigui, la Venus de Willendorf, ja que tindrà més sentit, “DESCOSIFICARÉ” el cànon fins a arribar a la de 28.000 aC. i aleshores cosifico amb els canons actuals.

També es podria projectar una imatge durant 28 o 29 minuts com els anys de la Venus de Willendorf i en aquest temps jo deformo el lingam d’argila per fer una forma anorèxica, provocada pel cànon de bellesa actual (patriarcal) de la moda. Així estaria explicant 29.000 anys de cosificació femenina. Què en penseu?

anorexia
Frame prèvi de La Venus de la moda. Superposició de la Venus de Willendorf i l’Australiana Sacha Reeve, amb 30 Kg. (Enllaç).

Jordi Llort-Figuerola, a 3 de gener de 2024.


Peus de pàgina:

[1] Curiosa coincidència que el bloc de fang sembli un ritual de Ioga tàntric; la veneració del lingam (sexe de l’home) abi shec (Yoni, sexe de la dona) que es realitza en Lluna plena.

[2] L’acció; manipulació de l’argila a temps real amb les mans, braços i cos de l’artista, damunt de blocs d’argila blanca farà deformar la projecció.

[3] Projecció d’imatges de la cosificació de la dona al llarg del desenvolupament de la nostra espècie.

[4] Recurs d’aprenentatge UOC: Videoart, feminismes i artivismes LGTBI d’Andrés Claudio Senra Berja.

[5] Les performances “Paso Doble” on el trio artístic Miquel Barceló, Bruno Delbonnel i el coreògraf Josef Nadj creen murs de fang per interaccionar-hi. (https://www.youtube.com/watch?v=rhUWkEqYPt0).

[6] Les videocreacions surrealistes del txec Jan Švankmajer, on l’stopmotion anima cossos humans de fang, com per exemple; Dimensions del diàleg de l’any 1982 (a partir del minut 4’20’’).

[7] Venus prehistòriques encara per acceptar dins la comunitat. Faltarien més associacions per verificar-les.

[8] Joan Campàs argumenta a La construcció del coneixement en història de l’art el caràcter canviant dels gustos, necessitats tant d’estils com tribals del col·lectiu i sobretot per l’ideal femení que pretenc contrastar. Campàs diu que anomenar-les Venus està mal fet, i de fet, a mi m’agrada perquè així no ens podem amagar del recent passat masclista que prové del patter familias i més antigament. Les Venus són divinitats de la fertilitat d’entre 250.000 i 280.000 anys.

[9] De “bulto rodó” vol dir que és una forma tallada en tridimensionalitat.

[10] Amb trets facials neandertals; cap ovalat, projecció maxil·lar, front fugisser, manyoc occipital i un gran nas.




Jordi Llort-Figuerola, a 12 de gener de 2024.