Públic

La Venus de moda: Vídeoescultura performativa sobre la cosificació de la dona.

Taller de Videocreació_ PRÀCTICA.

La idea.
Els antecedents.
Les influències.
El llistat d’imatges a projectar.
Primera aproximació.
Adaptació segons els comentaris dels companys. Segona aproximació.
El mètode d’execució (6è apartat) és el detallat al Fòrum de la proposta i el deixo per explicar més detingudament en el segon post, ja que ara m’interessa establir un llistat definitiu d’imatges de cos (en peus, dreta) de dona per preparar la videoprojecció. Però ja tinc força clara la idea; tractar l’anorèxia que provoca la indústria de la moda en dones joves, modelant la Venus de Willendorf com si fos un cos anorèxic.

venus — Les Venus Paleolítiques i l’actual *Barbie*.

1- Idea:

Iniciem l’any 2024 i paradoxalment avui en dia és difícil observar en els museus obres amb una clara dissidència vers el pensament hegemònic patriarcal, treballs amb crítica feminista o que denuncien el masclisme. Per fer justícia, cal lluitar doncs contra el fal·lus-centrisme[1] i rebotar la seva Història de l’Art.

Per aquest motiu he ideat una videocreació multidisciplinar que traspassa la pantalla plana i bidimensional, gràcies a la unió entre vídeoescultura, vídeomapping, videoinstal·lació i acció performativa. El suport de projecció és alhora escultura i mapping en contínua formació volumètrica, gràcies al material (fang/argila blanca) on es projecta i la seva mutació (del suport) provocada per l’artista modelant[2] deliberadament sobre la videoprojecció.

Una vídeoescultura que hibrida disciplines artístiques com la performance, la ceràmica, l’escultura, la videoinstal·lació, i el mapping. És necessari realitzar un vídeo de projecció abans d’executar la vídeoescultura performativa, on les imatges (estàtiques) a projectar segueixin un ordre cronològic, el de l’evolució humana.

S’iniciarà[3] amb el cos de l’avantpassada més llunyana de l’Homo sapiens, la Lucy, passant per les estatuetes de la prehistòria, les anomenades Venus Paleolítiques. Seguidament d’escultures que reflecteixen l’aparició del món hel·lènic i la posterior patterfamilias romana (tot un punt d’inflexió) passant per algunes actrius de Hollywood, i finalitzant amb les top models actuals (de passarel·la) per combatre els diversos cànons heteronormatius de bellesa imposats des de fa segles.

2- Antecedents:

Foucault desenvolupa una anàlisi genealògica de les relacions poder/saber des de l’antiguitat fins a l’actualitat, proposant que el poder exercit sobre el cos és el resultat d’una certa economia política que difereix segons les diferents èpoques i edats de la humanitat. (p.18, Senra)[4]

nines — Venus de Willendorf, l’escultura Venus de Milo, nina grega, la Nina d’Ivori romana de Tarraco, una nina clàssica i la Barbie actual.

3- Influències:

Miquel Barceló[5], les vídeocreacions en stopmotion de Jan Švankmajer[6], les Venus prehistòriques i les Paleolítiques, les escultures de Venus hel·lèniques (imatge superior) juntament amb les nines també grecoromanes, els Shivalinghams (imatge inferior), el cinema de Hollywood, la indústria de moda, etc.

lingam — *Abi Shec* o *Shivalingham* del Ioga tàntric.

→S’agraeixen citacions vostres d’antecedents de la cosificació femenina.

4- Llistat cronològic d’imatges, per realitzar el vídeo de projecció.

→Sempre cossos femenins. Si teniu algun suggeriment l’afegiré de tot grat.

- - - - La Lucy (Australopithecus afarensis): 3.500.000 – 3.200.000 aC.
      - Les Venus més antigues (en discussió actual), datades en 200-300.000 anys:
        
        Venus de Berejat Ram.
        
        Venus de Tan-Tan.
      - Gravats de 50.000 anys per Neandertals (article National Geographic).
      - Venus[7] de la prehistòria[8]:
        
        Venus de Willendorf (Moràvia, República Txeca): 28.000 aC.
        
        Venus de Dolní Věstonice, Brno (República Txeca): 29.000 – 25.000 aC.
        
        Venus de Brassempouy, França: 25.000 aC.
        
        Venus de Laussel (no és de “bulto” rodó[9] està esculpida només). França: 25.000 aC.
        
        Venus de Lespugue. França: 26.000 – 24.000 aC.
        
        Venus de Grimaldi o la Polichinela. Cova del Príncep a Grimaldi, a la Ligúria (Itàlia): 23.000 aC. És l’única trobada que van realitzar els Homo Neanderthalis: Representa nítidament a una dona neandertal[10]. Indústria mosteriana (Lo Mostièr) que apareix en diversos abrics de las Coves de Grimaldi.
        
        Venus de les Grottes du Pape, a Brassempouy, França: 21.000 aC.
        
        Venus de Mal’ta, al Llac Baikal, Sibèria: 20.000 aC.
        
        Venus de Savignano, Itàlia: 25.000 – 20.000 aC.
        
        …
        Venus de Willendorf animada per l’artista Nina Paley.

5- Primera aproximació compartida al Fòrum de l’Aula de Videocreació.

Potser m’he de centrar només en una imatge, o sigui, què us sembla si les projecto abans de començar de la més actual fins a la més antiga, i em centro a treballar aquesta última? O sigui, la Venus de Willendorf, ja que tindrà més sentit, “DESCOSIFICARÉ” el cànon fins a arribar a la de 28.000 aC. i aleshores cosifico amb els canons actuals.

També es podria projectar una imatge durant 28 o 29 minuts com els anys de la Venus de Willendorf i en aquest temps jo deformo el lingam d’argila per fer una forma anorèxica, provocada pel cànon de bellesa actual (patriarcal) de la moda. Així estaria explicant 29.000 anys de cosificació femenina. Què en penseu?

anorexia — *Frame* prèvi de La Venus de la moda. Superposició de la Venus de Willendorf i l’Australiana Sacha Reeve, amb 30 Kg. (Enllaç).

Jordi Llort-Figuerola, a 3 de gener de 2024.

Peus de pàgina:

[1] Curiosa coincidència que el bloc de fang sembli un ritual de Ioga tàntric; la veneració del lingam (sexe de l’home) abi shec (Yoni, sexe de la dona) que es realitza en Lluna plena.

[2] L’acció; manipulació de l’argila a temps real amb les mans, braços i cos de l’artista, damunt de blocs d’argila blanca farà deformar la projecció.

[3] Projecció d’imatges de la cosificació de la dona al llarg del desenvolupament de la nostra espècie.

[4] Recurs d’aprenentatge UOC: Videoart, feminismes i artivismes LGTBI d’Andrés Claudio Senra Berja.

[5] Les performances “Paso Doble” on el trio artístic Miquel Barceló, Bruno Delbonnel i el coreògraf Josef Nadj creen murs de fang per interaccionar-hi. (https://www.youtube.com/watch?v=rhUWkEqYPt0).

[6] Les videocreacions surrealistes del txec Jan Švankmajer, on l’stopmotion anima cossos humans de fang, com per exemple; Dimensions del diàleg de l’any 1982 (a partir del minut 4’20’’).

[7] Venus prehistòriques encara per acceptar dins la comunitat. Faltarien més associacions per verificar-les.

[8] Joan Campàs argumenta a La construcció del coneixement en història de l’art el caràcter canviant dels gustos, necessitats tant d’estils com tribals del col·lectiu i sobretot per l’ideal femení que pretenc contrastar. Campàs diu que anomenar-les Venus està mal fet, i de fet, a mi m’agrada perquè així no ens podem amagar del recent passat masclista que prové del patter familias i més antigament. Les Venus són divinitats de la fertilitat d’entre 250.000 i 280.000 anys.

[9] De “bulto rodó” vol dir que és una forma tallada en tridimensionalitat.

[10] Amb trets facials neandertals; cap ovalat, projecció maxil·lar, front fugisser, manyoc occipital i un gran nas.

Jordi Llort-Figuerola, a 12 de gener de 2024.

Lliurament de l'activitat PRÀCTICA