L’autoretrat: Jo miro, mires, miren.

bloc
Autoretrat_UOC

Sóc com crec que sóc? Com em perceben els altres? Com realment sóc? Tot un clàssic oi? L’estil del meu dibuix (contorns simples) evoca la psicologia…i es que segons Jung tenim 8 tipus de personalitats, i segons Maslow 12 arquetips (el jo experimenta tres estats; pare, adult o nen/a), i així podríem seguir. I ja que no només som un sol jo, plantejo l’autoretrat amb llum diürna i el mateix amb una torxa (lot) de llum ultraviolada (UV). Dues projeccions d’un sol dibuix, l’original i l’avatar, i per això ho pinto amb aquarel·la fosforescent.

Per fer-nos entrar més en aquestes visions del JO, deia que la tècnica que he escollit és la de dibuixar sense mirar al paper i ni parlar ni escoltar lletra, ni tan sols pensar amb la ment (eliminar el llenguatge i callar la ment) per tal de fer una immersió completa amb la modalitat cognitiva Dreta, realitzant contorns i línia fina amb l’hemisferi dret de la nostra ment.

Aquest tipus de traç amb reminiscència psicològica, a causa de l’”esqüetat” malaltíssa del traç i la proximitat en la percepció i la mirada, la tinc molt interioritzada. El fet es que, m’encanta dibuixar així, ho faig automàticament en qualsevol lloc i moment, sempre és un treball de camp que m’ha acostumat sempre a anar preparat amb materials de dibuix i un bloc, petit o gran, des de l’any 2004 (https://www.instagram.com/p/Cgk4ygDDeAQ/), una mirada que va allunyant-me de la icona i el llenguatge, per captar l’ambient que em i ens rodeja en aquell instant precís d’aquell lloc concret (https://www.instagram.com/stories/highlights/17926777264317516/) i fer-ho el més fidel possible a la realitat viscuda (atmòsfera que no es veu).

Fixeu-vos que, per moments, el traç que gesta la meva mà vol sortir del paper, i l’acaba perforant amb la ploma, aquest gest que faig, l’acció forçada, traspassant el paper per trencar la bidimensionalitat. Uns acabats, que reflecteixen el meu posicionament davant de l’establert inamovible, sempre he estat inconformista i molt activista, lligat a Plataformes locals i reivindicacions.  Sóc un fan del punkisme envers la por al full blanc i així es demostra simbòlicament a l’autoretrat.

He volgut casar dibuix i color amb el concepte de personalitat i autoretrat. I així soc jo també, sempre vaig amb la intencionalitat de traspassar diverses fronteres, de vegades fictícies, suports i llenguatges artístics que he anat tocant, la multidisciplinarietat per comprendre. La capacitat transformadora de l’Art que sempre m’ha ajudat a fugir de la monotonia i les regles establertes pel “funcionament correcte” de la nostra societat.

Dibuix al Bloc de l’Assignatura

Aquesta setmana he començat el Bloc A4 de dibuixos, esbossos i desenvolupaments de l’Assignatura, i us vull compartir el primer dibuix, concretament, us adjunto els Previs a l’Autoretrat de la primera Activitat. Sobre el paper, hi detallo visualment la modalitat de dibuix, les textures i materials que utilitzaré, les idees, l’ambient i l’espai.

Imatge del mateix dilluns en iniciar-lo i l’altre d’avui, on ja el deixo finalitzat, a color,  per fer el proper Post de l’autoretrat.

Bloc
Previs Autoretrat-Bloc
makapansgat

Presentació a l’Aula

makapansgat
El meu #happening a la 8ena edició d’Els Ports: Art i Natura (2023).

– Qui soc? 

Fill del baby-boom, projecto l’art des dels meus orígens, i amb onze anys ja tinc la primera fotografia d’obra i creador. El pare i la mare omplen la necessitat bàsica de la societat; la nutrició i la docència: quatre generacions de forners i altres de pagès em succeeixen. I la mare és mestra. Impressió genètica?[1] Gens estrany que alimenti les ments amb l’art.

Sempre diuen que soc artista, però què vol dir aquesta petita paraula que amaga grans proeses? Se sap que el gust i la destresa tècnica s’eduquen. Familiaritzat en l’experiència estètica, per mi, mirar amb ulls d’artista vol dir anar més enllà, transgredir l’establert per esdevenir. Un beuratge transformador que ens apropa a la humanitat de la nostra espècie.

Darrerament, he realitzat tallers de dibuix[2] i cosit de llibretes. També d’art reciclat als docents, que volen aprendre dels artistes. L’art requereix valentia i nous reptes, per això soc fill del “Capità Enciam” (Alter ego “Plastic Hunter”).

La meva obra a: http://www.llortfiguerola.com

 

 

-Què faig aquí?  

Entre altres coses, estic aquí  perquè sempre m’ha apassionat el poder transformador de l’Art. Espero créixer amb totes vosaltres de la mà del professorat i tutories de la UOC i els seus recursos. Som-hi doncs!

Per cert, la imatge de capçalera que he escollit és del meu últim #happening “Túnel del Temps” al 8è Els Ports, Art i Natura, celebrat aquest any 2023 a Els Estrets d’Horta de Sant Joan.

Giocconda
Tècnica “mega mixta”; comandaments, llums leds i un nanodiorama interior.

En el passat he realitzat obra en nombrosos formats. Adjunto la imatge d’un diorama, concretament d’una sèrie d’obres meves que anomeno Metadiapositives. Aquesta fou finalista a la Biennal del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, l’any 2019. Son creacions que en el seu interior amaguen “Nano Diorames” interaccionables amb botons (per això descric la tècnica com a “mega” mixta). 

 

::::::: ::::::: ::::::: 

 

[1] De l’anglès: genomic imprinting. L’herència genètica que en el meu cas, és l’antítesi de la burgesia que creà “la Il·lustració” (concepte d’art). Vinc de nissagues de pagesos (mare) i forners (pare).

[2] Dibuix amb la modalitat de l’hemisferi dret del cervell, inspirats en el treball de Betty Edwards.