Relatograma ADDEND.

by Jordi Llort Figueroladiagramas, Dibuix, diagrames, Relatograma, ADDEND, Carla Bosserman, artistes, xarxes d'agents 24 juliol, 20239 gener, 2024No Comments

Públic

El dibuix expandit en la confecció del relat.

El relatograma és una modalitat d’apunts, simbiosi entre il·lustració i escriptura, que documenta, sovint amb diagramacions, els moments claus de les reunions i grups de treball. Gràfica que documenta les sinèrgies humanes, un dibuix expandit del moment, on la disciplina bidimensional adquireix les tres dimensions, renovant-se i aportant noves perspectives democràtiques, una exemplar socialització de l’art.

El dibuix es trasllada del pla únic fins a altres eixos de coordenades, proporcionant l’alçada, l’amplada i la profunditat. Li conferim les condicions per les quals es reconeix el terme escultura, un dibuix en l’espai, i també l’espai en el dibuix, on el relat i l’escena es queden gravats al paper. Temps i espai units en un, i alhora múltiples temps i espais.

Aquesta modalitat de relat, l’he pogut aplicar en dues ocasions aquest passat 2023; durant el taller a l’espai de pensament i art ADDEND i durant una jornada transdisciplinar de treball a la Universitat Rovira i Virgili, concretament per “Diagnosi crítica de la petroquímica al Camp de Tarragona”. Sempre s’ha d’avisar que es fa als assistents, ja que s’han de canviar els punts de vista i el relatador gràfic requereix moure’s per l’espai.

ADDEND es troba enmig de forces tel·lúriques enclavades en un bonic poble, La Morera del Montsant, zona de protecció sonora declarada per la Unesco.

A l’estil de Berger us ho explico, en els dos casos em complau ensenyar-vos la fotografia del moment d’execució, provant i donant fe dels meus escrits. En aquesta posició dins les reunions, es deixa constància de les coses que passen i es diuen, i les que no. Mentre s’està realitzant, és convenient publicar-ho a les xarxes internautes, estenent la causa activista, per mitjà de l’art propi i també deixant constància de l’art dels altres.

A diferència del relat realitzat durant el taller del Montsant, no em dona temps a escriure els inputs genèrics ni els importants exposats, però un cop arribo a casa, decideixo posar els noms de tots i totes els i les assistents a la jornada.

Descriure les imatges és màgic i encantadorament complaent, però crec convenient exposar gràficament uns exemples de l’evolució, concretament el dibuix durant la reunió, i l’enllestit a casa. És important afegir durant el transcurs de la reunió o taller, unes anotacions i dibuixos i espais en blanc que permetin afegir-hi informació a posteriori, ja que hi ha coses que no dona temps a posar. Després posar-hi noms dels/de les participants, descripcions, titulars o frases importants, o coses que algú ha dit, o bé, el que no s’ha dit/o el que no ha passat o el que ha passat fora mentre es feia la reunió.

De gran ajuda és la guia[1] de la jove artista i activista social Carla Boserman, us recomano el document molt sincerament! L’he consultat i llegit a vegades, i sempre ajuda a entendre aquest nou format, nascut l’any 2011 enmig dels moviments com l’Occupy Wall Street americà, en les primaveres àrabs, i l’ocupació del 15-M a la Puerta del Sol de Madrid.

Una narrativitat del dibuix contemporani, que utilitza registres lingüístics sofisticats; com poden ser el còmic, caricatures i ninotaires, els diagrames, o evolucionant el relat amb aquest exemple; el relatograma. Aquest difereix pel tractament democràtic actual, que en l’antiguitat estigué controlat pels poders fàctics, i per tant mancats d’atributs democràtics. Com en el cas dels escribes i sacerdots del poble egipci, sota control faraònic i jeràrquic, i que es reflecteix en murals i pergamins. També els còdexs precolombins, com el de Zouche-Nuttall, en definitiva, discursos històrics escampats per l’establishment meso-americà. També en els més de 70 metres de tapís de Bayeux es continua explicant la història dels guanyadors enfrontada als vençuts, la batalla dels normands conquistant Anglaterra, l’any 1066 dC. i etc.

La crònica dels fets i control social, els guanyadors per damunt dels vençuts. La propaganda oficial. Aquí mitjançant el dibuix i pintures del romànic, a causa de la necessitat d’informar dels credos i dogmes eclesiàstics. Només l’arribada de la impremta alfabetitzarà a la població, propiciant l’esperit crític. Recordeu els gravats satírics on la nostra espècie és metaforitzada a través dels animals? Després de la invenció de la impremta, l’il·lustrador anglès Grandville, atorga el dibuix el poder del comentari social, mitjançant gravats amb temàtica de faules d’animals antropomorfs.

Una història del dibuix social, que arriba fins als nostres dies amb la confecció d’aquests grafismes i escrits, els relatogrames, on fins i tot, són importants les coses que no passen en les reunions. Unes estructures invisibles que segueixen funcionant i que poden deixar-se veure en el relat. Cròniques que visibilitzen l’invisible i graven els pensaments en pedra, per la seva posteritat.

[1] ¿Cómo hacer un relatograma?, de Carla Boserman. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació: Any 2013.

Bibliografia

Bosserman, C. (2013). ¿Cómo hacer un relatograma?. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació́: 2013. Disponible a: . http:/laaventuradeaprender.intef.es/documents/10184/72154/Guia-LADA_Como-hacer-un-relatograma.pdf

221 Taller de dibuix i expressió gràfica 221_20_202

Pràctica – Lliurament parcial 2

by Jordi Llort FiguerolaBloc de Dibuix de l'Assignatura, El dibuix expandit, Dibujo expandido 4 gener, 202324 juliol, 2023No Comments

Taller de dibuix i expressió gràfica aula 2

Públic

3.2.1. Exercicis de dibuix expandit.

Realització de 3 grans exercicis; A, B i C, amb els seus respectius experiments:

A: 3 experiments; A-I, A-II i A-III_

Canviar el suport del dibuix, dibuixar damunt d’objectes diversos, quotidians, útils, amb formes i costats… presentem tres exercicis/experiments:

A-I_ Experiment de la totxana_

Esbosso la idea del peu en un totxo. Preparo la totxana i començo a dibuixar. Preparo el totxo, netejant-lo i tapant els porus amb pintura blanca:

Encara estic acostumat a separar en cares planes els dibuixos, i se’m fa difícil la continuïtat en l’espai. Però el dibuix expandit va fent, tenint en compte cada pla dels volums, canviant en ells també els seus costats i perspectives.

L’objecte interactua amb el dibuix i a la inversa, potenciem les possibilitats plàstiques, creatives i conceptuals de l’objecte envers el dibuix:

expandit

Detall de la totxana pintada: El dibuix expandit.

A-II_ Experiment del plat_

Per posar més en acció la poesia visual, afegeixo a continuació el primer dibuix que faig en un plat, amb voluntat de canviar el suport, però no expandeix el dibuix, encara que el concepte sí. Per expandir més el dibuix proposo dibuixar en la Sala expositiva un restaurant i la gent tot amb el traç del retolador negre del plat.

A-III_ Experiment de l’esfera_

Ara provo dibuixar en una esfera, espai amb curvatura permanent.

Fins que finalment, m’atrapa, literalment, com deia Berger, travesso l’obra:

B: 2 experiments; I i II_

Dibuixar sobre un espai o entorn, expandeix la superfície d’un dibuix, atravessem com diria Berger. El poder transformador del dibuix directament aplicat a l’entorn! El dibuix esdevindrà espai i adquirirà la possibilitat de ser transitable.

S’utilitza el retolador en l’experiment B-I, i cinta adhesiva en el B-II. En els dos casos, el dibuix s’escampa per el terra, superfícies verticals, materials vàris, objectes, portes i parets.

B-I_ Experiment de l’ombra projectada_

La necessitat d’expandir-me més en l’entorn, fa fixar-me en les ombres que projecta el Sol o la llum artificial, sense latència (ombra en moviment a causa de la torxa o foc). Decideixo dibuixar-ne una:

Fins i tot, la meva firma s’expandeix en l’espai.

B-II_ Experiment del dibuix transitable_

Es prepara l’habitació per realitzar-hi el dibuix expandit:

Dibuix en l’espai, per mitjà de cinta adhesiva:

C: Experiments de dibuix corporal: dibuixar-SE, dibuixar A, i dibuixar AMB estri/cos_

Interactuació amb el dibuix, dibuixant sobre el pròpi cos i els cossos d’altres persones.

Plantejem una proposta de fer servir el cos per dibuixar.

D’aquesta manera dibuixar serà també una exploració d’allò viu i humà més enllà del referent, implicant el cos com a part tangible i conceptual del procés creatiu.

Es presenten 4 experiments i un Bonus Track.

C-I_ Experiment de dibuixar-SE_

Els recorreguts individuals configures unes rutes COL·LECTIVES, de l’INDIVIDUALITZACIÓ, de la MACRO al MICRO, de el personal a el públic. Una ruta que es despulla de tot anonimat.Una col·lectivitat individualitzada que s’exposa a damunt la pell nua, el trajecte del Google Maps, de la ciutat al poble i viceversa, de Tarragona a Renau.

Realitzo unes marques al sofà, on van els meus peus, per realitzar la ruta amb exactitud, inconscientment a manierada de composició clàssica, planta dels peus amb posició d’escultura:

Capturant la imatge del servidor web, també preparo la imatge amb el Photoshop.

C-II-A_ Experiment de dibuixar A ALGÚ ALTRE_

En una sessió posterior, convido a experimentar el fet de dibuixar-se a una amiga. Dos formats, ser pintada i pintar-se, exactament. En aquest cas la seva ruta habitual:

C-II-B_ Experiment de dibuixar-A ALGÚ ALTRE, SENSE PROJECCIÓ_

La moda en la generació de joves actuals i el dibuix expandit en els seus cossos. Exactment, en el target Generació de Cristall, que també s’anomena generació Z, o també “Superdigitals” (1994-2012), i que són els joves que han nascut després de l’any 2000, i que ara tenen entre 11 i 22 anys.

Faig un estudi amb el Photoshop i les marques (imagotips&logotips) imperants en aquesta generació:

Pràctica de la proposta:

C-III_ Experiment de dibuixar AMB (estri)_

L’estri marca la superfície de l’entorn. A continuació, jugo amb el terra i una bola que deixa rastre de pigment UV. Experiment realitzat amb nocturnitat i olleres protecció UV, al meu terrat:

Amb la llum ultravioleta que projecto amb una torxa UV es veu l’invisible a l’ull humà.

Finalment, apareixen unes notes musicals, o tipografies romanes i decoratives.

Esbosso un parell d’idees més, una realiytzada amb un estri com un colador, un objecte quotidià, que esquitxarà l’espai amb la meva acció intencionada cinètica.

I l’altra opció, més fortuïta, i menys antropomorfitzada, pel que fa a trajecte i traç. Mitjançant el llançament d’una bola gegant perforada, que anirà marcant el terra que transita.

C-IV_ Experiment de dibuixar i pintar AMB (el cos)_

Amb paraules de la docent Montserrat Moliner Vicent;

Tal com altres artistes han fet abans, pots convertir el teu propi cos, o una part del cos, en estri o suport. El cos, tridimensional i carregat de memòria i significat, pot ser el pinzell i esdevenir l’estri que deixa el seu rastre en forma de dibuix. També pot ser el llenç que suporta les línies i els traços.

La proposta que presento aborda l’actualitat dels feminicidis, per mitjà de l’acció performàntica de l’action painting, en aquest cas, arrossegarem el cos ensangrentat (ensangonat) d’un home per terra, teràpia de xoc! …per tal de fer visibles aquests assassinats perpetrats diàriament pel gènere masculí vers el femení.

C-V_ Bonus Track:

Amb cinta adhesiva, marcar siluetes de morts, caiguts del firmament, un requiem amb estil Keith Haring. Una proposta que li queda encara per definir-se, és una imatge prèvia, encara no definitiva ni representativa.

221 Taller de dibuix i expressió gràfica 221_20_202. Pràctica: El dibuix expandit. Pràctica: segon lliurament parcial

Pràctica-lliurament parcial 1

by Jordi Llort FiguerolaBloc de Dibuix de l'Assignatura, El dibuix expandit, Dibujo expandido, Land Art, LandArt 27 desembre, 202224 juliol, 2023No Comments

Taller de dibuix i expressió gràfica aula 2

Públic

Timeline landscape_

Més enllà de la tela i el paper; caminant un timeline que uneix land art i dibuix expandit en un entorn natural_

3.2.2 Projecte artístic/transformador partint del dibuix expandit. Opció B: La intervenció en context (amb la possibilitat de realitzar-ho a Els Ports aquest any 2023).

S’adjunta una introducció de 400 paraules, seguidament el recorregut i localització, esbossos, data, hàndicaps/avantatges, els referents, un BonusTrack amb l’opció de la paraula projectada, i la bibliografia.

Introducció_

– La terminologia «rupestre» deriva del llatí rupestris, i aquest de rupes (roca).

Sembla que l’entorn sempre ens ha provocat per dibuixar-lo, en tenim constància ja en la prehistòria, fruit de l’observació del natural de la ment humana es desenvolupà el dibuix descriptiu dels animals que contemplaven, com demostra tot l’art rupestre. Amb exemples de dibuixos pintats, tant antics, com les aus sense ales (foto.B) de Terra d’Arnhem, a Austràlia, d’uns 50.000 anys. O la Capella Sixtina de les rupestres, al Sud de França, la cova de Chauvet, de fa 36.000 anys. Un dibuix no contemplatiu, amb gran tècnica i sinceritat realista. Posteriorment els relats dibuixats, amb matançes[0 ], etc. Incorporant les icones de la simbologia que ara descobrim si seguim estirant el timeline als orígens, un fil d’Ariadna per no perdre’ns. Remuntar-nos als primers bípedes, ara fa 3.600.000 anys, per trobar indicis d’art simbòlic[1], amb l’exemple del còdol roig (foto.A), de jaspilita de Makapansga, a Sud-àfrica, de fa 3.000.000 d’anys. I que Joan Campàs exposa en el Recurs Aprenentatge UOC, La construcció del coneixement en història de l’art (Campàs, p.8. 2015).

Des d’aleshores, les variades modalitats de dibuix han anat apareixent, acompanyant el desenvolupament de l’ésser, fins avui en dia; amb el dibuix expandit i els nous formats com els relatogrames i el dibuix virtual en 3D.

simbòlic — Còdol de jaspilita (fotografia A). Les aus sense ales dibuixades a la roca (fotografia B). L’ocre i la mimesi menstrual (fotografia C).

Timeline landscape vol ser una proposta transformadora, transportant-nos i mimetitzant el dibuix expandit corporal de les antecessores[1 1 ] (foto.C), les dones de l’espècie humana primitiva, dibuixant una cronologia, una línia de temps (timeline), EN l’espai real del bosc, SOBRE la paret de roca i AMB el camí. Traçant una línia visible i contínua en el paisatge, amb un punt de partida i un final de recorregut, on es marquen (posicionen) les diverses aparicions del dibuix, per modalitats, resseguint un camí i recorregut, a peu, enmig del bosc.

Un dibuix que s’expandeix en els objectes, dibuix simbòlic de patrons (imatges F).

…Time line landscape pot incorporar descobriments de la prehistòria del dibuix, molt pedagògics, amb la reproducció ceràmica, de la peça trobada, com per exemple l’esmentat anterior còdol roig, els poliedres o esferoides (imatge superior, dreta), el bifaç Excalibur [11 1 ] (imatges F).

[0 ] Els orígens del dibuix en relatar els fets, fins i tot apareixen en l’art rupestre del Neolític, com ho demostra el combat d’arquers de les pintures rupestres de Morella La Vella (València), patrimoni de la Humanitat 1998, amb escenes de lluites i matances.

[1] A tenir en compte el concepte d’inherència, ja que hi ha estudis que demostren la capacitat simbòlica de primats, dofins, i altres animals superiors.

[11 ] Les mares de la humanitat, les femelles van utilitzar el body paint, de forma simbòlica al pintar-se les cames.

[11 1 ] Excalibur és l’eina que demostra el comportament simbòlic més antic, atribuint-lo al Heldelbergensis.

(Fins aquí 400 paraules).

Recorregut i localització_

Començant a dibuixar la línia, un traç iniciat dalt d’un arbre, metaforitzant els inicis del bipedisme de la nostra espècie, concretament amb els austrolopithecus, precursors del gènere Homo (3.000.000 – 3.600.000). Una línia marcada amb pintura de calç i que baixarà de l’arbre, i com un riu serpentejant les valls, seguirà el recorregut. Un camí a escala i proporcional al desenvolupament cronològic (trobat fins ara) de la raça humana i les diverses tipologies de dibuix.

Aquest timeline pintat encercla pedres cada cop més grosses, mimetitzant el procés d’encefalització creixent dels neandertals, fins a encerclar una roca, i allà barrejar-se la calç amb l’ocre mineral. En aquest punt del recorregut lineal, s’invitarà al públic a realitzar-se marques amb la pintura vermella, a manera de ritual tribal de l’East, amb una funcionalitat i simbologia. Amb l’ocre, color simbòlic, en una societat ja simbolitzada, que emprava el dibuix per pintar-se (foto.C). L’acció vol anar més enllà del pur body paint, pretén descobrir i reproduir la mimesi menstrual de les femelles neandertals (protecció/monogàmia/creixement del crani/inicis masclisme?) convertint-se en un happening amb una breu xerrada prèvia i possiblement la incorporació d’una artista de la dansa que exemplifiqui l’acció del pigment vermell. Finalment, el recorregut es fa discontinu i amb zig-zag, o en l’opció del riu-mar, en forma de delta, per simbolitzar l’actualitat i les sempre ramificades modalitats del dibuix.

N’exposo (il·lustració G) el dibuix preparatori, que es considera una modalitat de dibuix, la d’ideació preparatòria.

Segona proposta: El Riu del Dibuix_

diagrama — Diagrama Cicle de l’aigua comparat amb el riu del Dibuix, un *timeline per explicar-lo juntament amb la Història de l’Art.*

Tercera proposta: La pedrera de marbre_

També es podria dibuixar amb guix a la pedrera de fals marbre de la zona de La Franqueta a Els Ports, per Horta de Sant Joan:

Quarta proposta: PEUS

Pintar un dibuix o paraula amb calç, a la soca i tronc dels arbres, com el quadres de Renè Magritte (que exposo al Bonus Track).

Bonus track al final del document.

Data d’execució i hàndicaps/avantatges_

Un lloc possible de realització seria en la pròxima edició d’Art i Natura als Ports, a curadoria del docent, gestor cultural i artista, Sergi Quiñonero[1 1 1 ].

[1 1 1] Llicenciat en Psicologia i Educació social. Estudis en dibuix i pintura, instal·lació i poesia visual. Amb portfolios a https://www.arteinformado.com/guia/f/sergi-quinonero-ortuno-20196

i http://www.artigavarres.cat/artista.php?id=53

Adjuntem el link del vídeo de l’anterior edició 2022, Els Ports: Natura i Art, produït per TV Terres de l’Ebre i la sèrie d’art local Saó Fonda. https://www.youtube.com/watch?v=sxp-aPAvcxY

En un espai natural protegit:

La proposta respecta l’entorn, és no invasiva, i utilitza pintures naturals, com la calç o el guix, i tots són biodegradables (pigment roig – ocre). Es podria fer servir clara d’ou d’aglutinant. Preferible la utilització del guix, ja que la calç s’aferra molt a l’escorça i s’ha de tenir en compte de minimitzar la petjada en l’espai natural.

Estudis previs dels punts a ubicar en la línia temporal pintada en un arbre, camí i roca:

Per designar i enumerar les diferents parades o estacions del dibuix en el time line humà que es dibuixarà damunt del paisatge, s’estudia la cronologia per mitjà de diagrames les diverses modalitats del dibuix. A continuació el diagrama esbossat (il·lustració H) :

Referents_

Jane Elkins i les seves il·lustracions (il·lustració I) sobre la Història de l’Art i la seva no lineal evolució:

Per ser fidels a Elkins, i a la rigorositat científica antropològica, el camí dibuixat en l’espai natural, és com un riu amb els seus afluents, i rieres extingides, mimetitzant la barreja de genoma humà de les diverses races d’homínids antecessors/es.

Referents del dibuix expandit amb punt de vista únic:

Molt inspiradora és l’obra del surrealista Renè Magritte, que amb les seves pintures juga amb la poesia visual i l’art simbòlic amb els arbres dels seus quadres:

Bonus Track:

Opció PARAULA PROJECTADA: L’alliberació de les mans

Amb els primers bípedes, ara fa a 3.600.000 anys, demostren ja les eines amb patrons simbòlics.

Al bosc, és metàfora de l’antic hàbitat de la primera revolució humana, baixar dels arbres, sortir del bosc, utilitzar les mans per fer realitat el pensament.

Es planteja escriure la paraula “PEUS” als arbres del bosc atapeït i frondós de troncs de pi, projectant-hi la paraula amb el projector de vídeo (2000 Lúmens ANSI):

Bibliografia_

Barqueros Sánchez, M. (2015). El dibujo expandido en el espacio. ANIAV Asociación Nacional de Investigación en Artes Visuales. Disponible a: http://dx.doi.org/10.4995/ANIAV.2015.1038

Campàs, J. (2015). Mòdul UOC: La construcció del coneixement en història de l’art [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual.

Elkins, J. (2002). Perfect Stories. En: Stories of art. New York: Routledge.

Herzog, W. (2010). The cave of forgotten dreams. [documental]. Productora Arte France. Canal History films. Disponible a Prime Video. Trailer.

TV Terres de l’Ebre. (26 desembre 2022). Espais de Saó Fonda. Sergi Quiñonero, agitador cultural, artista ambiental i performer. [ Arxiu de vídeo sobre Els Ports: Natura i Art del Canal TE de You Tube]. Disponible a https://www.youtube.com/watch?v=sxp-aPAvcxY&t=140s

221 Taller de dibuix i expressió gràfica 221_20_202. Pràctica: El dibuix expandit. Pràctica: primer lliurament parcial

Crònica d’un “relatograma”.

by Jordi Llort Figueroladiagramas, Dibuix, diagrames, Relatograma, ADDEND, ArtSud 18 desembre, 202224 juliol, 2023No Comments

Públic

Aquest passat Dissabte 17 de Desembre de 2022, vaig assistir a un Curs/Taller de Land Art a l’ADDEND de La Morera de Montsant (Tarragona).

http://addend.comissariat.cat/

El procediment de realització es detalla i documenta en l’entrega final, però aquest és el resum gràfic de presentació:

Vaig encarregar-me de documentar el Taller de 5 hores, realitzant un Relatograma cada hora, resultant unes 5 vinyetes, que volia compartir amb vosaltres:

S’exposa a continuació els dibuixos a línia, sense color quasi, dels relatogrames a cada hora:

Fotografia d’ArtSud, documentant el relatograma en directe:

Cinc imatges finals del relat:

1/5 Presentació dels docents, 2/5 Modalitats i exemples de Land Art, 3/5 Analisi Land Art actual a Catalunya, 4/5 Taller amb Núria Arias i 5/5 Creació d’un bitllet inspirat en el concepte “naturagente”:

1/5_ Preparatòris i presentació de l’organització (Art Sud) a càrrec de Nani Blasco.

Presentant a Núria Arias i Sergi Quiñonero – Primera hora de Taller.

2/5_ Presentació i desenvolupament del significat i exemples de Land Art:

A cura de Sergi Quiñonero – Segona hora de Taller.

3/5_ Anàlisi de modalitats i exemples de Land Art existents a Catalunya:

A cura de Sergi Quiñonero – Tercera hora de Taller.

4/5_ Anàlisi final del panorama; S’analitzen més de 13 convocatòries o comissariats de Land Art, 5 parcs escultòrics i 3 parcs d’autor.

Docent Sergi Quiñonero – Quarta hora de Taller.

5/5_Creació d’un bitllet inspirat en el concepte “naturagente”:

L’experimentada docent plàstica Núria Arias exposa el concepte de Naturegente, i ens convida a fer l’exercici de creació d’un bitllet (diner), relacionant-lo amb l’entorn i el concepte de Land Art. Cinquena hora de Taller:

221 Taller de dibuix i expressió gràfica 221_20_202