Públic

10- En qüestió: La Venus vista com una societat matriarcal o un símbol de fertilitat?

L’opció de fertilitat podria ser una fal·làcia de l’historiador (o presentisme), a més, apareixen exemples que despisten; com les Venus amb roba. A part, aquests relleus van ser arrencats del seu context original de manera que ara es presenten com a objectes individuals tot i que en origen eren treballats directament sobre la roca de l’abric, per tant no tenim clar el context.

D’altra banda, ajuda al concepte de matriarcalisme que les figuretes siberianes de Malta i Buret solen estar vestides (Campàs, 2015). La també anomenada Venus de la Banya, presenta marcats els 12 cicles de la Lluna en un corn: Clàssicament s’ha explicat que són els cicles menstruals, però m’atreveixo a dir que són elements simbòlics de poder, un corn mana a la multitud, i una numerologia que ordena el temps, en un calendari matriarcal.

Les tres imatges del possible matriarcat social de la Prehistòria:

Deixar clar que el vídeo (tal com s’ha comentat en els posts anteriors) només tindrà la imatge de la Venus de Willendorf i tres imatges d’anorèxia.

1_ La venus de Catalhöyük:

Segueixo en la crítica d’aquests discursos del Wikipèdia: “Se cree que es un símbolo de fertilidad, debido a los exagerados miembros de la fémina, que es representada en el proceso de dar a luz mientras está sentada en su trono.”

Per “donar a llum” és millor a gatzoneta (a cuclillas en castellà) i no pas sentada! Perquè no una trona de reina o governanta? A part, que no veuen els lleopards? Juro posar remei a aquests discursos/resolucions patriarcals.

2_ Venus (no trobada) però referenciada per l’artista Nina Paley:

Idèntiques a la deïtat de Babilònia anomenada Ishtar/Inanna/Ashtart (2000 aC.) o a Inanna (Reina del Cel) dels sumeris.

Sovint s’ha dit que eren simbologies de prostitució[1], però segueixo pensant que és una suposició patriarcal i heteronormativa. Perquè negar la dignitat i poder a aquestes imatges? No podem jutjar una acció postural d’una simbologia passada amb l’enteniment simbòlic actual; o sigui, tocar-se els pits no és una provocació (també digne de la pornografia) eròtica sinó més aviat un origen i aliment, un poder de la dona vers l’home.

3_ Venus de Lausell, 27.000/22.000 anys.

Exactamen és un baix relleu sobre calcària, amb traces de mangra[2]. 440 mm. Abric Laussel, Haute-Garonne. Musée d’Auitaine, Bordeus.

Aquesta Venus en baix relleu, exposa Wikipèdia:

Segons Leroi-Gourhan estaríem davant dos símbols complementaris femenins, el bisó i les dones, l’home. Altres interpretacions més tradicionals, en canvi, relacionen a la «Dama de la Banya de Laussel» amb una deessa de la fertilitat, en la qual la banya representaria la cornucòpia de l’abundància, els forats de la menstruació simbolitzarien el cicle de la naturalesa, i la dona ofereix la seva ventre, els seus pits i la seva vulva com a generadors de vida, reforçat pel color ocre. Aquesta explicació és molt accessible al gran públic per la qual cosa és molt acceptada, però peca de presentista.

Notes de peu

[1] Les Venus i la prostitució: https://sumerianshakespeare.com/999701/1072501.html

[2] Mangra: Mescla natural d’alúmina i terra amb òxid vermell de ferro; cast. almagre, almazarrón.

11- Fitxa tècnica del vídeo de projecció:

Autoria: Jordi Llort-Figuerola.
Títol: La Venus de moda; vídeo de projecció per l’acció.
Any: 2023.
Duració: 00′ 30’’.
So: Estèreo (ambiental amplificat).
Color: RGB (digital).

12- Escena i atrezzo:

Els 15 blocs de fang d’argila amb xamota, blanques. La xamota és fang cuit i es barreja amb el fang normal per donar-li consistència i aguantar millor les formes verticals, a part al coure’s es fa a alta temperatura; per tant és fang refractari. Les mides aproximades són de 40 cm. d’amplada, i 25 cm. d’alçada, amb un gruix de 12 cm., però el seu pes de 12,5 kilograms és per tenir-lo en compte!

Un esforç físic que formarà part de l’acció escultural metaforitzant el pigmalionisme. Pot ser també que talli (per la meitat de gruix) en directe algunes pastilles de fang (estris) amb un fil metàl·lic com els que s’utilitzen a ceràmica.

L’artista porta estris de ceramista, tot i que poden semblar eines d’agressió i no ens volem centrar en aquest aspecte (relacionat amb els feminicidis). Eines que es necessiten per fer l’acció:

ceràmica — Material per realitzar la vídeoescultura performativa La Venus de moda.

Un pedestal enmig de la sala/zona d’actuació, que servirà de suport de disposició dels blocs d’argila blanca i que posteriorment aguantarà els blocs d’argila durant l’acció de modificar-ne la forma projectada.

L’aparell de videoprojecció es situa frontalment al mig i damunt d’aquest el dispositiu mòbil que gravarà l’acció. El videoprojector reprodueix en bucle la imatge estàtica per tal de donar temps a esculpir-hi la silueta anorèxica.

La sala és lleugerament il·luminada en el punt central, damunt del bloc de fang a construir i a esculpir a posteriori. Aquesta llum s’apagarà i encendrà puntualment; encesa a l’inici durant el muntatge dels blocs de fang, i apagada mentre s’escolpeix el fang. El terra i el darrera queda a les fosques, amb l’ajut de teles negres. A part, el performer surt vestit de negre per tal de no influir en la projecció de la Venus de Willendorf.

Vestimenta i material per realitzar la vídeoescultura performativa *La Venus de moda.*

Amplificació de l’àudio ambiental capturat durant l’acció exercida damunt de la videoprojecció. Ara per ara, aquesta opció no es podrà realitzar en temps real, mentre faig la performance.

13- Desplegat tècnic:

Anteriorment, en els Comentaris de Proposta havia exposat l’evolució de la idea i lloc de realització, esbossats en la llibreta (exactament el dietari d’artista número 105 que tinc finalitzada i ja catalogada):

Esbós sense perspectiva axonomètrica però amb un croquis de dibuix tècnic (amb Illustrator) on es detalla l’alçat i la planta amb els seus respectius materials i mides de l’acció performativa:

14- Altres casos d’anorèxia (sense pretendre ferir sensibilitats):

Informació disponible en xarxa, no està documentada amb citació a la bibliografia, només es posa l’enllaç com a consulta.

Deixar clar que aquestes imatges tenen el consentiment públic ja que les pacients han fet un favor a la causa en exposar el seu cas i consentint així la seva difusió per tractar i solucionar la problemàtica.

· Delfina Carle: https://www.univision.com/estilo-de-vida/bienestar/tuvo-anorexia-a-los-13-y-su-relato-se-volvio-viral-mi-cuerpo-me-pedia-a-gritos-que-pare

· Fiona Chrystall: https://cnnespanol.cnn.com/2017/03/15/increible-transformacion-de-la-anorexia-a-ser-luchadora-de-artes-marciales-mixtas/

· Connie Inglis: Ha documentat el seu èxit sobre l’anorèxia al seu Instagram. https://www.instagram.com/my_life_without_ana/?hl=es

· Gemma Walker: https://www.elciudadano.com/salud/ella-tenia-anorexia-y-mira-como-se-recupero-tras-estar-al-borde-de-la-muerte/01/16/

· Article interessant: https://www.lainformacion.com/opinion/carlos-salas/el-abuso-de-las-tallas-y-la-obsesion-por-mostrar-mujeres-casi-anorexicas/20111/

Bibliografia i filmografia del Post 4

Campàs, Joan (2015). Mòdul UOC: La construcció del coneixement en història de l’art. Editorial UOC.

Documental The cave of forgotten dreams, de Werner Herzog, Tràiler oficial de Cave of Forgotten Dreams #1 – (2010) HD

19 de gener de 2024.

Taller de videocreació - Aula 1 20.211. Lliurament de l'activitat PRÀCTICA

Públic

El dibuix expandit en la confecció del relat.

El relatograma és una modalitat d’apunts, simbiosi entre il·lustració i escriptura, que documenta, sovint amb diagramacions, els moments claus de les reunions i grups de treball. Gràfica que documenta les sinèrgies humanes, un dibuix expandit del moment, on la disciplina bidimensional adquireix les tres dimensions, renovant-se i aportant noves perspectives democràtiques, una exemplar socialització de l’art.

El dibuix es trasllada del pla únic fins a altres eixos de coordenades, proporcionant l’alçada, l’amplada i la profunditat. Li conferim les condicions per les quals es reconeix el terme escultura, un dibuix en l’espai, i també l’espai en el dibuix, on el relat i l’escena es queden gravats al paper. Temps i espai units en un, i alhora múltiples temps i espais.

Aquesta modalitat de relat, l’he pogut aplicar en dues ocasions aquest passat 2023; durant el taller a l’espai de pensament i art ADDEND i durant una jornada transdisciplinar de treball a la Universitat Rovira i Virgili, concretament per “Diagnosi crítica de la petroquímica al Camp de Tarragona”. Sempre s’ha d’avisar que es fa als assistents, ja que s’han de canviar els punts de vista i el relatador gràfic requereix moure’s per l’espai.

ADDEND es troba enmig de forces tel·lúriques enclavades en un bonic poble, La Morera del Montsant, zona de protecció sonora declarada per la Unesco.

A l’estil de Berger us ho explico, en els dos casos em complau ensenyar-vos la fotografia del moment d’execució, provant i donant fe dels meus escrits. En aquesta posició dins les reunions, es deixa constància de les coses que passen i es diuen, i les que no. Mentre s’està realitzant, és convenient publicar-ho a les xarxes internautes, estenent la causa activista, per mitjà de l’art propi i també deixant constància de l’art dels altres.

A diferència del relat realitzat durant el taller del Montsant, no em dona temps a escriure els inputs genèrics ni els importants exposats, però un cop arribo a casa, decideixo posar els noms de tots i totes els i les assistents a la jornada.

Descriure les imatges és màgic i encantadorament complaent, però crec convenient exposar gràficament uns exemples de l’evolució, concretament el dibuix durant la reunió, i l’enllestit a casa. És important afegir durant el transcurs de la reunió o taller, unes anotacions i dibuixos i espais en blanc que permetin afegir-hi informació a posteriori, ja que hi ha coses que no dona temps a posar. Després posar-hi noms dels/de les participants, descripcions, titulars o frases importants, o coses que algú ha dit, o bé, el que no s’ha dit/o el que no ha passat o el que ha passat fora mentre es feia la reunió.

De gran ajuda és la guia[1] de la jove artista i activista social Carla Boserman, us recomano el document molt sincerament! L’he consultat i llegit a vegades, i sempre ajuda a entendre aquest nou format, nascut l’any 2011 enmig dels moviments com l’Occupy Wall Street americà, en les primaveres àrabs, i l’ocupació del 15-M a la Puerta del Sol de Madrid.

Una narrativitat del dibuix contemporani, que utilitza registres lingüístics sofisticats; com poden ser el còmic, caricatures i ninotaires, els diagrames, o evolucionant el relat amb aquest exemple; el relatograma. Aquest difereix pel tractament democràtic actual, que en l’antiguitat estigué controlat pels poders fàctics, i per tant mancats d’atributs democràtics. Com en el cas dels escribes i sacerdots del poble egipci, sota control faraònic i jeràrquic, i que es reflecteix en murals i pergamins. També els còdexs precolombins, com el de Zouche-Nuttall, en definitiva, discursos històrics escampats per l’establishment meso-americà. També en els més de 70 metres de tapís de Bayeux es continua explicant la història dels guanyadors enfrontada als vençuts, la batalla dels normands conquistant Anglaterra, l’any 1066 dC. i etc.

La crònica dels fets i control social, els guanyadors per damunt dels vençuts. La propaganda oficial. Aquí mitjançant el dibuix i pintures del romànic, a causa de la necessitat d’informar dels credos i dogmes eclesiàstics. Només l’arribada de la impremta alfabetitzarà a la població, propiciant l’esperit crític. Recordeu els gravats satírics on la nostra espècie és metaforitzada a través dels animals? Després de la invenció de la impremta, l’il·lustrador anglès Grandville, atorga el dibuix el poder del comentari social, mitjançant gravats amb temàtica de faules d’animals antropomorfs.

Una història del dibuix social, que arriba fins als nostres dies amb la confecció d’aquests grafismes i escrits, els relatogrames, on fins i tot, són importants les coses que no passen en les reunions. Unes estructures invisibles que segueixen funcionant i que poden deixar-se veure en el relat. Cròniques que visibilitzen l’invisible i graven els pensaments en pedra, per la seva posteritat.

[1] ¿Cómo hacer un relatograma?, de Carla Boserman. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació: Any 2013.

Bibliografia

Bosserman, C. (2013). ¿Cómo hacer un relatograma?. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació́: 2013. Disponible a: . http:/laaventuradeaprender.intef.es/documents/10184/72154/Guia-LADA_Como-hacer-un-relatograma.pdf

221 Taller de dibuix i expressió gràfica 221_20_202

Etiqueta: dietari d’artista

Post 4 – La Venus de moda