Relatograma ADDEND.

Públic

El dibuix expandit en la confecció del relat.

            El relatograma és una modalitat d’apunts, simbiosi entre il·lustració i escriptura, que documenta, sovint amb diagramacions, els moments claus de les reunions i grups de treball. Gràfica que documenta les sinèrgies humanes, un dibuix expandit del moment, on la disciplina bidimensional adquireix les tres dimensions, renovant-se i aportant noves perspectives democràtiques, una exemplar socialització de l’art.

El dibuix es trasllada del pla únic fins a altres eixos de coordenades, proporcionant l’alçada, l’amplada i la profunditat. Li conferim les condicions per les quals es reconeix el terme escultura, un dibuix en l’espai, i també l’espai en el dibuix, on el relat i l’escena es queden gravats al paper. Temps i espai units en un, i alhora múltiples temps i espais.

relatograma
Relatograma 5/5: Sessió al centre cultural i santuari ADDEND, enmig del Montsant. Exposo l’aspecte final ordenat cronològicament, en cinc làmines, realitzades durant la jornada.

Aquesta modalitat de relat, l’he pogut aplicar en dues ocasions aquest passat 2023; durant el taller a l’espai de pensament i art ADDEND i durant una jornada transdisciplinar de treball a la Universitat Rovira i Virgili, concretament per “Diagnosi crítica de la petroquímica al Camp de Tarragona”. Sempre s’ha d’avisar que es fa als assistents, ja que s’han de canviar els punts de vista i el relatador gràfic requereix moure’s per l’espai.

relatograma
Fotografies de la relització del Relatograma.

ADDEND es troba enmig de forces tel·lúriques enclavades en un bonic poble, La Morera del Montsant, zona de protecció sonora declarada per la Unesco.

A l’estil de Berger us ho explico, en els dos casos em complau ensenyar-vos la fotografia del moment d’execució, provant i donant fe dels meus escrits. En aquesta posició dins les reunions, es deixa constància de les coses que passen i es diuen, i les que no. Mentre s’està realitzant, és convenient publicar-ho a les xarxes internautes, estenent la causa activista, per mitjà de l’art propi i també deixant constància de l’art dels altres.

A diferència del relat realitzat durant el taller del Montsant, no em dona temps a escriure els inputs genèrics ni els importants exposats, però un cop arribo a casa, decideixo posar els noms de tots i totes els i les assistents a la jornada.

Relatograma
Relatograma a la Jornada de Treball a la URV. Diagnosi crítica de la petroquímica al Camp de Tarragona.

Descriure les imatges és màgic i encantadorament complaent, però crec convenient exposar gràficament uns exemples de l’evolució, concretament el dibuix durant la reunió, i l’enllestit a casa. És important afegir durant el transcurs de la reunió o taller, unes anotacions i dibuixos i espais en blanc que permetin afegir-hi informació a posteriori, ja que hi ha coses que no dona temps a posar. Després posar-hi noms dels/de les participants, descripcions, titulars o frases importants, o coses que algú ha dit, o bé, el que no s’ha dit/o el que no ha passat o el que ha passat fora mentre es feia la reunió.

relatograma
Diagnosi crítica de la petroquímica al Camp de Tarragona. URV.

De gran ajuda és la guia[1] de la jove artista i activista social Carla Boserman, us recomano el document molt sincerament! L’he consultat i llegit a vegades, i sempre ajuda a entendre aquest nou format, nascut l’any 2011 enmig dels moviments com l’Occupy Wall Street americà, en les primaveres àrabs, i l’ocupació del 15-M a la Puerta del Sol de Madrid.

relatograma
Cómo hacer un relatograma, de Carla Bosserman.

Una narrativitat del dibuix contemporani, que utilitza registres lingüístics sofisticats; com poden ser el còmic, caricatures i ninotaires, els diagrames, o evolucionant el relat amb aquest exemple; el relatograma. Aquest difereix pel tractament democràtic actual, que en l’antiguitat estigué controlat pels poders fàctics, i per tant mancats d’atributs democràtics. Com en el cas dels escribes i sacerdots del poble egipci, sota control faraònic i jeràrquic, i que es reflecteix en murals i pergamins. També els còdexs precolombins, com el de Zouche-Nuttall, en definitiva, discursos històrics escampats per l’establishment meso-americà. També en els més de 70 metres de tapís de Bayeux es continua explicant la història dels guanyadors enfrontada als vençuts, la batalla dels normands conquistant Anglaterra, l’any 1066 dC. i etc.

La crònica dels fets i control social, els guanyadors per damunt dels vençuts. La propaganda oficial. Aquí mitjançant el dibuix i pintures del romànic, a causa de la necessitat d’informar dels credos i dogmes eclesiàstics. Només l’arribada de la impremta alfabetitzarà a la població, propiciant l’esperit crític. Recordeu els gravats satírics on la nostra espècie és metaforitzada a través dels animals? Després de la invenció de la impremta, l’il·lustrador anglès Grandville, atorga el dibuix el poder del comentari social, mitjançant gravats amb temàtica de faules d’animals antropomorfs.

Una història del dibuix social, que arriba fins als nostres dies amb la confecció d’aquests grafismes i escrits, els relatogrames, on fins i tot, són importants les coses que no passen en les reunions. Unes estructures invisibles que segueixen funcionant i que poden deixar-se veure en el relat. Cròniques que visibilitzen l’invisible i graven els pensaments en pedra, per la seva posteritat.

 


[1] ¿Cómo hacer un relatograma?, de Carla Boserman. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació: Any 2013.


Bibliografia

Bosserman, C. (2013). ¿Cómo hacer un relatograma?. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació́: 2013. Disponible a: . http:/laaventuradeaprender.intef.es/documents/10184/72154/Guia-LADA_Como-hacer-un-relatograma.pdf




 

Vídeo PAC2 – Materialitat i Tecnologia

Sintetitzant les ones

Text per vídeo – Duració: 6min.

http://

Partim d’un sintetitzador, un instrument per crear música electrònica, que analitzarem amb perspectiva de “gir material”, tecnològica i infraestructural. Observarem com la hibridació entre objecte i subjecte fa evolucionar la història musical, tant d’Occident (West) com d’Orient (East).

Sintetitzador Dato Duo.

La màquina musical Dato Duo, és una eina pedagògica per explicar els processos electrònics i la física de la música, alhora que convida a la reflexió entorn la materialitat de l’electrònica sonora. Una tecno-fília, que lliga les arts a la tècnica i tecnologia, amb un determinisme tecnològic de progrés gràcies a les dinàmiques canviants, (Alsina, p.9).

ELECTRONICA

Dinàmiques incompreses per la societat, ja que sovint la música electrònica s’ha vist amb menyspreu, un gest previsible de tecno-fòbia, un estigma popular fruit de la desconeixença[1] de la recent història musical. Els últims 150 anys, la música i els instruments musicals, han abraçat la tecnologia, electrificant-se, incorporant nous materials i deslligant-se de l’acadèmia clàssica.

Malgrat els tecno-fòbics, els detractors de la tecnologia en el progrés, és indiscutible que l’electrònica és un gènere musical i forma part dels discursos contemporanis, moviments recents i manifests[2] infraestructurals (xips, indústries, logística, etc.).

ELECTRONICA
Teleharmonium de Taddeus Cahill de 1896.

La creació d’instruments electromagnètics i l’electrificació dels clàssics (com per exemple la guitarra elèctrica), uneix màquina i subjecte, una construcció artesanal de sintetitzadors[3] que va commoure les relacions humanes, com demostren les pistes de ball[4] dels 80 i la música disco.

No hi ha evolució sense la màquina, ni edat per l’Homo ludens. Dato Duo està adaptada a edats de 3 a 99 anys, i permet fer un recorregut docent pels conceptes bàsics de l’electrònica.

La tecnologia fa possible l’evolució de la música, proporcionant una nova sonoritat i enteniment. Una materialitat que crea noves infraestructures socials, una etno-sonoritat contemporània. La tecnologia també ha capacitat l’entorn musical per a reinterpretar la música popular, com és el cas de la sonoritat xinesa de Kitaro.

Manifestacions de les estructures socioculturals en un joc instrumentalitzat, creacions de l’Homo ludens, com designa el txec Vilém (Flusser, 1967). Ens socialitzem mostrant les experiències, que publiquem diàriament al núvol de la xarxa, els mass media digitals, mitjançant els dispositius mòbils i ordinadors. Un divertimento en l’aparell sintetitzador d’ones electromagnètiques, en l’objecte instrument. Màquines elèctriques connectades, amb una instrumentalització invisible, com bé demostra el músic Jean Michele Jarre i la seva arpa humana-làser.

Objectes tècnics [5]que es relacionen amb nosaltres, una interacció, que al igual que el moviment Fluxus (1961), no només pretén dominar tècniques ni domesticar-les, sinó més aviat es busca una experimentació amb la màquina, amb la finalitat d’unir-se a ella. Una instrumentalització de la cognició, en definitiva, ser un de sol; màquina (objecte) i subjecte.

Un nou mitjà (i nou gènere musical) crea una nova forma de sensibilitat, una nova forma d’experiència (Benjamin,1936). Percepcions inèdites que generen noves infraestructures i posen la màquina al servei humà, reinventant la forma de treballar amb la tecnologia i la potencialitat creadora (Arlindo Machado, 2021). La tecnificació del pensament, i com exposa Fontcoberta (Soto i Guldin, 2012), sense el control d’aquesta tecnologia no podríem explicar-nos artísticament.

 

Maig de 2023.

Jordi Llort-Figuerola.

Text PAC2 _ SmiT – UOC.

 

Bibliografia

Alsina González, Pau. Cultura i tecnologia. Recurs d’Aprenentatge UOC. 2019.

Benjamin, Walter. L’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica. A: Revista d’Investigació Social. Leipzig, 1936.

Machado, Arlindo. Repensant a Flusser i les imatges tècniques. 2021.

Soto Calderón, Andrea i Guldin, Rainer. Para documentar algo que no existe. Vilém Flusser y Joan Fontcuberta: Una Colaboración. A: Flusser Studies, núm 13. 2012.

Flusser, Vilém. Una nueva facultad imaginativa. A: B. Onetto Muñoz. Textos escogidos. Ediciones UACh, 2016. p.119-132.

Flusser, V. Jogos. A: Suplemento literário OESP. Sao Pablo. 09/12/1967.

Puig Punyet, Enric. Roturas del cuerpo sujeto. A: Los cuerpos rotos: La digitalización de la vida tras la covid-19. Clave Intelectual, 2020. p.89-95.

Puig Punyet, Enric. Los cuerpos rotos. A: Los cuerpos rotos: La digitalización de la vida tras la covid-19. Clave Intelectual, 2020. p.63-73.

Simondon, Gilbert. Introducción. A: El modo de existencia de los objetos técnicos. Buenos Aires: Prometeo Libros, 2007. p.31-38.

 

Peus de pàgina

[1] En l’Annex s’especifiquen els desencadenants i esdeveniments iniciàtics de la mutació dels aparells musicals electrònics, que sorgeixen ja amb força al 1920.

[2] Manifest com per exemple el sinofuturisme de Lawrence Lek.

[3]  Als anys 70, grups com Kraftwerk es construïren els seus sintetitzadors i moduladors d’ones.

[4] De la música disco de Giorgio Moroder (teclista de Donna Summer), fins arribar al concepte d’electrònica d’autor amb Jean Michele Jarré o Klaus Schulze (teclista).

[5] Un concepte que Enric Puig Punyet remarca també a Roturas del cuerpo sujeto; com més gran és el grau de tecnicitat d’un cos, més gran és també el rang de paràmetres que poden generar una indeterminació, és a dir, un acte de resistència (p.92).

 

relatograma

Crònica d’un “relatograma”.

Públic

Aquest passat Dissabte 17 de Desembre de 2022, vaig assistir a un Curs/Taller de Land Art a l’ADDEND de La Morera de Montsant (Tarragona).

http://addend.comissariat.cat/ 

El procediment de realització es detalla i documenta en l’entrega final, però aquest és el resum gràfic de presentació:

relatograma
Collage de la primera fotografia del relat a la meva llibreta, fotografia final de grup, i detalls de logotips del Comissariat i els Organitzadors i un relatograma final.

Vaig encarregar-me de documentar el Taller de 5 hores, realitzant un Relatograma cada hora, resultant unes 5 vinyetes, que volia compartir amb vosaltres:

relatograma
Collage de 5 dibuixos-relatogrames, per ordre d’inici, un cada hora, 5 hores de Curs-Taller. 17 de desembre de 2022. ADDEND, La Morera de Montsant. Organitza ArtSud.

S’exposa a continuació els dibuixos a línia, sense color quasi, dels relatogrames a cada hora:

relatograma
Collage de 5 dibuixos-relatogrames, en l’inici de cada hora, sense colorejar ni destacar gràficament les accions ocorregudes.

Fotografia d’ArtSud, documentant el relatograma en directe:

relatograma
Foto de Nani Blasco – Relatograma ADDEND, 17 de desembre de 2022.

Cinc imatges finals del relat:

1/5 Presentació dels docents, 2/5 Modalitats i exemples de Land Art, 3/5 Analisi Land Art actual a Catalunya, 4/5 Taller amb Núria Arias i 5/5 Creació d’un bitllet inspirat en el concepte “naturagente”:

1/5_ Preparatòris i presentació de l’organització (Art Sud) a càrrec de Nani Blasco.

Presentant a Núria Arias i Sergi Quiñonero – Primera hora de Taller.

relatograma
Relatograma 1/5_PRESENTACIÓ – Nani Blasco & ArtSud. ADDEND, 17 de desembre de 2022.
2/5_ Presentació i desenvolupament del significat i exemples de Land Art:

A cura de Sergi Quiñonero – Segona hora de Taller.

relatograma
Relatograma 2/5_PRESENTACIÓ – Sergi Quiñonero. ADDEND, 17 de desembre de 2022.
3/5_ Anàlisi de modalitats i exemples de Land Art existents a Catalunya:

A cura de Sergi Quiñonero – Tercera hora de Taller.

relatograma
Relatograma 3/5_Exposició i Anàlisi del PANORAMA ACTUAL – Sergi Quiñonero.ADDEND, 17 de desembre de 2022.
4/5_ Anàlisi final del panorama; S’analitzen més de 13 convocatòries o comissariats de Land Art, 5 parcs escultòrics i 3 parcs d’autor.

Docent Sergi Quiñonero – Quarta hora de Taller.

relatograma
Relatograma 4/5_ANÀLISI LAND ART actual – Sergi Quiñonero.ADDEND, 17 de desembre de 2022.
5/5_Creació d’un bitllet inspirat en el concepte “naturagente”:

L’experimentada docent plàstica Núria Arias exposa el concepte de Naturegente, i ens convida a fer l’exercici de creació d’un bitllet (diner), relacionant-lo amb l’entorn i el concepte de Land Art. Cinquena hora de Taller:

relatograma
Relatograma 5/5.  Taller de Núria Arias .ADDEND, 17 de desembre de 2022.

 

 

Dibuix al Bloc de l’Assignatura

Aquesta setmana he començat el Bloc A4 de dibuixos, esbossos i desenvolupaments de l’Assignatura, i us vull compartir el primer dibuix, concretament, us adjunto els Previs a l’Autoretrat de la primera Activitat. Sobre el paper, hi detallo visualment la modalitat de dibuix, les textures i materials que utilitzaré, les idees, l’ambient i l’espai.

Imatge del mateix dilluns en iniciar-lo i l’altre d’avui, on ja el deixo finalitzat, a color,  per fer el proper Post de l’autoretrat.

Bloc
Previs Autoretrat-Bloc