El relatograma és una modalitat d’apunts, simbiosi entre il·lustració i escriptura, que documenta, sovint amb diagramacions, els moments claus de les reunions i grups de treball. Gràfica que documenta les sinèrgies humanes, un dibuix expandit del moment, on la disciplina bidimensional adquireix les tres dimensions, renovant-se i aportant noves perspectives democràtiques, una exemplar socialització de l’art.
El dibuix es trasllada del pla únic fins a altres eixos de coordenades, proporcionant l’alçada, l’amplada i la profunditat. Li conferim les condicions per les quals es reconeix el terme escultura, un dibuix en l’espai, i també l’espai en el dibuix,on el relat i l’escena es queden gravats al paper. Temps i espai units en un, i alhora múltiples temps i espais.
Aquesta modalitat de relat, l’he pogut aplicar en dues ocasions aquest passat 2023; durant el taller a l’espai de pensament i art ADDEND i durant unajornada transdisciplinar de treball a la Universitat Rovira i Virgili, concretament per “Diagnosi crítica de la petroquímica al Camp de Tarragona”. Sempre s’ha d’avisar que es fa als assistents, ja que s’han de canviar els punts de vista i el relatador gràficrequereix moure’s per l’espai.
ADDEND es troba enmig de forces tel·lúriques enclavades en un bonic poble, La Morera del Montsant, zona de protecció sonora declarada per la Unesco.
A l’estil de Berger us ho explico, en els dos casos em complau ensenyar-vos la fotografia del moment d’execució, provant i donant fe dels meus escrits. En aquesta posició dins les reunions, es deixa constància de les coses que passen i es diuen, i les que no.Mentre s’està realitzant, és convenient publicar-ho a les xarxes internautes, estenent la causa activista, per mitjà de l’art propi i també deixant constància de l’art dels altres.
A diferència del relat realitzat durant el taller del Montsant, no em dona temps a escriure els inputs genèrics ni els importants exposats, però un cop arribo a casa, decideixo posar els noms de tots i totes els i les assistents a la jornada.
Descriure les imatges és màgic i encantadorament complaent, però crec convenient exposar gràficament uns exemples de l’evolució, concretament el dibuix durant la reunió, i l’enllestit a casa. És important afegir durant el transcurs de la reunió o taller, unes anotacions i dibuixos i espais en blanc que permetin afegir-hi informació a posteriori, ja que hi ha coses que no dona temps a posar. Després posar-hi noms dels/de les participants, descripcions, titulars o frases importants, o coses que algú ha dit, o bé, el que no s’ha dit/o el que no ha passat o el queha passat fora mentre es feia la reunió.
De gran ajuda és la guia[1] de la jove artista i activista social Carla Boserman, us recomano el document molt sincerament! L’he consultat i llegit a vegades, i sempre ajuda a entendre aquest nou format, nascut l’any 2011 enmig dels moviments com l’Occupy Wall Street americà, en les primaveres àrabs, i l’ocupació del 15-M a la Puerta del Sol de Madrid.
Una narrativitat del dibuix contemporani, que utilitza registres lingüístics sofisticats; com poden ser el còmic, caricatures i ninotaires, els diagrames, o evolucionant el relat amb aquest exemple; el relatograma. Aquest difereix pel tractament democràtic actual, que en l’antiguitat estigué controlat pels poders fàctics, i per tant mancats d’atributs democràtics. Com en el cas dels escribes i sacerdots del poble egipci, sota control faraònic i jeràrquic, i que es reflecteix en murals i pergamins. També els còdexs precolombins, com el de Zouche-Nuttall, en definitiva, discursos històrics escampats per l’establishment meso-americà. També en els més de 70 metres de tapís de Bayeux es continua explicant la història dels guanyadors enfrontada als vençuts, la batalla dels normands conquistant Anglaterra, l’any 1066 dC. i etc.
La crònica dels fets i control social, els guanyadors per damunt dels vençuts. La propaganda oficial. Aquí mitjançant el dibuix i pintures del romànic, a causa de la necessitat d’informar dels credos i dogmes eclesiàstics. Només l’arribada de la impremta alfabetitzarà a la població, propiciant l’esperit crític. Recordeu els gravats satírics on la nostra espècie és metaforitzada a través dels animals? Després de la invenció de la impremta, l’il·lustrador anglès Grandville, atorga el dibuix el poder del comentari social, mitjançant gravats amb temàtica de faules d’animals antropomorfs.
Una història del dibuix social, que arriba fins als nostres dies amb la confecció d’aquests grafismes i escrits, els relatogrames, on fins i tot, són importants les coses que no passen en les reunions. Unes estructures invisibles que segueixen funcionant i que poden deixar-se veure en el relat. Cròniques que visibilitzen l’invisible i graven els pensaments en pedra, per la seva posteritat.
[1] ¿Cómo hacer un relatograma?, de Carla Boserman. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació: Any 2013.
Bibliografia
Bosserman, C. (2013). ¿Cómo hacer un relatograma?. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació́: 2013. Disponible a: . http:/laaventuradeaprender.intef.es/documents/10184/72154/Guia-LADA_Como-hacer-un-relatograma.pdf
Activitat 1_ El dibuix com a mitjà d’observació i representació.
3.2.3_ Projecció.
A_ Sketchs ràpids urbans.
∇ Primer dia d’sketchs ràpids: Abans de sortir al carrer, escalfo motors amb l’skyline irresistible del meu terrat. Dibuixo damunt la llibreta d’esbossos mida A4, del directe, ràpid, i dura escassos minuts. En el primer dia, senzillament porto un pilot japonès, de punta fina, i vaig sense goma d’esborrar!
L’exercici d’sketchingdiari, és molt motivador i la llum de Tarragona, …inspiradora! Haig de dir que fa anys que dibuixo, i com diu Puño a la seva conferència durant el MAD 2011, quan li pregunten quan fa que dibuixa, respon: – Cuándo dejasteis de dibujar vosotros?
M’apunto les premisses del tipus d’sketch ràpid que practicarem, me les apunto a la llibreta gran que estic confeccionant per l’assignatura Taller de dibuix i expressió gràfica.
M’adono que de vegades és difícil trobar el lloc per fer-ho, ja que busco la perspectiva forçada, per obtenir més d’un punt de fuga. Normalment, dibuixo sense buscar, per costum ho faig quan molts altres factors coincideixen, però ara, buscant aquests ítems, el lloc on dibuixo potser no és el més ideal per fer-ho, ni amb seguretat ni amb comoditat. Però vaig de pressa, i quan finalitzo… penso que hi vull tornar un altre dia.
Trobo un lloc de perspectiva urbana, però on domina la corba, i això és difícil de trobar caminant a l’urbs, potser els extraradis de les ciutats, amb circumval·lacions, en definitiva, m’atrau aquesta primera contradicció estètica. El temps també m’acompanya, i l’horitzó esdevé un quadre romàntic de Turner, i m’assec a terra, a la vorera, sense saber-ho dibuixo el que sembla un efecte Droste.
El lloc m’atrapa tant, que l’espiral creix i creix, el suport es queda petit i sembla que vulgui sortir, o jo entrar-hi. Recordant-me el joc matemàtic del genial M. C. Escher, que utilitza, per exemple en el dibuix de 1956, De graveergalerij, traduït; La galeria dels gravats.
Fi del primer dia d’sketchings ràpids_ PAC1 – Taller de dibuix i expressió gràfica.
___________ ____________ ___________ ____________
∇ Segon dia d’sketchs ràpids:
A_ Continuació:En el segon dia consecutiu, i amb nom de programa documental vaig a…
“en busca de la mejor perspectiva”.
Surto amb la motxilla i faig servir la bicicleta per moure’m per la ciutat, ja que permet dibuixar tres esbossos en llocs molt diferents de Tarragona.
Un altre part positiva d’anar amb la bicicleta, és que veig carreteres i carrers, que marquen també punts de fuga urbans. La geografia de la ciutat de Tarragona, amb molts desnivells en pocs kilòmetres, genera punts de fuga molt exagerats.
Són imatges poc vistes en l’imaginari col·lectiu, no són de pas i sovint no tenen quasi vorera per caminar-hi. M’adono que a la zona del cel, no acostumo a deixar espai atmosfèric, és un espai en blanc que no pesa i crea poca tensió.
Primer els laterals, punt de fuga cap a l’esquerra, punt de fuga cap a la dreta, i després pujo el tercer punt de fuga, el vertical. M’assec al seient de la bicicleta i continuo.
∇ Per finalitzar la ruta, pujo al Balcó del Mediterrani, i faig l’sketch ràpid a les escales, amb presses que la llum comença a baixar d’intensitat.
Però, com un reclam, a poc a poc, la gent va envoltant-me, i finalment interrompen la meva catarsi amb l’entorn. Vaig poder constatar, que no totes les hores van bé per dibuixar al carrer. Necessites tranquil·litat oer abstreure’t de la ciutat. Algú va felicitar-me.
Observo que la lent amb gran angular del mòbil, deforma la perspectiva, exagerant i acusant els angles envers la percepció real dels meus ulls i mirada.
Fi del segon dia d’sketchings ràpids_ PAC1 – Taller de dibuix i expressió gràfica.
___________ ____________ ___________ ____________
∇ Tercer dia d’sketchs ràpids:
A_ Continuació:En el tercer dia, ja veig la necessitat de posar-hi la llum, dibuixar l’ambient, per reproduir amb més fidelitat l’atmosfera del moment i el lloc.
Ara, en sóc més conscient de les sensacions quan dibuixo, el llibre Sobre el dibujo de John Berger, m’està arribant a l’ànima.
Fi del tercer dia d’sketchings ràpids_ PAC1 – Taller de dibuix i expressió gràfica.
___________ ____________ ___________ ____________
B_ Perspectiva cònica:
Partint d’un dels sketchs anteriors, presento la perspectiva cònica amb dos punts de fuga, a vista i mà alçada. A dos temps, primerament amb llapis i després entintada amb tinta xinesa de color Sienna, una sanguina.
Mentre feia la perspectiva cònica de l’últim lloc que vaig fer l’esbós, veia que feia els detalls que havia deixat mig esborronats al carrer. Com per exemple, la forja dels balcons, que vaig fer amb quatre traços, però que ara notava l’essència del ferro girant i formant el balcó. S’expressa el que sé, el que vaig veure i plasmar aquell dia al carrer. I ara, fer-lo amb perspectiva cònica però amb un gran afegit d’intencionalitat ambiental i atmosfèrica.
Decideixo utilitzar els colors de la tinta xina de color sienna torrada.
No puc obviar el tercer punt de fuga que surt en tractar-se d’un edifici i tenir molta alçada. Podria fer un pla frontal i fer-lo només amb dos punts de fuga si la imatge de carrer dels edificis fossi perpendicular al pla del quadre, però la grandària en alçada no ho permet.
C_ Sistema dièdric:
Format:DIN-A1.
Materials: Llapis dur per a les línies auxiliars i llapis tou o punta fina per a les línies principals.
Consultats i visionats els Recursos d’Aprenentatge, de la UOC, assignats a l’activitat. També vistos els vídeos del professorat. Sobretot els de la docent i arquitecta Esther Villanueva Munuera, amb la seva especial edició en la presentació dels 5 vídeos d’entre 5 i 10 minuts:
Tràiler dibuix tècnic.
El dibuix tècnic: eina d’eines.
El sistema dièdric o la desconstrucció de la nostra visió.
Perspectiva axonomètrica o la reconstrucció objectual.
Perspectiva cònica o la ciència de la representació de la mirada.
Fonamental és familiaritzar-se amb el llenguatge dièdric al complet, per tant, establirem les acotacions que ens ajuden a mesurar i situar l’objecte, en aquest cas una cadira plegable.
En els arxius de la PAC1 a entregar al lliurament final (al RAC, Registre d’Avaluació Continuada), s’escanejarà els documents, ja que els objectius, dels dispositius mòbils o càmeres fotogràfiques compactes, acostumen a deformar les rectes.
D_ Sistema isomètric:Representació axonomètrica isomètrica, a mà alçada.
Format:DIN-A3.
Materials: Llapis dur per a les línies auxiliars i llapis tou o punta fina per a les línies principals.
Primerament, s’ha marcat els angles, i després ja s’ha realitzat íntegrament a vista i mà alçada damunt de l’A3, amb llapis 3H i finalització amb 1B.
A continuació, adjuntem en detall els dos dibuixos del DIN A3.
La mateixa cadira oberta i plegada.
Fi dels apartats 3.2.3 Projecció.
….
Seguidament, aquest Folio de l’Àgora UOC , exposa l’apartat d’Anàlisi.
7.1_ El procés de treball:
Berger dibuixa un model, observant, reconeixent els fets anatòmics, comuns, però la curiositat és que els va sentir físicament com si el sistema nerviós de l’artista habités també el cos del model.
El dibuix del model nu o un cos humà, amb el temps cronometrat en cada postura, ens obliga a observar atentament el moviment de figura humana. La intencionalitat inicial és comprendre’l, i si cal, anotem i fem gargots, que ens ajudarà en aquesta comprensió. Un cop tinguem una noció sòlida, fragmentarem el moviment que hem estat observant en 5 dibuixos seqüenciats analíticament.
En l’enunciat es recomana que podem practicar el dibuix anatòmic mitjançant webs de dibuix amb models, com Line of action, però es fa difícil de trobar exemples de seqüència, on es veu l’evolució postural. S’opta per agafar un vídeo de YouTube, i després de visionar dansa rítmica, poso al buscador: “best dance performance in 5 movements”. Apareixen alguns vídeos de Cirque du Soleil, i uns clicks més tard, per fortuna, trobo una simbiosi entre el Ioga i el contorsionisme. És aleshores quan recordo que en Ioga, hi ha una sèrie d’asanes perfecte per l’activitat seqüencial.
En el procés del treball de l’esbòs és vital per la proporció esquematitzat l’estructura (volums i proporcions) del cos humà a l’esbossar. Cal mesurar amb el que tinguem a disposició:
7.5_ Esbossos analítics:
“–La intenció s’ha centrat en el punt de força que aguanta la posició de la model, en el dibuix i esbòs analític de models és cabdal la importància del coneixement muscular i anatòmic de la figura humana, exemplificant la mirada analítica de l’enunciat de l’exercici.”
Realitzat amb tota la intencionalitat de captar l’essència o resum del moment, per fer entenedora l’acció, la mobilitat, i la morfologia de la representada.
Esbossat amb llapis dur 3H, i marcat amb el tou 1B, difuminat amb els dits, esborrant amb la goma per deixar reflectir-se la llum, i finalitzar amb un punta fina 0.5 per detalls i textura.
8_ Gif animats:
Adjunto alguns del Gif’s animats que he realitzat.
En aquest primer lliurament parcial del Taller de dibuix i expressió gràfica, s’adjunten els exercicis amb l’explicació personal que s’ha experimentat:
1_Dibuix de memòria: Objectes. Els objectes quotidians que he triat han estat la cantimplora i les tisores.
L’ampolla l’he observat detingudament durant tres minuts i després l’he dibuixada sense problema, sembla que les formes geomètriques es retenen més fàcilment, però la cinta per penjar, al ser més abstracte i que sempre es queda de forma diversa i orgànica, ja m’ha costat més. El fet de dibuixar-ho fa fixar-me més en el que mai em fixo.
Les tisores semblen senzilles, però m’han costat més. No he pogut aplicar tècniques de la Modalitat D, com per exemple; el valor positiu de l’espai negatiu, ja que és difícil d’aplicar-ho si no estem mirant.
2_ Dibuix de memòria: Paisatge. En el paisatge quotidià que he dibuixat, al ser més complicat i llarg, he anat inventant, a mesura que dibuixava, sentat al mateix lloc, al terrat de casa meva, on els factors externs i la memòria viscuda, influeixen directament.
El dibuix cada cop més inventat, mitjançant records, i la imatge que havia memoritzat al principi, esvaint-se de tal forma, que ja dibuixava més utòpicament que no pas realment, una imatge que veia que cada cop s’allunyava més de la realitat.
3.2.2_COMPOSICIÓ:
1_ Enquadrar: Per aguantar el marc de cartolina, primerament he posat unes pinces a una corda d’estendre la roba del terrat. M’ha passat que estava dret i a l’exterior, gens còmode. S’ha fet fosc i tenia fred.
Faig un altre exercici assegut i més relaxat l’endemà, i m’adono que ara ja no dibuixem amb la ment, sinó que la modalitat D fa aparició:
La mirada no para de buscar relacions d’espais entre els objectes enquadrats.
Busca primerament, posicionar els objectes grans en la creu imaginària (que una alumne ha ensenyat a l’Àgora amb el marc fet amb palets de fusta i filferro al Taller del barri que cursa).
Un cop feta una tasca faig l’altre, molt més racional a l’hora de treballar, ja que ara faig els volums, centro més la mirada buscant el contrast real de llum i ombra.
En definitiva, faig una observació més empírica.
2_ Bodegó de tres objectes en A4: En l’exercici dels quatre temps d’esbós sento les primeres paraules del llibre que llegeixo actualment de John Berger [1] ressonar dintre del meu cap, les detallades en l’experiència sensitiva, en el fet de dibuixar, que fa en les primeres pàgines del seu llibre. Que personalment qualifico d’agraïdes i pròximes a la novel·la, que fan un bon inici d’assaig.
[1] Berger, John (2011). Sobre el dibujo. Barcelona. Editorial Gustavo Gili.
L’exercici recomana utilitzar els materials carbonet o llapis. Trio un grafit sencer. I començo amb l’esbós de 10 minuts:
Els objectes triats tenen diversitat de textures entre ells, com també la seva forma diferent i mida.
He relacionat els objectes del bodegó, amb astúcia i dinamisme, buscant posicions estranyes i relacions diverses, que donen joc.
Es recomana, canviar la posició en cada esbós temporal del bodegó, essent fidel també en el cronometratge del temps.
Com més baixa el temps, vaig sintetitzant. Comences que hi ha temps a fer les ombres i textures, fins i tot observes les llums, però en l’últim dibuix ja només dona temps a fer els contorns dels objectes i la reva relació en tot l’encaix, separacions i contrast de mides entre ells. Un cop fet el de 5 minuts, es passa al de 3 minuts:
Personalment, posaria un ordre:
Inicies l’esbós observant la relació amb el marc de la pàgina, i les alçades i amplades de cada objecte, com en l’exercici anterior, però sense necessitar el marc de cartolina, ja que ara, el rectangle imaginari del bodegó ja et marca un espai.
Segueixes encaixant els elements del bodegó, i tot seguit, segueixes amb el contorn, més concret de cada objecte i sobretot els espais que deixen: El valor positiu de l’espai negatiu.
Per continuar amb les ombres, que deixen els objectes damunt dels altres i en l’espai, especialment en el terra.
Seguim amb les textures de cada objecte, que en aquest cas són diferents en cada objecte. També la textura modifica l’ombra produïda i captada de cada objecte.
I finalment les llums, la llum que reflecteix cada element i la seva llum residual en l’espai, i el reflex de la llum d’altres objectes en la seva ombra.
Finalment, l’esbós en 30 segons:
En l’últim esbós, ja ni és important on reposen els objectes de la composició, i l’espai blanc del full passa a ser el contorn que deixen els objectes en el buit.
3_ El bodegó final en A4:
Amb tres exercicis del bodegó triat, amb tres vessants de composició; posant atenció als contorns i siluetes, un altre amb interès a llums i ombres, i finalment la intencionalitat de l’esbós final amb textures i trama.
Iniciant amb el contorn i la silueta dels objectes posicionats, es recomana la lectura de La vida de las líneas de Tim Ingold i Ana Stevenson[2]. Seguim amb el segon esbós dedicat més a contemplar les llums i les ombres:
[2] Ingold, Tim i Stevenson, Ana (2018). La vida de las líneas. Santiago de Chile. Editorial Universidad Alberto Hurtado.
Aquests últims esbossos finals, en ser realitzats en un temps molt més llarg, veig que alguna perspectiva ha pujat, potser a causa de la meva mirada, més alta que la de la foto, o potser l’inconscient ha deixat més constància d’alguns atributs dels objectes; com per exemple el forat del gerro, barrejant foto i realitat amb l’inconscient. Però només en pocs casos, ja que la mirada està concentrada en l’observació empírica i exacte dels objectes i les seves formes i línies, relacions i volums, textures, ombres i llums. Immers en una modalitat cognitiva que molts anomenen la Dreta.