La Venus de moda: Vídeoescultura performativa sobre la cosificació de la dona.

Taller de Videocreació_ PRÀCTICA.


  1. La idea.
  2. Els antecedents.
  3. Les influències.
  4. El llistat d’imatges a projectar.
  5. Primera aproximació.
  6. Adaptació segons els comentaris dels companys. Segona aproximació.
  7. El mètode d’execució (6è apartat) és el detallat al Fòrum de la proposta i el deixo per explicar més detingudament en el segon post, ja que ara m’interessa establir un llistat definitiu d’imatges de cos (en peus, dreta) de dona per preparar la videoprojecció. Però ja tinc força clara la idea; tractar l’anorèxia que provoca la indústria de la moda en dones joves, modelant la Venus de Willendorf com si fos un cos anorèxic.

venus
Les Venus Paleolítiques i l’actual Barbie.

1-  Idea:

Iniciem l’any 2024 i paradoxalment avui en dia és difícil observar en els museus obres amb una clara dissidència vers el pensament hegemònic patriarcal, treballs amb crítica feminista o que denuncien el masclisme. Per fer justícia, cal lluitar doncs contra el fal·lus-centrisme[1] i rebotar la seva Història de l’Art.

Per aquest motiu he ideat una videocreació multidisciplinar que traspassa la pantalla plana i bidimensional, gràcies a la unió entre vídeoescultura, vídeomapping, videoinstal·lació i acció performativa. El suport de projecció és alhora escultura i mapping en contínua formació volumètrica, gràcies al material (fang/argila blanca) on es projecta i la seva mutació (del suport) provocada per l’artista modelant[2] deliberadament sobre la videoprojecció.

Una vídeoescultura que hibrida disciplines artístiques com la performance, la ceràmica, l’escultura, la videoinstal·lació, i el mapping. És necessari realitzar un vídeo de projecció abans d’executar la vídeoescultura performativa, on les imatges (estàtiques) a projectar segueixin un ordre cronològic, el de l’evolució humana.

S’iniciarà[3] amb el cos de l’avantpassada més llunyana de l’Homo sapiens, la Lucy, passant per les estatuetes de la prehistòria, les anomenades Venus Paleolítiques. Seguidament d’escultures que reflecteixen l’aparició del món hel·lènic i la posterior patterfamilias romana (tot un punt d’inflexió) passant per algunes actrius de Hollywood, i finalitzant amb les top models actuals (de passarel·la) per combatre els diversos cànons heteronormatius de bellesa imposats des de fa segles.

lucy
Reconstrucció “dubtosa” del cos de Lucy; ja que la silueta, el volum i la proporció segueixen els cànons actuals de bellesa, i (segons el meu parer) potser haurien d’assemblar-se a les femelles dels poblats de l’Àfrica (pits caiguts i panxa prominent), i segons la majoria de Venus Paleolítiques els malucs serien més amples. A més a més, com l’Australopithecus afarensis era una de les primeres bípedes encara tindria (possiblement) els braços més llargs (a causa del llarg procés d’hominització encara en desenvolupament, ara fa 3.000.000 d’anys).

2-  Antecedents:

Foucault desenvolupa una anàlisi genealògica de les relacions poder/saber des de l’antiguitat fins a l’actualitat, proposant que el poder exercit sobre el cos és el resultat d’una certa economia política que difereix segons les diferents èpoques i edats de la humanitat. (p.18, Senra)[4]

nines
Venus de Willendorf, l’escultura Venus de Milo, nina grega, la Nina d’Ivori romana de Tarraco, una nina clàssica i la Barbie actual.

3- Influències:

Miquel Barceló[5], les vídeocreacions en stopmotion de Jan Švankmajer[6], les Venus prehistòriques i les Paleolítiques, les escultures de Venus hel·lèniques (imatge superior) juntament amb les nines també grecoromanes, els Shivalinghams (imatge inferior), el cinema de Hollywood, la indústria de moda, etc.

lingam
Abi Shec o Shivalingham del Ioga tàntric.

→S’agraeixen citacions vostres d’antecedents de la cosificació femenina.


4- Llistat cronològic d’imatges, per realitzar el vídeo de projecció.

→Sempre cossos femenins. Si teniu algun suggeriment l’afegiré de tot grat.


5- Primera aproximació compartida al Fòrum de l’Aula de Videocreació.

Potser m’he de centrar només en una imatge, o sigui, què us sembla si les projecto abans de començar de la més actual fins a la més antiga, i em centro a treballar aquesta última? O sigui, la Venus de Willendorf, ja que tindrà més sentit, “DESCOSIFICARÉ” el cànon fins a arribar a la de 28.000 aC. i aleshores cosifico amb els canons actuals.

També es podria projectar una imatge durant 28 o 29 minuts com els anys de la Venus de Willendorf i en aquest temps jo deformo el lingam d’argila per fer una forma anorèxica, provocada pel cànon de bellesa actual (patriarcal) de la moda. Així estaria explicant 29.000 anys de cosificació femenina. Què en penseu?

anorexia
Frame prèvi de La Venus de la moda. Superposició de la Venus de Willendorf i l’Australiana Sacha Reeve, amb 30 Kg. (Enllaç).

Jordi Llort-Figuerola, a 3 de gener de 2024.


Peus de pàgina:

[1] Curiosa coincidència que el bloc de fang sembli un ritual de Ioga tàntric; la veneració del lingam (sexe de l’home) abi shec (Yoni, sexe de la dona) que es realitza en Lluna plena.

[2] L’acció; manipulació de l’argila a temps real amb les mans, braços i cos de l’artista, damunt de blocs d’argila blanca farà deformar la projecció.

[3] Projecció d’imatges de la cosificació de la dona al llarg del desenvolupament de la nostra espècie.

[4] Recurs d’aprenentatge UOC: Videoart, feminismes i artivismes LGTBI d’Andrés Claudio Senra Berja.

[5] Les performances “Paso Doble” on el trio artístic Miquel Barceló, Bruno Delbonnel i el coreògraf Josef Nadj creen murs de fang per interaccionar-hi. (https://www.youtube.com/watch?v=rhUWkEqYPt0).

[6] Les videocreacions surrealistes del txec Jan Švankmajer, on l’stopmotion anima cossos humans de fang, com per exemple; Dimensions del diàleg de l’any 1982 (a partir del minut 4’20’’).

[7] Venus prehistòriques encara per acceptar dins la comunitat. Faltarien més associacions per verificar-les.

[8] Joan Campàs argumenta a La construcció del coneixement en història de l’art el caràcter canviant dels gustos, necessitats tant d’estils com tribals del col·lectiu i sobretot per l’ideal femení que pretenc contrastar. Campàs diu que anomenar-les Venus està mal fet, i de fet, a mi m’agrada perquè així no ens podem amagar del recent passat masclista que prové del patter familias i més antigament. Les Venus són divinitats de la fertilitat d’entre 250.000 i 280.000 anys.

[9] De “bulto rodó” vol dir que és una forma tallada en tridimensionalitat.

[10] Amb trets facials neandertals; cap ovalat, projecció maxil·lar, front fugisser, manyoc occipital i un gran nas.




Jordi Llort-Figuerola, a 12 de gener de 2024.




 

2 Comments

  1. Hola, Jordi. Impresionante el trabajo. Lo he mirado hoy solo por encima, lo tengo que mirar más a fondo mañana. Pero el vídeo final realmente impacta, me ha recordado esos antiguos vídeos que aparecieron cuando empezó a reinar la preocupación por los trastornos de la alimentación.
    El estudio cronológico que has hecho sobre las Venus merece un punto y aparte. Pégalo en algún otro sitio, que has sido exhaustivo.
    Tu blog, no sé si decir acojonante o acongojante, porque miro el mío ahora y lo veo como de parvulitos. jajajaaj
    Lo de la reconstrucción dudosa del cuerpo de Lucy, si no lo pones tú, lo pondré yo en el museo donde esté Lucy. Porque vamos, se me ha subido toda la sangre cuando me he dado cuenta. Qué razón tienes.
    Bueno, mañana te buscaré algunas propuestas de mejora, y cuando me mire toda tu obra en vacaciones (porque ahora voy agotada) ¿me autorizas a que haga una entrada en mi blog sobre ti, verdad?
    Un saludo,
    Úrsula
    Visibilitat:
    Públic

    • Jordi Llort Figuerola

      Muy buenas Úrsula, pues claro que te autorizo,… faltaria más! 🙂
      La verdad que gracias por tu soporte, yo también voy que ni respiro bien… a ver si pegamos un respiro larguito este final de mes.
      Lo de Lucy, comentan que a diferencia de reconstrucciones pasadas, que pueden haberse basado en ideas opacas, arbitrarias o incluso racistas para reconstruir los rostros de nuestros antiguos parientes, los autores de las nuevas reconstrucciones exponen su proceso de manera transparente.Para las reconstrucciones de Lucy (Australopithecus afarensis), el antepasado humano más antiguo y completo cuando los investigadores descubrieron sus restos de 3,2 millones de años en 1974, y el niño de Taung, de 2,8 millones de años (Australopithecus africanus), que murió a la edad de 3 años en lo que ahora es Sudáfrica, los investigadores usaron moldes de silicona pigmentada con el tono de piel de Lucy similar al de un bonobo (Pan paniscus), mientras que el niño de Taung se hizo más similar a los humanos modernos nativos de Sudáfrica, escriben los artífices de las nuevas reconstrucciones en una entrada de blog en Frontiers.
      link de Frontiers

      A diferencia de reconstrucciones pasadas, que pueden haberse basado en ideas opacas, arbitrarias o incluso racistas para reconstruir los rostros de nuestros antiguos parientes, los autores de las nuevas reconstrucciones exponen su proceso de manera transparente.Entonces, ¿qué se debería hacer? Primero, los artistas, científicos y museos pueden en realidad reconocer que las reconstrucciones son actualmente más arte que ciencia. Según el co-investigador Gabriel Viñas y artista escultórico de la Universidad Estatal de Arizona; “-los métodos para lograr reconstrucciones científicamente justificadas aún no están a nuestro alcance, a pesar de que muchos artistas e instituciones lo anuncian con facilidad”.
      Otro problema es que algunas reconstrucciones, incluidas las 2D, son exhibiciones racistas o inexactas, dicen los investigadores. “-En realidad, muchas de las reconstrucciones anteriores han estado muy influenciadas por cuentos imaginarios sobre lo que es ‘primitivo’ y ‘salvaje ‘contra lo que es ‘civilizado y ‘moderno'”, reseña el investigador principal Rui Diog, profesor asistente de anatomía en Howard University, en Washington, DC.

      Por ejemplo, la icónica imagen en 2D de la evolución humana, “La marcha del progreso” de Rudolph Zallinger, impresa en una serie de libros de ciencia desde 1965, perpetúa la idea incorrecta de que los humanos evolucionaron en una progresión lineal desde un animal a un simio y posteriormente hacia un hombre europeo de piel blanca, subrayan los investigadores. Otras inexactitudes encontradas en dibujos o exposiciones muestran a Lucy con una pareja e hijos, a pesar de que la estructura de la familia nuclear es una construcción reciente en la historia de la humanidad, advierte Diogo.
      Al reconstruir los rostros de Lucy y el niño de Taung, los investigadores hicieron todo lo posible por “alejarse de la intuición” y, en cambio, ser científicamente precisos y transparentes en sus métodos.


      Visibilitat:
      Públic

Leave a Comment