El cranc blau. Transformar i reinterpretar un objecte.
Esbós nºII:
Lloro al fruiter. Transformar i reinterpretar un objecte.
Esbós nºIII:
Submarí. Transformar i reinterpretar un objecte.
3.2.1_B_ Collage de poemes/objecte dels companys/es:
Penja una imatge d’un objecte que trobis interessant per algun motiu. Posteriorment, prenent de referència els poemes objecte de Joan Brossa i les fotografies de Chema Madoz, sovint híbrids de dos objectes originals, fes un collage on combinis l’objecte de la teva imatge amb el d’una companya o company.
Imatge del meu objecte per a que us animeu a agafar-lo!!!!
Objecte i poesia visual_El ventall.Objecte-poesia_El ventall tancat.
Afegeixo, també, el ventall tancat:
Donar gràcies a la companya d’assignatura Anna Elisabet, per resoldre amb el meu ventall l’exercici d’una forma molt conceptual i ben harmonitzada: https://221-20-202-02.folio.uoc.edu/2022/11/23/pac2-lliurament-parcial-1/
L’objecte de la companya de classe Betariz Rodrigo, m’ha inspirat unes primeres imatges, on el concepte humanitzat domina la figura. Propostes de collages digitals realitzades íntegrament amb Photoshop, amb l’objecte d’una companya d’assignatura:
Collage digital amb objecte d’una companya d’assignatura, ara però, inspirant-me en l’Art Africà (tribal) i el concepte Ready Made de Marcel Duchamp:
L’objecte poesia amb inspiració tribal.
3.2.1_C_ Poesia només amb l’objecte i la seva projecció:
Controlant-lo per mitjà de la mimesi, podem convertir l’objecte en alguna cosa més pragmàtica. Visualitzar el treball de Chema Madoz i Joan Brossa, respecte a la poesia visual. Per exemple, jugant amb el ventall, la distància focal, el clarobscur i coneixements previs de la ment, construïm en 2 segons unes escales arquitectòniques:
El ventall es transforma en arquitectura, unes escales.
Per mitjà de la seva projecció, l’objecte pot esdevenir quelcom sensitiu, melancòlic:
L’objecte: el ventall es transforma en un Landscape.
Projectant escenes on l’impossible esdevé i l’espai i el temps es transformen, com una barca de vela al mar:
L’objecte: el ventall es transforma en una barca de vela.
O més espiritual, el vol de l’àliga:
L’objecte: el ventall es transforma en el vol de l’àliga.
La simplicitat del que tenim entre mans, jugant amb l’objecte i l’ombra, amb naturalitat i utilitzant només el medi, com l’artista Andy Goldsworthy, que treballa en el camp del land art en el medi natural, amb les seves mans i el que li ofereix l’entorn, i que podem visionar fàcilment a YouTube i en alguns DVD’s.
Com a referents, també s’afegeix la consulta del llibre de treballs de l’artista Sean Mackaoui, dominador del collage de paper i revistes. També els treballs dels anys 2000-2005 de Chema Madoz, a part de les creacions d’objecte-dibuix de Christop Niemann.
3.2.2. Expressió en moviment
3.2.2_A_ El significat de la imatge.
A partir d’una fotografia:
Escull una fotografia que hagis fet o que formi part dels teus records. Imprimeix la fotografia i transforma-la a través del dibuix fent servir una o diverses tècniques lliures damunt de la fotografia impresa. D’aquesta manera es canvia també el significat de la imatge i es dialoga amb el record en un pla conceptual.
Realitza diversos dibuixos prèvis, per veure els diferents significats que pot adquirir el resultat. Etapes del dibuix i procediments:
Fotografia anys 80. Germans Llort-Figuerola.Fotografia anys 80. Germans Llort-Figuerola.
Fotografia d’estudi Alba Rodríguez per Jordi Llort-Figuerola.Fotografia d’estudi Alba Rodríguez per Jordi Llort-Figuerola.
A continuació afegeixo obra de dibuix i pintura de meu fons, que incorporen fotografies enganxades o transferides amb la tècnica “Transfer”, en les que a posteriori hi he dibuixat. La imatge d’arxiu, domèstic, que passa a ser un document viu, on la màgia del dibuix transfereix temps i vivències.
Fotografia transferida i dibuixada. Obra de Llort-Figuerola.
Per traspassar fotocòpia a paper o llenç, es fa servir la tècnica de “Transfer”, fàcilment realitzable, com vaig comprovar amb els alumnes de l’Escola Saavedra de Tarragona, l’any 2016:
Transfer damunt de cartolina.
També es pot dibuixar damunt de pàgines de revistes de moda. Recomanable retolador permanent:
Dibuixar damunt de fotos. Obra de Llort-Figuerola. Any 2015.
Pintura sobre revista. Any 2012.
Resulta eficaç reciclar imatges gegants de perruqueries, per dibuixar i pintar damunt amb acrílics i retoladors Posca:
Dibuix-i-pintura-damunt-fotografia. Obra de Llort-Figuerola. Any 2008.
L’octubre de 2015 realitzo un llibret a Marshall Street, a Londres, a casa el fotògraf Antonio Nodar, amb la companyia d’Adelaida (filla del reconegut Marcel·lí Antúnez):
Dibuix i pintura sobre fotocòpia de fotografia. Obra de Llort-Figuerola. Any 2015.
Realitzo dibuix damunt de fotocòpia a Londres, l’octubre de 2015, sobre un bloc que he portat per confeccionar un llibre de viatge/estada a Marshall Street, on estic convidat. Tot just he conegut a l’Antonio a la meva ciutat, ja que fou l’artista convidat per les Festes de Santa Tecla de l’any 2015.
Dibuixos duts a terme cada dia, durant l’estada a casa el fotògraf Antonio Nodar, amb la companyia d’Adelaida (filla del reconegut Marcel·lí Antúnez), que ha vingut a matricular-se, no recordo ara que estem el 2022, Saint Johnes, potser?, … a una famosa Escola d’Art de la capital d’Anglaterra.
Si hi ha artistes, continuaran havent-hi artistes, del carnisser a l’artista, de pare a fill, i ara de pare a filla, en Marcel·lí aposta per Adelaida i l’envia a Anglaterra. Encertada la desició, petits instants després de conèixer-la, es veu que és una noia rebel, creador i intel·ligent. Amb la sang jove que es vol menjar el món. Adelaida mira com dibuixo, quan al vespre coincidim tots al pis de l’Antonio, que és de Carnota, és galleg. Un gallec conegut a Tarragona i que ens acull al seu pis de prop de Picadilly Circus, a dos minuts estem.
Al fotògraf ceador del Lijogravado, Antonio Nodar, li agrada “callejear”.
Uns mesos després, visito també l’estudi d’Antonio a Barcelona, davant del Palau de La Música, amb les parets pintades, recordant-me al pis del famosíssim pintor Freud.
Adjunto imatges que realitzava l’any 2011 amb retolador damunt de collage:
Retolador sobre collage. Obra de Llort-Figuerola. Any 2011.Retolador sobre collage. Obra de Llort-Figuerola. Any 2011.
Els anys 2008 i 2011 participo activament en les accions de Künstainer Colectivo a Tarragona. Concretament dibuixant i pintant damunt de fotocòpia gegant, en el mòdul creatiu. Acció col·lectiva amb Nil Bartolozzi, Unai Reglero, Amadeu Anguera, Justo Heras, Lluc Queralt, Moderna de Pueblo. Organitza Caldo de Cultivo:
Part d’un mural sobre fotocòpia de fotografia. Part de l’obra de Llort-Figuerola. Any 2009.
El recurs d’aprenentatge de la UOC, Un viatge pel dibuix, de Carlos Ruiz Brussain, m’ha recordat els “cadavres exquís” que vaig realitzar de jovenet amb amics de l’Escola d’Art i amics de fora dels cercles artístics. A la pàgina 8 del mòdul s’hi mostren dos exemples:
Recurs UOC
3.2.2_B_ Moviment i dinamisme. Explicació i exemples:
Un dels reptes del dibuix, com a representació bidimensional i físicament estàtica, és la de representar el moviment.
Enunciat: “Realitzarem proves de gest i traç amb diverses tècniques (ràpid, lent, esquitxat, amb taca, canviant el gruix de la línia, fregat…). Veuràs que traçant les línies amb certa gestualitat i fluïdesa pots donar moviment i dinamisme a allò que representis.”
Repassem abans el dibuix Zen, ja que crec que ens ajudarà a expressar amb el traç del pinzell el moviment i el dinamisme.
La cultura de l’East, és diferent de la del West, Orient versus Occident, concepte que s’origina amb l’etnocentrisme del West (Occident), sempre mirant l’East (Orient) amb la nostra mirada, concepte molt treballat per Jane Elkins, mirada post-colonialista, post-evengelitzadora i actualment comercialitzadora de souvenirs. Com comenta Alain Resnais Alain Resnais i Chris Marker a Les statues meurent aussi, de l’any 1953.
En el concepte d’Art i en el dibuix també són un món a part; l’Art Africà, el tribal de l’Oceania i de les Illes del Pacífic, etc. El traç de la taca, no pas la línia (de traç) de tradició hel·lènica que tenim a l’Occident. La gran diferència amb els Asiàtics i Xina com Lothar Ledderose explica a Ten thousand things: module and mass production in chinese art, és que són una cultura modular, que pensa de forma sitemàtica. Aquestes diferències estructurals en la manera de pensar també les contrasta Raymond Thomas a La perfección técnica, exposant, són cultures tan diferents, que fins i tot amb l’ensenyança difereixen. Aquí el mestre s’explica intel·lectualment i mitjançant l’estudi literari. I allà, a l’East del Zen, el mestre no conta sinó que exemplifica perfectament, amb el seu art, amb el seu techné/ars, un saber fer executat de forma magistral. Els alumnes només repeteixen, imiten i copien sistemàticament, fins que el mestre creu que han assolit el nivell òptim que els permetrà “saber fer-ho” mentalment i de forma perfecta i automàtica. Amb paraules de Thomas (pàg. 56);
«…sin intervención voluntaria del espíritu.»
Bibliografia del text:
Elkins, J. (2002). Perfect Stories. En: Stories of art. New York: Routledge.
Ledderose, L. (2000). Capítol; Introduction. A; Ten thousand things: module and mass production in chinese art. Princeton University Press. Pàgines 1-7.
Marker, C. i Resnais, A. (1953). Les statues meurent aussi. Censurat i publicat l’any 63. França.
Portades de llibres:“Sabi-Wabi-Zen” de R.Thomas, “El dibujo” de Lemayre i un d’actual.
El capítol “VII-La Perfección técnica” del llibre “Sabi-wabi-zen. El zen y las artes japonesas” de Raymond Thomas, de l’any 1986, parla de l’espontaneïtat, però controlada, perfectament executada. El traç que imita moviment i velocitat també es relaciona amb alguns Haykus, on el Zen domina l’artista i l’obra.
A “El dibujo. Historia de un arte” Monnier, Lemayre i Rose exposen imatges i impressions fugaces de tècniques amb el pinzell i el dibuix, exactament al capítol “El dibujo como instrumento de observación”.
Adjunto treballs de traç que he realitzat anteriorment, entre els anys 2004-2006 quan estudiava el CFGS d’Il·lustració:
El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2004/05.
L’execució ha de ser precisa, apropant-se a la perfecció, com en l’enssenyança oriental, on el Mestre no explica, només demostra la seva tècnica i els alumnes la imiten. Tècnica perfecte, que fins que no mimetitzen els alumnes, el mestre no deixa que posin de la seva part. Segons la filosofia Zen, si l’alumne imita a la perfecció la tècnica del mestre, estarà preparat per a qualsevol tasca, deixant-se portar. Poso dos exemples meus, l’oreneta i la tortuga, realitzats amb el traç oposat, un ràpid i fugaç (oreneta), l’altre lent i pausat (tortuga):
El traç i el Dibuix Zen amb pinzell arrodonit. Obra de Llort-Figuerola. Any 2004/05.
Pintura tonal amb tinta diluida aplicada amb pinzell sec, a l’estil Zen, i una gran conexió entre el traç i el concepte:
El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2005.El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2004/05.El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2004/05.
Adjuntem una obra de Toyo Sesshu (1420-1506), les feia amb la doctrina Zen, combinant el paper humitevès, però sempre amb una serenitat digne del Zen.
Toyo Sesshu (1420-1506).
També he provat de fer un paisatge cremat:
Paisatge cremat amb tècnica Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2005.
També els objectes poden representar-se amb la tècnica aquosa, en aquest cas una ceràmica meva:
El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola, any 2005.
Amb temps i paciència, podem elaborar unes escenes cada cop més complexes. En aquest ho demostro amb un parell d’il·lustracions amb anilines que vaig fer sobre el Mar:
Anilines. Obra de Llort-Figuerola, any 2005.
Detall del traç i les aiguades, es tracta de fer pocs traços, amb estil Zen.
Detall de l’anilina. Anilines. Obra de Llort-Figuerola, any 2005.
És important observar com la ment construeix, us poso una il·lustració meva. A l’esquerra veiem clarament un paisatge, ja que associem el cercle (gota de tinta xinesa) al Sol o la Lluna, en posició superior, aleshores apareix el paisatge, al contrari del que passa si ho capgirem, esdevé quelcom més abstracte.
Tinta Xina i percepció. Obra de Llort-Figuerola, any 2006.
Tinta xina i percepció. Obra de Llort-Figuerola. Any 2006.Tinta xina i percepció. Obra de Llort-Figuerola, any 2006.
Escalfo motors amb una gota de tinta, com l’alumne oriental, preparo la proposta d’aquest exercici amb un element bàsic. Tal com diria el mestre oriental, “–si domino aquest, podré avançar”. Per continuar amb la representació de tres elements: (a) una figura humana (b) un objecte i (c) una forma abstracta.
Foto de la Nogalina en estat mineral, al mig Nogalina aiguada i gotes preparades.
Mitjançant la tècnica i el tractament, procurem expressar una sensació o emoció. Davant la gota de tinta, un ha de ser conscient del que volem expressar, la gota pot ser tot el que vulguem, amb un simple gest preparat:
Gota de nogalina / traç-percepció. Obra de Llort-Figuerola, any 2022.
D’esquerra a dreta; una gota pot ser la Lluna o un bòlid, una cosa que cau, o quelcom que regalima de darrere al paper, o una simple flor que esclata.
Més gotes de nogalina, que fan un relat expandit en l’espai. Obra de Llort-Figuerola, any 2022.
D’esquerra a dreta; una escena del Cosmos dona pas a un VIRUS, venim del macro per anar al micro. Seguidament, un turó, vist en planta (diagrama de mapa geogràfic), acompanyat d’una posta de Sol al Mar, per trobar-nos amb un èsser que sembla una estrella de mar.
El moviment, es pot expressar amb el traç, com veiem. També s’ha exposat en l’apartat anterior l’enorme diferència cultural entre Orient i Occident, però que han anat nutrint-se una de l’altre, i per exemple, la tradició hel·lènica que ens apadrina ha incorporat
Com diu John Berger[1], dibuixar és descobrir el nostre entorn, el que ens envolta, és una expressió des de la nostra vivència, existim i veiem allò que és. Un punt de vista subjectiu que es remunta als orígens de la nostra espècie, on el traç sobre la roca, objectes i cos, formaven part de l’expressió.
[1] Berger, John (2011). Sobre el dibujo. Barcelona. Editorial Gustavo Gili.
Com exposa la narrativa magistral de Berger, quan dibuixem model, ens adonem que si volem comprovar les formes, mirem amb major connivència (exactitud) (Tolerància d’un superior en relació amb les faltes que cometen els seus subordinats): o sigui, només buscant el que vols trobar. Berger acaba dient, que el model i el dibuix coincidien, i, per un instant deixà de ser un home model i es va convertir en un habitant del món que jo havia creat, en una expressió única des de la meva experiència.
Berger descriu com dibuixa un model, observant, reconeixent els fets anatòmics, comuns, però la curiositat és que els va sentir físicament com si el sistema nerviós de l’artista habités també el cos del model.
L’acte mateix de dibuixar és el que força a l’artista a mirar, a disseccionar i tornar-lo a unir amb la imaginació. Cada pas que fem en el dibuix ens aproxima a l’objecte o el que sigui, fins que acabem dintre d’ell. I és que els contorns i línies que hem dibuixat ja no marquen el límit del qual hem vist, sinó el límit d’allò en el que s’ha convertit el nostre dibuix.
El dibuix del natural, amb paraules de Berger:
Para el artista dibujar es descubrir. Y no se trata de una frase bonita; es literalmente cierto. Es el acto mismo de dibujar lo que fuerza al artista a mirar el objeto que tiene delante, a diseccionarlo y volverlo a unir en su imaginación, o, si dibuja de memoria, lo que lo fuerza ahondar en ella, hasta encontrar el contenido de su propio almacén de observaciones pasadas. (…) Un dibujo es un documento autobiográfico que da cuenta del descubrimiento de un suceso, ya se ha visto, recordado o imaginado. Una obra “acabada” es un intento de construir un acontecimiento en sí mismo. Es significativo a este respecto que sólo cuando el artista alcanzó un nivel relativamente alto del libertad “autobiográfica” individual empezaron a existir los dibujos tal como los concebimos hoy. En una tradición hierática, anónima, no son necesarios. [p. 7-8. Sobre el dibujo.]
Berger exemplifica l’observació i sensibilitat amb el dibuix de Watteau:
L’observació de l’artista no consisteix només en posar els ulls a treballar; és el resultat de la seva honradesa, de la lluita personal per entendre el que veiem.
Gravat d’Antoine Watteau, amb un autoretrat.Antoine_Watteau
A l’esquerra, l’autoretrat de Watteau, amb la calavera sota de la pell, Berger dixit. I és que els dibuixos de les mans fent un llaç, es poden convertir en la metàfora de la fragilitat del nus que lliga la vida. Però potser els seus mecenes ni percebien això de la seva obra, sinó l’elegància o la “languidez romàntica”.
Afegim-hi ara el moviment, present sempre l’anatomia, ajudant-nos si cal, de dibuixos anatòmics de músculs i òssos. Com per exemple la guia il·lustrada Anatomia de la Danza, de l’americana Jacqui Greene, on es detallen els diversos plans del moviment; el frontal (vertical) amb anterior i posterior, el sagital (dreta i esquerra) i el transversal (horitzontal). Corresponen a les tres dimensions de l’espai:
Il·lustració pàg. 14 del llibre Anatomia de la danza.
Solo para expresar la euforia excepcional de mi pecho, eso es todo. Así es como puedo juzgar si se parece a algo o no.
– Mugi Fuchang (1210-1269?)
Mugi_Fuchang
Podem exposar les diferències i virtuts del dibuix Zen,
resumint-ho en un diagrama en forma de columnes,
que esquematitza el gran llibre de Raymund Thomas:
La perfección técnica. Sabi-wabi-zen. El zen y las artes japonesas de Raymund Thomas:
RAYMOND THOMAS (1986). La perfección técnica. Sabi-wabi-zen. El zen y las artes japonesas. Ed. Visión libros, pp. 55-68
3.2.2.1_Dibuix amb tècnica i tractament, el moviment i el dinamisme.
Mínim 3 esbossos: A/Ésser viu, B/ L’objecte i C/ abstracte.
3.2.2.1_ A/ Ésser viu:
Dibuix ràpid i lent, amb línia de grafit, que és quasi una taca que va lliscant pel paper canviant el gruix de la línia. Inicio amb els esbossos d’un peix, carpa:
Esbossos ésser viu – Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.L’evolució del primer a l’últim esbós – Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.
3.2.2.1_ B/ L’objecte:
Dibuix d’un objecte, fregat un material (vidre) i esquitxat un de diferent (l’aigua):
Esbossos objecte – Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.L’evolució del primer a l’últim esbós – Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.
3.2.2.1_ C/ Abstracte:
Dibuix abstracte, amb la pretensió de jugar mitjançant tractaments del traç geomètric, i una composició rítmica o de moviment. Una taca proporcionada i els diferents efectes que busquen una artificiositat estructurada, sense permetre formes singulars que recordin quelcom. Compte amb els traços de pinzell o esquitxos direccionals, i sempre fugint d’icones reconeixibles per la modalitat cognitiva esquerra, la del llenguatge:
Procediment c/Abstracte
Inspirant-me en els records residuals que tinc sobre Kandinski, sense consultar, he disposat materials diversos, tècniques vàries, però l’absència de fluïdesa influencia l’abstracció conferint-li expressionisme. És així com neix l’expressionisme abstracte? Gràcies al dibuix? A la força Zen fluida del traç? Dibuix i pintura, de la mà, des del despertar dels Temps.
Abstracte, formats. Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme
Exercici assolit amb satisfacció, i ganes d’endinsar-me en els processos que lliguen sentiments i abstraccions.
Un procediment, i un final que encara demostra l’evolució de l’art, en aquest cas la utilització de diferents formats, durant el procés i postproducció. Amb la consegüent edició i orientació, amb una intencionalitat, la de reforçar l’aparença de moviment i dinamisme. Un dinamisme també formal que a escala compositiva busca suggerir moviment. També amb una gamma cromàtica que reforçarà el ritme de les formes variades.
Vull comparar dos formats diferents, un quadre i una fotografia. Exposant que la mateixa obra, pot passar de ser una pintura a esdevenir una pintura fotografiada i amb tractament digital. Convertint una obra en dos, la multiplicitat en els formats contemporanis:
Pintura abstracte a l’esquerra, i fotografia retocada_Formats.
De l’abstracció pictòrica a l’abstracció digital, i canviant de formats. , el de l’esquerra és una pintura i el de la dreta una foto de la mateixa pintura en vertical.
Ara executarem el traç amb formes orgàniques, ha succeït quelcom en la imatge, un canvi formal, que ens evoca sentiments i sensacions.
Abstracte-procediment_Tècnica i tractament & Moviment i dinamismeAbstracte-procediment_Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme
Expressionisme Abstracte:
Amb l’abstracció, l’expressió del traç i els sentiments, creà un nou subgènere, expressiu.
Durant molts anys la Història de l’Art ha ensenyat que la primera obra de l’inici de l’Expressionisme abstracte era de Kandinski, però recentment s’ha redescobert l’artista sueca Hilma af Klint, que pintà les primeres obres:
Hilma_La pionera de l’expressionisme abstracte, deixà en testament que les seves obres es fessin públiques, demorant 20 anys després de la seva mort, l’exposició en públic de la seva obra.
Inspirat, ara l’expressió es farà abstracte, i inicio uns dibuixos molt experimentals tant en material, formes, composició i execució expressiva i desinhibida:
Expressionisme-Abstracte-procediment_Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.
M’inspiro en una sabata esportiva, de la marca Camper, i surt una abstracció:
Bamba-Camper_Abstracte-procediment_Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.Abstracte-procediment_Tècnica i tractament & Moviment i dinamismeAbstracte-procediment_Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme
També he utilitzat l’aplicació make a gif.com, però al mateix photoshop es poden crear gif’s molt més complexos, com el que exposo a sota d’aquesta model de Ioga.
Creació del .gif de la model.
Adjunto alguns del Gif’s animats que he realitzat anteriorment.
Exemple de Gif – Sobre l’anatomia.
Gif de Llort-Figuerola, 2007. Las Meninas se piran.
Activitat 1_ El dibuix com a mitjà d’observació i representació.
3.2.3_ Projecció.
A_ Sketchs ràpids urbans.
∇ Primer dia d’sketchs ràpids: Abans de sortir al carrer, escalfo motors amb l’skyline irresistible del meu terrat. Dibuixo damunt la llibreta d’esbossos mida A4, del directe, ràpid, i dura escassos minuts. En el primer dia, senzillament porto un pilot japonès, de punta fina, i vaig sense goma d’esborrar!
Sketchbook_Skyline_Dia1_Projecció.
L’exercici d’sketchingdiari, és molt motivador i la llum de Tarragona, …inspiradora! Haig de dir que fa anys que dibuixo, i com diu Puño a la seva conferència durant el MAD 2011, quan li pregunten quan fa que dibuixa, respon: – Cuándo dejasteis de dibujar vosotros?
M’apunto les premisses del tipus d’sketch ràpid que practicarem, me les apunto a la llibreta gran que estic confeccionant per l’assignatura Taller de dibuix i expressió gràfica.
Un apunt ràpid, a la llibreta, de les característiques dels sketchings proposats.
M’adono que de vegades és difícil trobar el lloc per fer-ho, ja que busco la perspectiva forçada, per obtenir més d’un punt de fuga. Normalment, dibuixo sense buscar, per costum ho faig quan molts altres factors coincideixen, però ara, buscant aquests ítems, el lloc on dibuixo potser no és el més ideal per fer-ho, ni amb seguretat ni amb comoditat. Però vaig de pressa, i quan finalitzo… penso que hi vull tornar un altre dia.
Sketchbook_Façana marítima_Dia2_Projecció.
Trobo un lloc de perspectiva urbana, però on domina la corba, i això és difícil de trobar caminant a l’urbs, potser els extraradis de les ciutats, amb circumval·lacions, en definitiva, m’atrau aquesta primera contradicció estètica. El temps també m’acompanya, i l’horitzó esdevé un quadre romàntic de Turner, i m’assec a terra, a la vorera, sense saber-ho dibuixo el que sembla un efecte Droste.
Lloc_Sketchbook_Pont_Dia2_Projecció.
El lloc m’atrapa tant, que l’espiral creix i creix, el suport es queda petit i sembla que vulgui sortir, o jo entrar-hi. Recordant-me el joc matemàtic del genial M. C. Escher, que utilitza, per exemple en el dibuix de 1956, De graveergalerij, traduït; La galeria dels gravats.
Sketchbook_Pont_Dia2_Projecció.
Fi del primer dia d’sketchings ràpids_ PAC1 – Taller de dibuix i expressió gràfica.
___________ ____________ ___________ ____________
∇ Segon dia d’sketchs ràpids:
A_ Continuació:En el segon dia consecutiu, i amb nom de programa documental vaig a…
“en busca de la mejor perspectiva”.
Foto de la sortida 2 amb la bicicleta per fer sketchs ràpids.
Surto amb la motxilla i faig servir la bicicleta per moure’m per la ciutat, ja que permet dibuixar tres esbossos en llocs molt diferents de Tarragona.
Foto del lloc. Sketchings ràpids.
Un altre part positiva d’anar amb la bicicleta, és que veig carreteres i carrers, que marquen també punts de fuga urbans. La geografia de la ciutat de Tarragona, amb molts desnivells en pocs kilòmetres, genera punts de fuga molt exagerats.
Sketchings ràpids- PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
Són imatges poc vistes en l’imaginari col·lectiu, no són de pas i sovint no tenen quasi vorera per caminar-hi. M’adono que a la zona del cel, no acostumo a deixar espai atmosfèric, és un espai en blanc que no pesa i crea poca tensió.
Sketchs Ràpids_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
Primer els laterals, punt de fuga cap a l’esquerra, punt de fuga cap a la dreta, i després pujo el tercer punt de fuga, el vertical. M’assec al seient de la bicicleta i continuo.
Sketchs Ràpids_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
∇ Per finalitzar la ruta, pujo al Balcó del Mediterrani, i faig l’sketch ràpid a les escales, amb presses que la llum comença a baixar d’intensitat.
Foto_Sketchs Ràpids_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
Però, com un reclam, a poc a poc, la gent va envoltant-me, i finalment interrompen la meva catarsi amb l’entorn. Vaig poder constatar, que no totes les hores van bé per dibuixar al carrer. Necessites tranquil·litat oer abstreure’t de la ciutat. Algú va felicitar-me.
Sketchs Ràpids_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
Observo que la lent amb gran angular del mòbil, deforma la perspectiva, exagerant i acusant els angles envers la percepció real dels meus ulls i mirada.
Fi del segon dia d’sketchings ràpids_ PAC1 – Taller de dibuix i expressió gràfica.
___________ ____________ ___________ ____________
∇ Tercer dia d’sketchs ràpids:
A_ Continuació:En el tercer dia, ja veig la necessitat de posar-hi la llum, dibuixar l’ambient, per reproduir amb més fidelitat l’atmosfera del moment i el lloc.
Sketch ràpid_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.Sketch ràpid_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
Ara, en sóc més conscient de les sensacions quan dibuixo, el llibre Sobre el dibujo de John Berger, m’està arribant a l’ànima.
Sketch ràpid_Passeig de Sant Antoni, Tarragona_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
Fi del tercer dia d’sketchings ràpids_ PAC1 – Taller de dibuix i expressió gràfica.
___________ ____________ ___________ ____________
B_ Perspectiva cònica:
Partint d’un dels sketchs anteriors, presento la perspectiva cònica amb dos punts de fuga, a vista i mà alçada. A dos temps, primerament amb llapis i després entintada amb tinta xinesa de color Sienna, una sanguina.
Mentre feia la perspectiva cònica de l’últim lloc que vaig fer l’esbós, veia que feia els detalls que havia deixat mig esborronats al carrer. Com per exemple, la forja dels balcons, que vaig fer amb quatre traços, però que ara notava l’essència del ferro girant i formant el balcó. S’expressa el que sé, el que vaig veure i plasmar aquell dia al carrer. I ara, fer-lo amb perspectiva cònica però amb un gran afegit d’intencionalitat ambiental i atmosfèrica.
Perspectiva cònica amb tinta (sanguina).
Decideixo utilitzar els colors de la tinta xina de color sienna torrada.
L’Sketching triat per fer la perspectiva cònica.
No puc obviar el tercer punt de fuga que surt en tractar-se d’un edifici i tenir molta alçada. Podria fer un pla frontal i fer-lo només amb dos punts de fuga si la imatge de carrer dels edificis fossi perpendicular al pla del quadre, però la grandària en alçada no ho permet.
C_ Sistema dièdric:
Format:DIN-A1.
Materials: Llapis dur per a les línies auxiliars i llapis tou o punta fina per a les línies principals.
Consultats i visionats els Recursos d’Aprenentatge, de la UOC, assignats a l’activitat. També vistos els vídeos del professorat. Sobretot els de la docent i arquitecta Esther Villanueva Munuera, amb la seva especial edició en la presentació dels 5 vídeos d’entre 5 i 10 minuts:
Tràiler dibuix tècnic.
El dibuix tècnic: eina d’eines.
El sistema dièdric o la desconstrucció de la nostra visió.
Perspectiva axonomètrica o la reconstrucció objectual.
Perspectiva cònica o la ciència de la representació de la mirada.
Fotos-cadira_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.DINA1_Sistema Dièdric_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.DINA1_Dièdric&càlcul_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.Dièdric&càlcul_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.
Fonamental és familiaritzar-se amb el llenguatge dièdric al complet, per tant, establirem les acotacions que ens ajuden a mesurar i situar l’objecte, en aquest cas una cadira plegable.
DINA1_Dièdric_Acotacions_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.ALÇAT_DINA1_Dièdric_Acotacions_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.PERFIL_DINA1_Dièdric_Acotacions_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.PLANTA_DINA1_Dièdric_Acotacions_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.
En els arxius de la PAC1 a entregar al lliurament final (al RAC, Registre d’Avaluació Continuada), s’escanejarà els documents, ja que els objectius, dels dispositius mòbils o càmeres fotogràfiques compactes, acostumen a deformar les rectes.
D_ Sistema isomètric:Representació axonomètrica isomètrica, a mà alçada.
Format:DIN-A3.
Materials: Llapis dur per a les línies auxiliars i llapis tou o punta fina per a les línies principals.
Perspectiva Isomètric_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.
Primerament, s’ha marcat els angles, i després ja s’ha realitzat íntegrament a vista i mà alçada damunt de l’A3, amb llapis 3H i finalització amb 1B.
Preparant la perspectiva isomètrica_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.
A continuació, adjuntem en detall els dos dibuixos del DIN A3.
Detall-Cadira-Oberta_Perspectiva Isomètrica_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.
La mateixa cadira oberta i plegada.
Detall-Cadira-Tancada_Perspectiva Isomètrica_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.
Fi dels apartats 3.2.3 Projecció.
….
Seguidament, aquest Folio de l’Àgora UOC , exposa l’apartat d’Anàlisi.
7.1_ El procés de treball:
Berger dibuixa un model, observant, reconeixent els fets anatòmics, comuns, però la curiositat és que els va sentir físicament com si el sistema nerviós de l’artista habités també el cos del model.
El dibuix del model nu o un cos humà, amb el temps cronometrat en cada postura, ens obliga a observar atentament el moviment de figura humana. La intencionalitat inicial és comprendre’l, i si cal, anotem i fem gargots, que ens ajudarà en aquesta comprensió. Un cop tinguem una noció sòlida, fragmentarem el moviment que hem estat observant en 5 dibuixos seqüenciats analíticament.
En l’enunciat es recomana que podem practicar el dibuix anatòmic mitjançant webs de dibuix amb models, com Line of action, però es fa difícil de trobar exemples de seqüència, on es veu l’evolució postural. S’opta per agafar un vídeo de YouTube, i després de visionar dansa rítmica, poso al buscador: “best dance performance in 5 movements”. Apareixen alguns vídeos de Cirque du Soleil, i uns clicks més tard, per fortuna, trobo una simbiosi entre el Ioga i el contorsionisme. És aleshores quan recordo que en Ioga, hi ha una sèrie d’asanes perfecte per l’activitat seqüencial.
DibuixAnalític-Model
En el procés del treball de l’esbòs és vital per la proporció esquematitzat l’estructura (volums i proporcions) del cos humà a l’esbossar. Cal mesurar amb el que tinguem a disposició:
DibuixAnalític-Model
7.5_ Esbossos analítics:
“–La intenció s’ha centrat en el punt de força que aguanta la posició de la model, en el dibuix i esbòs analític de models és cabdal la importància del coneixement muscular i anatòmic de la figura humana, exemplificant la mirada analítica de l’enunciat de l’exercici.”
Detall_Fragment_DibuixAnalític
EsbossosUOC_analítics
Realitzat amb tota la intencionalitat de captar l’essència o resum del moment, per fer entenedora l’acció, la mobilitat, i la morfologia de la representada.
Esbossat amb llapis dur 3H, i marcat amb el tou 1B, difuminat amb els dits, esborrant amb la goma per deixar reflectir-se la llum, i finalitzar amb un punta fina 0.5 per detalls i textura.
8_ Gif animats:
Adjunto alguns del Gif’s animats que he realitzat.
En aquest primer lliurament parcial del Taller de dibuix i expressió gràfica, s’adjunten els exercicis amb l’explicació personal que s’ha experimentat:
1_Dibuix de memòria: Objectes. Els objectes quotidians que he triat han estat la cantimplora i les tisores.
Dibuix de Memòria – PAC1-Taller de Dibuix&Expressió gràfica
L’ampolla l’he observat detingudament durant tres minuts i després l’he dibuixada sense problema, sembla que les formes geomètriques es retenen més fàcilment, però la cinta per penjar, al ser més abstracte i que sempre es queda de forma diversa i orgànica, ja m’ha costat més. El fet de dibuixar-ho fa fixar-me més en el que mai em fixo.
Dibuix de Memòria – PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica
Les tisores semblen senzilles, però m’han costat més. No he pogut aplicar tècniques de la Modalitat D, com per exemple; el valor positiu de l’espai negatiu, ja que és difícil d’aplicar-ho si no estem mirant.
2_ Dibuix de memòria: Paisatge. En el paisatge quotidià que he dibuixat, al ser més complicat i llarg, he anat inventant, a mesura que dibuixava, sentat al mateix lloc, al terrat de casa meva, on els factors externs i la memòria viscuda, influeixen directament.
Foto per “Dibuix de Memòria” – PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica
El dibuix cada cop més inventat, mitjançant records, i la imatge que havia memoritzat al principi, esvaint-se de tal forma, que ja dibuixava més utòpicament que no pas realment, una imatge que veia que cada cop s’allunyava més de la realitat.
Dibuix de Memòria – PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica
3.2.2_COMPOSICIÓ:
1_ Enquadrar: Per aguantar el marc de cartolina, primerament he posat unes pinces a una corda d’estendre la roba del terrat. M’ha passat que estava dret i a l’exterior, gens còmode. S’ha fet fosc i tenia fred.
Foto per “COMPOSICIÓ:ENQUADRAR” – PAC1-Taller de dibuix i expressió gràficaDibuix “COMPOSICIÓ:ENQUADRAR” – PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica
Faig un altre exercici assegut i més relaxat l’endemà, i m’adono que ara ja no dibuixem amb la ment, sinó que la modalitat D fa aparició:
La mirada no para de buscar relacions d’espais entre els objectes enquadrats.
Busca primerament, posicionar els objectes grans en la creu imaginària (que una alumne ha ensenyat a l’Àgora amb el marc fet amb palets de fusta i filferro al Taller del barri que cursa).
Un cop feta una tasca faig l’altre, molt més racional a l’hora de treballar, ja que ara faig els volums, centro més la mirada buscant el contrast real de llum i ombra.
En definitiva, faig una observació més empírica.
Dibuix “COMPOSICIÓ:ENQUADRAR” – PAC1-Taller de dibuix i expressió gràficaÉS L’ENQUADRAMENT, PERÒ NO ÉS EL DIA DEL DIBUIX
2_ Bodegó de tres objectes en A4: En l’exercici dels quatre temps d’esbós sento les primeres paraules del llibre que llegeixo actualment de John Berger [1] ressonar dintre del meu cap, les detallades en l’experiència sensitiva, en el fet de dibuixar, que fa en les primeres pàgines del seu llibre. Que personalment qualifico d’agraïdes i pròximes a la novel·la, que fan un bon inici d’assaig.
Foto del procediment i materials. COMPOSICIÓ_ PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
[1] Berger, John (2011). Sobre el dibujo. Barcelona. Editorial Gustavo Gili.
L’exercici recomana utilitzar els materials carbonet o llapis. Trio un grafit sencer. I començo amb l’esbós de 10 minuts:
Els objectes triats tenen diversitat de textures entre ells, com també la seva forma diferent i mida.
He relacionat els objectes del bodegó, amb astúcia i dinamisme, buscant posicions estranyes i relacions diverses, que donen joc.
Es recomana, canviar la posició en cada esbós temporal del bodegó, essent fidel també en el cronometratge del temps.
Segon esbós. COMPOSICIÓ_ PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
Com més baixa el temps, vaig sintetitzant. Comences que hi ha temps a fer les ombres i textures, fins i tot observes les llums, però en l’últim dibuix ja només dona temps a fer els contorns dels objectes i la reva relació en tot l’encaix, separacions i contrast de mides entre ells. Un cop fet el de 5 minuts, es passa al de 3 minuts:
Tercer esbós. COMPOSICIÓ_ PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
Personalment, posaria un ordre:
Inicies l’esbós observant la relació amb el marc de la pàgina, i les alçades i amplades de cada objecte, com en l’exercici anterior, però sense necessitar el marc de cartolina, ja que ara, el rectangle imaginari del bodegó ja et marca un espai.
Segueixes encaixant els elements del bodegó, i tot seguit, segueixes amb el contorn, més concret de cada objecte i sobretot els espais que deixen: El valor positiu de l’espai negatiu.
Per continuar amb les ombres, que deixen els objectes damunt dels altres i en l’espai, especialment en el terra.
Seguim amb les textures de cada objecte, que en aquest cas són diferents en cada objecte. També la textura modifica l’ombra produïda i captada de cada objecte.
I finalment les llums, la llum que reflecteix cada element i la seva llum residual en l’espai, i el reflex de la llum d’altres objectes en la seva ombra.
Finalment, l’esbós en 30 segons:
Quart esbós. COMPOSICIÓ_ PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
En l’últim esbós, ja ni és important on reposen els objectes de la composició, i l’espai blanc del full passa a ser el contorn que deixen els objectes en el buit.
3_ El bodegó final en A4:
Amb tres exercicis del bodegó triat, amb tres vessants de composició; posant atenció als contorns i siluetes, un altre amb interès a llums i ombres, i finalment la intencionalitat de l’esbós final amb textures i trama.
Foto del bodegó final i materials. COMPOSICIÓ_ PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.Primer esbós. COMPOSICIÓ:Contorns i siluetes_PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
Iniciant amb el contorn i la silueta dels objectes posicionats, es recomana la lectura de La vida de las líneas de Tim Ingold i Ana Stevenson[2]. Seguim amb el segon esbós dedicat més a contemplar les llums i les ombres:
[2] Ingold, Tim i Stevenson, Ana (2018). La vida de las líneas. Santiago de Chile. Editorial Universidad Alberto Hurtado.
Segon esbós. COMPOSICIÓ:Llums i ombres_PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
Aquests últims esbossos finals, en ser realitzats en un temps molt més llarg, veig que alguna perspectiva ha pujat, potser a causa de la meva mirada, més alta que la de la foto, o potser l’inconscient ha deixat més constància d’alguns atributs dels objectes; com per exemple el forat del gerro, barrejant foto i realitat amb l’inconscient. Però només en pocs casos, ja que la mirada està concentrada en l’observació empírica i exacte dels objectes i les seves formes i línies, relacions i volums, textures, ombres i llums. Immers en una modalitat cognitiva que molts anomenen la Dreta.
Tercer esbós. COMPOSICIÓ: Textures i trames_PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
Soc el Jordi, fill de mestra i forner i amb 45 anys soc pare del Lluc, d’onze anyets i que sempre ha dit que vol ser arquitecte!
Actualment creo obra plàstica i desenvolupo artefactes visuals al meu taller de la Part Alta de Tarragona, però m’he format en els camps del Disseny Gràfic i de la Il·lustració, treballant amb aquests sectors en el passat. Paral·lelament vaig fer de Gestor Cultural, creant i organitzant esdeveniments a Reus i Tarragona; Display (plafons pintats als carrers-art mural), La Baixada del Pajaritu (Carnaval de Tarragona), La Petonada (TV3), iniciant l’Artiga (revista de pensament contemporani), Ciclops (Mostra de Creadors Visuals), etc.
Enguany un llibre de Primària m’ha escollit per formar part d’una activitat dins les seves pàgines (us adjunto la imatge), i es que he engegat l’any a lo grande; inaugurant amb la meva obra l’espai CRAI de la URV Campus Catalunya amb l’artista i docent universitari Albert Macaya de Comissari. Durant anys he fet nombroses exposicions individuals i col·lectives, guanyant tres Premis d’Art Efímer Repsol YPF i quedant finalista a la Biennal d’Art del MAMT, l’any 2019. Moments abans de la pandèmia, el Consell Comarcal del Tarragonès m’atorgava el Premi Creació Anneus Florus amb una estatueta de Rafael Bartolozzi. Actualment, tinc l’obra més recent exposada a l’Art-e Contemporary (centre d’exposicions i jardí d’escultures) de la Ràpita.
Realitzo tallers a les Escoles i Instituts de Tarragona i Vilaseca, dins el projecte l’Artista va a l’Escola, ja sigui de Dibuix amb l’Hemisferi Dret, de confecció i cosit de llibretes, de land-art o d’art reciclat. També he impartit classes als professors (CRPT) Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès. Sempre m’ha agradat la docència, potser perquè de petit amb la meva mare (interina durant més de vint anys) ja anava a les seves Escoles, buides generalment, ja que no podia deixar-me solet.
Aquest any passat he fet un Monogràfic de Ceràmica a l’EADT (Escola d’Art i Disseny de Tarragona) i ara incorporo la transmutació del fang cuit als meus Nanodiorames i les Metadiapos. Ho veieu? No he parat mai, i fins hi tot m’han titllat de massa multidisciplinari, tastant quasi totes les disciplines artístiques, performance, instal·lació, escultura, sketching i dibuix (actualment ja tinc més de 100 llibretes; vaig començar el 2004 i no he parat encara), videoart i vj’ing (Real Time/Live Cinema), documentals, fanzines (com Prometeo Moderno, Caldo de Cultivo, Junkie Python), land art (Art i Natura als Ports), art mural, etc. Fins i tot practico l’artivisme disfressat de Super Plastic Hunter (el fill del Capità Enciam) i fent tallers a Escoles i Associacions Mediambientals (GoodKarmaProjects & Surfrider) on cacem els plàstics del litoral tarragoní per després fer un mural col·lectiu in situ dels plàstics caçats mitjançant protocols del CSIC, el Museu Marítim de Barcelona i Microplastic Watchers. També faig activisme amb Salvem La Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa, SOS Costa Daurada/Camp de Tarragona, etc.
Ara vull ampliar més els meus coneixements amb vosaltres i la UOC, potser preparar-me millor per un canvi de sector laboral, ja que com que no puc viure de l’ART que genero he de treballar… gestionant Apartaments Turístics al Casc Antic de Tarragona, i aquí estic al meu menjador, dibuixant-me i fent-vos la foto:
Realitzant-Autoretrat_UOC
Aquí teniu un detall del meu autoretrat amb aquarel·les fosforescents però amb la llum del dia.
Sóc com crec que sóc? Com em perceben els altres? Com realment sóc? Tot un clàssic oi? L’estil del meu dibuix (contorns simples) evoca la psicologia…i es que segons Jungtenim 8 tipus de personalitats, i segons Maslow 12 arquetips (el jo experimenta tres estats; pare, adult o nen/a), i així podríem seguir. I ja que no només som un soljo, plantejo l’autoretrat amb llum diürna i el mateix amb una torxa (lot) de llum ultraviolada (UV). Dues projeccions d’un sol dibuix, l’original i l’avatar, i per això ho pinto amb aquarel·la fosforescent.
Per fer-nos entrar més en aquestes visions del JO, deia que la tècnica que he escollit és la de dibuixar sense mirar al paper i ni parlar ni escoltar lletra, ni tan sols pensar amb la ment (eliminar el llenguatge i callar la ment) per tal de fer una immersió completa amb la modalitat cognitiva Dreta, realitzant contorns i línia fina amb l’hemisferi dret de la nostra ment.
Aquest tipus de traç amb reminiscència psicològica, a causa de l’”esqüetat” malaltíssa del traç i la proximitat en la percepció i la mirada, la tinc molt interioritzada. El fet es que, m’encanta dibuixar així, ho faig automàticament en qualsevol lloc i moment, sempre és un treball de camp que m’ha acostumat sempre a anar preparat amb materials de dibuix i un bloc, petit o gran, des de l’any 2004 (https://www.instagram.com/p/Cgk4ygDDeAQ/), una mirada que va allunyant-me de la icona i el llenguatge, per captar l’ambient que em i ens rodeja en aquell instant precís d’aquell lloc concret (https://www.instagram.com/stories/highlights/17926777264317516/) i fer-ho el més fidel possible a la realitat viscuda (atmòsfera que no es veu).
Fixeu-vos que, per moments, el traç que gesta la meva mà vol sortir del paper, i l’acaba perforant amb la ploma, aquest gest que faig, l’acció forçada, traspassant el paper per trencar la bidimensionalitat. Uns acabats, que reflecteixen el meu posicionament davant de l’establert inamovible, sempre he estat inconformista i molt activista, lligat a Plataformes locals i reivindicacions. Sóc un fan del punkisme envers la por al full blanc i així es demostra simbòlicament a l’autoretrat.
He volgut casar dibuix i color amb el concepte de personalitat i autoretrat. I així soc jo també, sempre vaig amb la intencionalitat de traspassar diverses fronteres, de vegades fictícies, suports i llenguatges artístics que he anat tocant, la multidisciplinarietat per comprendre. La capacitat transformadora de l’Art que sempre m’ha ajudat a fugir de la monotonia i les regles establertes pel “funcionament correcte” de la nostra societat.
Aquesta setmana he començat el Bloc A4 de dibuixos, esbossos i desenvolupaments de l’Assignatura, i us vull compartir el primer dibuix, concretament, us adjunto els Previs a l’Autoretrat de la primera Activitat. Sobre el paper, hi detallo visualment la modalitat de dibuix, les textures i materials que utilitzaré, les idees, l’ambient i l’espai.
Imatge del mateix dilluns en iniciar-lo i l’altre d’avui, on ja el deixo finalitzat, a color, per fer el proper Post de l’autoretrat.
El meu #happening a la 8ena edició d’Els Ports: Art i Natura (2023).
– Qui soc?
Fill del baby-boom, projecto l’art des dels meus orígens, i amb onze anys ja tinc la primera fotografia d’obra i creador. El pare i la mare omplen la necessitat bàsica de la societat; la nutrició i la docència: quatre generacions de forners i altres de pagès em succeeixen. I la mare és mestra. Impressió genètica?[1] Gens estrany que alimenti les ments amb l’art.
Sempre diuen que soc artista, però què vol dir aquesta petita paraula que amaga grans proeses? Se sap que el gust i la destresa tècnica s’eduquen. Familiaritzat en l’experiència estètica, per mi, mirar amb ulls d’artista vol dir anar més enllà, transgredir l’establert per esdevenir. Un beuratge transformador que ens apropa a la humanitat de la nostra espècie.
Darrerament, he realitzat tallers de dibuix[2] i cosit de llibretes. També d’art reciclat als docents, que volen aprendre dels artistes. L’art requereix valentia i nous reptes, per això soc fill del “Capità Enciam” (Alter ego “Plastic Hunter”).
Entre altres coses, estic aquí perquè sempre m’ha apassionat el poder transformador de l’Art. Espero créixer amb totes vosaltres de la mà del professorat i tutories de la UOC i els seus recursos. Som-hi doncs!
Per cert, la imatge de capçalera que he escollit és del meu últim #happening “Túnel del Temps” al 8è Els Ports, Art i Natura, celebrat aquest any 2023 a Els Estrets d’Horta de Sant Joan.
Tècnica “mega mixta”; comandaments, llums leds i un nanodiorama interior.
En el passat he realitzat obra en nombrosos formats. Adjunto la imatge d’un diorama, concretament d’una sèrie d’obres meves que anomeno Metadiapositives. Aquesta fou finalista a la Biennal del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, l’any 2019. Son creacions que en el seu interior amaguen “Nano Diorames”interaccionables amb botons (per això descric la tècnica com a “mega” mixta).
::::::: ::::::: :::::::
[1] De l’anglès: genomic imprinting. L’herència genètica que en el meu cas, és l’antítesi de la burgesia que creà “la Il·lustració” (concepte d’art). Vinc de nissagues de pagesos (mare) i forners (pare).
[2] Dibuix amb la modalitat de l’hemisferi dret del cervell, inspirats en el treball de Betty Edwards.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.