La meva obra activista en tres paraules: activisme, motlles i plàstics.

Públic

La meva obra definint només tres paraules: Amb una extensió de: 100 paraules + 100 paraules + 100 paraules.

Fotografia d’una escultura meva realitzada amb residus de la platja i les tres paraules escollides que resumeixen la meva obra actual en tres conceptes; activisme, motlles i plàstics. Partint d’aquests, es descriuen a continuació, mitjançant cent paraules cadascuna.

Escultura
Escultura amb pèl·lets plàstics de la costa catalana (Platja de La Pineda, Tarragona).

 

  • Activisme: (Extensió; 100 paraules).

En general, hom fa ús del mot per designar la lluita i l’acció de tenir cura de quelcom i defensar la causa, sigui a títol individual o en col·lectivitat.

Per solucionar-ho està l’art, i així neix el superheroi Plàstic Hunter, l’alter ego mediambiental de l’artista tarragoní Jordi Llort. Es fa anomenar Janter, i per estendre la cura de l’ecosistema, vola per diverses disciplines artístiques. És en les performatives on es troba a gust, disfressant-se per caçar el plàstic.

Aquest activista del Mar, fa cinc anys que denuncia la problemàtica, amb happenings i confeccionant escultures de plàstic recollit del litoral.

 

  • Motlles: (Extensió; 100 paraules).

La motllura neix per reproduir nines fa milers d’anys, actualment la societat de consum requereix el motlle com la terra l’aigua.

Els objectes plàstics es produeixen amb motllura a escala global. Per entrar-hi dins, es preparen boletes anomenades pèl·lets. Un grànul que s’escapa pel camí, perdent-se en tots els escenaris del procés productiu i logístic.

Una necessitat, creadora de problemàtiques úniques, només en la nostra espècie. Plàstics fabricats massivament, crims mediambientals que passen en complexos petroquímics. Una distopia del paisatge i la degeneració[3] humana.

 

  • Plàstics: (Extensió; 100 paraules).

El plàstic és una substància refinada del petroli, una matèria primera d’origen orgànic, però tractada químicament per indústries i refineries del planeta.

Sense respectar el que la Terra ha assolit en milers d’anys, la nostra espècie xucla del subsol aquesta matèria, fosca com la mort. La seva extracció, refinació i consum, contamina els ecosistemes planetaris, causa l’extinció d’espècies, crea mortalitat i malalties entre la població.

Hi ha unes cinc mil persones en tot el món, caçant nurdles. Així és com s’anomena en anglès als pèl·lets plàstics, les petites boles que omplen el litoral català fins a Les Illes.

 

::::::::::::  ::::::::::::::::::  ::::::::::::

 

[1] De l’anglès: genomic imprinting. L’herència genètica que en el meu cas, és l’antítesi de la burgesia que creà “la Il·lustració” (concepte d’art). Vinc de nissagues de pagesos (mare) i forners (pare).

[2] Dibuix amb la modalitat de l’hemisferi dret del cervell, inspirats en el treball de Betty Edwards.

[3] Curiós binomi la composició de paraules: DE(generació), com atribuir una degeneració de la nostra GENERACIÓ, la dels plàstics.

Leave a Comment