El relatograma és una modalitat d’apunts, simbiosi entre il·lustració i escriptura, que documenta, sovint amb diagramacions, els moments claus de les reunions i grups de treball. Gràfica que documenta les sinèrgies humanes, un dibuix expandit del moment, on la disciplina bidimensional adquireix les tres dimensions, renovant-se i aportant noves perspectives democràtiques, una exemplar socialització de l’art.
El dibuix es trasllada del pla únic fins a altres eixos de coordenades, proporcionant l’alçada, l’amplada i la profunditat. Li conferim les condicions per les quals es reconeix el terme escultura, un dibuix en l’espai, i també l’espai en el dibuix,on el relat i l’escena es queden gravats al paper. Temps i espai units en un, i alhora múltiples temps i espais.
Relatograma 5/5: Sessió al centre cultural i santuari ADDEND, enmig del Montsant. Exposo l’aspecte final ordenat cronològicament, en cinc làmines, realitzades durant la jornada.
Aquesta modalitat de relat, l’he pogut aplicar en dues ocasions aquest passat 2023; durant el taller a l’espai de pensament i art ADDEND i durant unajornada transdisciplinar de treball a la Universitat Rovira i Virgili, concretament per “Diagnosi crítica de la petroquímica al Camp de Tarragona”. Sempre s’ha d’avisar que es fa als assistents, ja que s’han de canviar els punts de vista i el relatador gràficrequereix moure’s per l’espai.
Fotografies de la relització del Relatograma.
ADDEND es troba enmig de forces tel·lúriques enclavades en un bonic poble, La Morera del Montsant, zona de protecció sonora declarada per la Unesco.
A l’estil de Berger us ho explico, en els dos casos em complau ensenyar-vos la fotografia del moment d’execució, provant i donant fe dels meus escrits. En aquesta posició dins les reunions, es deixa constància de les coses que passen i es diuen, i les que no.Mentre s’està realitzant, és convenient publicar-ho a les xarxes internautes, estenent la causa activista, per mitjà de l’art propi i també deixant constància de l’art dels altres.
A diferència del relat realitzat durant el taller del Montsant, no em dona temps a escriure els inputs genèrics ni els importants exposats, però un cop arribo a casa, decideixo posar els noms de tots i totes els i les assistents a la jornada.
Relatograma a la Jornada de Treball a la URV. Diagnosi crítica de la petroquímica al Camp de Tarragona.
Descriure les imatges és màgic i encantadorament complaent, però crec convenient exposar gràficament uns exemples de l’evolució, concretament el dibuix durant la reunió, i l’enllestit a casa. És important afegir durant el transcurs de la reunió o taller, unes anotacions i dibuixos i espais en blanc que permetin afegir-hi informació a posteriori, ja que hi ha coses que no dona temps a posar. Després posar-hi noms dels/de les participants, descripcions, titulars o frases importants, o coses que algú ha dit, o bé, el que no s’ha dit/o el que no ha passat o el queha passat fora mentre es feia la reunió.
Diagnosi crítica de la petroquímica al Camp de Tarragona. URV.
De gran ajuda és la guia[1] de la jove artista i activista social Carla Boserman, us recomano el document molt sincerament! L’he consultat i llegit a vegades, i sempre ajuda a entendre aquest nou format, nascut l’any 2011 enmig dels moviments com l’Occupy Wall Street americà, en les primaveres àrabs, i l’ocupació del 15-M a la Puerta del Sol de Madrid.
Cómo hacer un relatograma, de Carla Bosserman.
Una narrativitat del dibuix contemporani, que utilitza registres lingüístics sofisticats; com poden ser el còmic, caricatures i ninotaires, els diagrames, o evolucionant el relat amb aquest exemple; el relatograma. Aquest difereix pel tractament democràtic actual, que en l’antiguitat estigué controlat pels poders fàctics, i per tant mancats d’atributs democràtics. Com en el cas dels escribes i sacerdots del poble egipci, sota control faraònic i jeràrquic, i que es reflecteix en murals i pergamins. També els còdexs precolombins, com el de Zouche-Nuttall, en definitiva, discursos històrics escampats per l’establishment meso-americà. També en els més de 70 metres de tapís de Bayeux es continua explicant la història dels guanyadors enfrontada als vençuts, la batalla dels normands conquistant Anglaterra, l’any 1066 dC. i etc.
La crònica dels fets i control social, els guanyadors per damunt dels vençuts. La propaganda oficial. Aquí mitjançant el dibuix i pintures del romànic, a causa de la necessitat d’informar dels credos i dogmes eclesiàstics. Només l’arribada de la impremta alfabetitzarà a la població, propiciant l’esperit crític. Recordeu els gravats satírics on la nostra espècie és metaforitzada a través dels animals? Després de la invenció de la impremta, l’il·lustrador anglès Grandville, atorga el dibuix el poder del comentari social, mitjançant gravats amb temàtica de faules d’animals antropomorfs.
Una història del dibuix social, que arriba fins als nostres dies amb la confecció d’aquests grafismes i escrits, els relatogrames, on fins i tot, són importants les coses que no passen en les reunions. Unes estructures invisibles que segueixen funcionant i que poden deixar-se veure en el relat. Cròniques que visibilitzen l’invisible i graven els pensaments en pedra, per la seva posteritat.
[1] ¿Cómo hacer un relatograma?, de Carla Boserman. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació: Any 2013.
Bibliografia
Bosserman, C. (2013). ¿Cómo hacer un relatograma?. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació́: 2013. Disponible a: . http:/laaventuradeaprender.intef.es/documents/10184/72154/Guia-LADA_Como-hacer-un-relatograma.pdf
Realització de 3 grans exercicis; A, B i C, amb els seus respectius experiments:
A: 3 experiments; A-I, A-II i A-III_
Canviar el suport del dibuix, dibuixar damunt d’objectes diversos, quotidians, útils, amb formes i costats… presentem tres exercicis/experiments:
A-I_ Experiment de la totxana_
Esbosso la idea del peu en un totxo. Preparo la totxana i començo a dibuixar. Preparo el totxo, netejant-lo i tapant els porus amb pintura blanca:
Totxana: Dibuix expandit.
Encara estic acostumat a separar en cares planes els dibuixos, i se’m fa difícil la continuïtat en l’espai. Però el dibuix expandit va fent, tenint en compte cada pla dels volums, canviant en ells també els seus costats i perspectives.
El dibuix expandit: Totxo pintat i dibuixat.
L’objecte interactua amb el dibuix i a la inversa, potenciem les possibilitats plàstiques, creatives i conceptuals de l’objecte envers el dibuix:
Detall de la totxana pintada: El dibuix expandit.
A-II_ Experiment del plat_
Per posar més en acció la poesia visual, afegeixo a continuació el primer dibuix que faig en un plat, amb voluntat de canviar el suport, però no expandeix el dibuix, encara que el concepte sí. Per expandir més el dibuix proposo dibuixar en la Sala expositiva un restaurant i la gent tot amb el traç del retolador negre del plat.
El plat i el concepte.
A-III_ Experiment de l’esfera_
Ara provo dibuixar en una esfera, espai amb curvatura permanent.
Procediment – Dibuix Expandit_ Esfera.
Fins que finalment, m’atrapa, literalment, com deia Berger, travesso l’obra:
Final – Dibuix Expandit_ Esfera.
B: 2 experiments; I i II_
Dibuixar sobre un espai o entorn, expandeix la superfície d’un dibuix, atravessem com diria Berger. El poder transformador del dibuix directament aplicat a l’entorn! El dibuix esdevindrà espai i adquirirà la possibilitat de ser transitable.
S’utilitza el retolador en l’experiment B-I, i cinta adhesiva en el B-II. En els dos casos, el dibuix s’escampa per el terra, superfícies verticals, materials vàris, objectes, portes i parets.
B-I_ Experiment de l’ombra projectada_
La necessitat d’expandir-me més en l’entorn, fa fixar-me en les ombres que projecta el Sol o la llum artificial, sense latència (ombra en moviment a causa de la torxa o foc). Decideixo dibuixar-ne una:
Procediment – L’ombra de la cadira.
Fins i tot, la meva firma s’expandeix en l’espai.
Final – L’ombra de la cadira.
B-II_ Experiment del dibuix transitable_
Es prepara l’habitació per realitzar-hi el dibuix expandit:
Preparació de l’habitació; imatges sense intervenció.
Dibuix en l’espai, per mitjà de cinta adhesiva:
Dibuix en l’espai.Dibuix expandit – Gener 2023 – Renau
C: Experiments de dibuix corporal: dibuixar-SE, dibuixar A, i dibuixar AMB estri/cos_
Interactuació amb el dibuix, dibuixant sobre el pròpi cos i els cossos d’altres persones.
Plantejem una proposta de fer servir el cos per dibuixar.
D’aquesta manera dibuixar serà també una exploració d’allò viu i humà més enllà del referent, implicant el cos com a part tangible i conceptual del procés creatiu.
Es presenten 4 experiments i un Bonus Track.
C-I_ Experiment de dibuixar-SE_
Els recorreguts individuals configures unes rutes COL·LECTIVES, de l’INDIVIDUALITZACIÓ, de la MACRO al MICRO, de el personal a el públic. Una ruta que es despulla de tot anonimat.Una col·lectivitat individualitzada que s’exposa a damunt la pell nua, el trajecte del Google Maps, de la ciutat al poble i viceversa, de Tarragona a Renau.
Pintar-se.
Realitzo unes marques al sofà, on van els meus peus, per realitzar la ruta amb exactitud, inconscientment a manierada de composició clàssica, planta dels peus amb posició d’escultura:
Preparació de pintar-se.
Capturant la imatge del servidor web, també preparo la imatge amb el Photoshop.
Pintar-se.
C-II-A_ Experiment de dibuixar A ALGÚ ALTRE_
En una sessió posterior, convido a experimentar el fet de dibuixar-se a una amiga. Dos formats, ser pintada i pintar-se, exactament. En aquest cas la seva ruta habitual:
Pintar-A ALGÚ ALTRE.Pintar l’individual i fer-ho públic, exposat a la pell.Pintar-A ALGÚ ALTRE.
C-II-B_ Experiment de dibuixar-A ALGÚ ALTRE, SENSE PROJECCIÓ_
La moda en la generació de joves actuals i el dibuix expandit en els seus cossos. Exactment, en el target Generació de Cristall, que també s’anomena generació Z, o també “Superdigitals” (1994-2012), i que són els joves que han nascut després de l’any 2000, i que ara tenen entre 11 i 22 anys.
Idea.
Faig un estudi amb el Photoshop i les marques (imagotips&logotips) imperants en aquesta generació:
Generació de Cristall, ambe els seus imagotip i logotips.
Pràctica de la proposta:
Procediment.Les marques de roba de la “Generació de Cristall”.
C-III_ Experiment de dibuixar AMB (estri)_
L’estri marca la superfície de l’entorn. A continuació, jugo amb el terra i una bola que deixa rastre de pigment UV. Experiment realitzat amb nocturnitat i olleres protecció UV, al meu terrat:
Procediment i final – Dibuix amb un estri.Dibuix amb un estri.
Amb la llum ultravioleta que projecto amb una torxa UV es veu l’invisible a l’ull humà.
La llum UV evidencia tot el rastre.
Finalment, apareixen unes notes musicals, o tipografies romanes i decoratives.
Dibuix final amb un estri.
Esbosso un parell d’idees més, una realiytzada amb un estri com un colador, un objecte quotidià, que esquitxarà l’espai amb la meva acció intencionada cinètica.
Dibuixant l’espai transitable.
I l’altra opció, més fortuïta, i menys antropomorfitzada, pel que fa a trajecte i traç. Mitjançant el llançament d’una bola gegant perforada, que anirà marcant el terra que transita.
C-IV_ Experiment de dibuixar i pintar AMB (el cos)_
Amb paraules de la docent Montserrat Moliner Vicent;
Tal com altres artistes han fet abans, pots convertir el teu propi cos, o una part del cos, en estri o suport. El cos, tridimensional i carregat de memòria i significat, pot ser el pinzell i esdevenir l’estri que deixa el seu rastre en forma de dibuix. També pot ser el llenç que suporta les línies i els traços.
La proposta que presento aborda l’actualitat dels feminicidis, per mitjà de l’acció performàntica de l’action painting, en aquest cas, arrossegarem el cos ensangrentat (ensangonat) d’un home per terra, teràpia de xoc! …per tal de fer visibles aquests assassinats perpetrats diàriament pel gènere masculí vers el femení.
Els-Feminicidis_Dibuixant l’espai amb el cos.
C-V_ Bonus Track:
Amb cinta adhesiva, marcar siluetes de morts, caiguts del firmament, un requiem amb estil Keith Haring. Una proposta que li queda encara per definir-se, és una imatge prèvia, encara no definitiva ni representativa.
Dibuixant en l’espai. Fotografia del terrat, de damunt l’estudi de Tarragona. Foto: Andrea Eidenhammer (Àustria).
Més enllà de la tela i el paper; caminant un timeline que uneix land art i dibuix expandit en un entorn natural_
3.2.2 Projecte artístic/transformador partint del dibuix expandit. Opció B: La intervenció en context (amb la possibilitat de realitzar-ho a Els Ports aquest any 2023).
S’adjunta una introducció de 400 paraules, seguidament el recorregut i localització, esbossos, data, hàndicaps/avantatges, els referents, un BonusTrack amb l’opció de la paraula projectada, i la bibliografia.
Introducció_
– La terminologia «rupestre» deriva del llatí rupestris, i aquest de rupes (roca).
Sembla que l’entorn sempre ens ha provocat per dibuixar-lo, en tenim constància ja en la prehistòria, fruit de l’observació del natural de la ment humana es desenvolupà el dibuix descriptiu dels animals que contemplaven, com demostra tot l’art rupestre. Amb exemples de dibuixos pintats, tant antics, com les aus sense ales (foto.B) de Terra d’Arnhem, a Austràlia, d’uns 50.000 anys. O la Capella Sixtina de les rupestres, al Sud de França, la cova de Chauvet, de fa 36.000 anys. Un dibuixno contemplatiu, amb gran tècnica i sinceritat realista. Posteriorment els relats dibuixats, amb matançes[0], etc. Incorporant les icones de la simbologia que ara descobrim si seguim estirant el timeline als orígens, un fil d’Ariadna per no perdre’ns. Remuntar-nos als primers bípedes, ara fa 3.600.000 anys, per trobar indicis d’art simbòlic[1], amb l’exemple del còdol roig (foto.A), de jaspilita de Makapansga, a Sud-àfrica, de fa 3.000.000 d’anys. I que Joan Campàs exposa en el Recurs Aprenentatge UOC, La construcció del coneixement en història de l’art (Campàs, p.8. 2015).
Des d’aleshores, les variades modalitats de dibuix han anat apareixent, acompanyant el desenvolupament de l’ésser, fins avui en dia; amb el dibuix expandit i els nous formats com els relatogrames i el dibuix virtual en 3D.
Còdol de jaspilita (fotografia A). Les aus sense ales dibuixades a la roca (fotografia B). L’ocre i la mimesi menstrual (fotografia C).
Timeline landscape vol ser una proposta transformadora, transportant-nos i mimetitzant el dibuix expandit corporal de les antecessores[11](foto.C), les dones de l’espècie humana primitiva, dibuixant una cronologia, una línia de temps (timeline), EN l’espai real del bosc, SOBRE la paret de roca i AMB el camí. Traçant una línia visible i contínua en el paisatge, amb un punt de partida i un final de recorregut, on es marquen (posicionen) les diverses aparicions del dibuix, per modalitats, resseguint un camí i recorregut, a peu, enmig del bosc.
Marques d’ocre i simbologia (imatge D). Exemple de pedra esferoide (fotografia E).
Un dibuix que s’expandeix en els objectes, dibuix simbòlic de patrons (imatges F).
…Time line landscape pot incorporar descobriments de la prehistòria del dibuix, molt pedagògics, amb la reproducció ceràmica, de la peça trobada, com per exemple l’esmentat anterior còdol roig, els poliedres o esferoides (imatge superior, dreta), el bifaç Excalibur[111](imatges F).
Bifaç “Excalibur”.
[0] Els orígens del dibuix en relatar els fets, fins i tot apareixen en l’art rupestre del Neolític, com ho demostra el combat d’arquers de les pintures rupestres de Morella La Vella (València), patrimoni de la Humanitat 1998, amb escenes de lluites i matances.
[1] A tenir en compte el concepte d’inherència, ja que hi ha estudis que demostren la capacitat simbòlica de primats, dofins, i altres animals superiors.
[11] Les mares de la humanitat, les femelles van utilitzar el body paint, de forma simbòlica al pintar-se les cames.
[111]Excalibur és l’eina que demostra el comportament simbòlic més antic, atribuint-lo al Heldelbergensis.
(Fins aquí 400 paraules).
Recorregut i localització_
Començant a dibuixar la línia, un traç iniciat dalt d’un arbre, metaforitzant els inicis del bipedisme de la nostra espècie, concretament amb els austrolopithecus, precursors del gènere Homo (3.000.000 – 3.600.000). Una línia marcada amb pintura de calç i que baixarà de l’arbre, i com un riu serpentejant les valls, seguirà el recorregut. Un camí a escala i proporcional al desenvolupament cronològic (trobat fins ara) de la raça humana i les diverses tipologies de dibuix.
Aquest timeline pintat encercla pedres cada cop més grosses, mimetitzant el procés d’encefalització creixent dels neandertals, fins a encerclar una roca, i allà barrejar-se la calç amb l’ocre mineral. En aquest punt del recorregut lineal, s’invitarà al públic a realitzar-se marques amb la pintura vermella, a manera de ritual tribal de l’East, amb una funcionalitat i simbologia. Amb l’ocre, color simbòlic, en una societat ja simbolitzada, que emprava el dibuix per pintar-se (foto.C). L’acció vol anar més enllà del pur body paint, pretén descobrir i reproduir la mimesi menstrual de les femelles neandertals (protecció/monogàmia/creixement del crani/inicis masclisme?) convertint-se en un happening amb una breu xerrada prèvia i possiblement la incorporació d’una artista de la dansa que exemplifiqui l’acció del pigment vermell. Finalment, el recorregut es fa discontinu i amb zig-zag, o en l’opció del riu-mar, en forma de delta, per simbolitzar l’actualitat i les sempre ramificades modalitats del dibuix.
El dibuix expandit: El diagrama timeline.
N’exposo (il·lustració G) el dibuix preparatori, que es considera una modalitat de dibuix, la d’ideació preparatòria.
Segona proposta: El Riu del Dibuix_
Diagrama Cicle de l’aigua comparat amb el riu del Dibuix, un timeline per explicar-lo juntament amb la Història de l’Art.
Tercera proposta: La pedrera de marbre_
També es podria dibuixar amb guix a la pedrera de fals marbre de la zona de La Franqueta a Els Ports, per Horta de Sant Joan:
Quarta proposta: PEUS
Pintar un dibuix o paraula amb calç, a la soca i tronc dels arbres, com el quadres de Renè Magritte (que exposo al Bonus Track).
Les Enfants Trouvés_Renè Magritte.
Bonus track al final del document.
Data d’execució i hàndicaps/avantatges_
Un lloc possible de realització seria en la pròxima edició d’Art i Natura als Ports, a curadoria del docent, gestor cultural i artista, Sergi Quiñonero[111].
Adjuntem el link del vídeo de l’anterior edició 2022, Els Ports: Natura i Art, produït per TV Terres de l’Ebre i la sèrie d’art local Saó Fonda. https://www.youtube.com/watch?v=sxp-aPAvcxY
En un espai natural protegit:
La proposta respecta l’entorn, és no invasiva, i utilitza pintures naturals, com la calç o el guix, i tots són biodegradables (pigment roig – ocre). Es podria fer servir clara d’ou d’aglutinant. Preferible la utilització del guix, ja que la calç s’aferra molt a l’escorça i s’ha de tenir en compte de minimitzar la petjada en l’espai natural.
Estudis previs dels punts a ubicar en la línia temporal pintada en un arbre, camí i roca:
Per designar i enumerar les diferents parades o estacions del dibuix en el time line humà que es dibuixarà damunt del paisatge, s’estudia la cronologia per mitjà de diagrames les diverses modalitats del dibuix. A continuació el diagrama esbossat (il·lustració H) :
He realitzat dibuixos previs del diagrama, en format horari 12 hores, que ordena les modalitats de dibuix. Hi ha un error en el dibuix simbòlic, que passaria a ocupar el primer lloc, per davant del dibuix de descripció.
Referents_
Jane Elkins i les seves il·lustracions (il·lustració I) sobre la Història de l’Art i la seva no lineal evolució:
Diagrama de Jane Elkins, en el seu Perfect Stories.
Per ser fidels a Elkins, i a la rigorositat científica antropològica, el camí dibuixat en l’espai natural, és com un riu amb els seus afluents, i rieres extingides, mimetitzant la barreja de genoma humà de les diverses races d’homínids antecessors/es.
Referents del dibuix expandit amb punt de vista únic:
Molt inspiradora és l’obra del surrealista Renè Magritte, que amb les seves pintures juga amb la poesia visual i l’art simbòlic amb els arbres dels seus quadres:
The banquet (1958). Renè Magritte.Le blanc-seing, 1965. Renè Magritte.
Bonus Track:
Opció PARAULA PROJECTADA: L’alliberació de les mans
DIBUIX DE TIPOGRAFIA EXPANDIDA.
Amb els primers bípedes, ara fa a 3.600.000 anys, demostren ja les eines amb patrons simbòlics.
Al bosc, és metàfora de l’antic hàbitat de la primera revolució humana, baixar dels arbres, sortir del bosc, utilitzar les mans per fer realitat el pensament.
Es planteja escriure la paraula “PEUS” als arbres del bosc atapeït i frondós de troncs de pi, projectant-hi la paraula amb el projector de vídeo (2000 Lúmens ANSI):
Bibliografia_
Barqueros Sánchez, M. (2015). El dibujo expandido en el espacio. ANIAV Asociación Nacional de Investigación en Artes Visuales. Disponible a: http://dx.doi.org/10.4995/ANIAV.2015.1038
Campàs, J. (2015). Mòdul UOC: La construcció del coneixement en història de l’art[recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual.
Elkins, J. (2002). Perfect Stories. En: Stories of art. New York: Routledge.
Herzog, W. (2010). The cave of forgotten dreams. [documental]. Productora Arte France. Canal History films. Disponible a Prime Video. Trailer.
TV Terres de l’Ebre. (26 desembre 2022). Espais de Saó Fonda. Sergi Quiñonero, agitador cultural, artista ambiental i performer. [ Arxiu de vídeo sobre Els Ports: Natura i Art del Canal TE de You Tube]. Disponible a https://www.youtube.com/watch?v=sxp-aPAvcxY&t=140s
El procediment de realització es detalla i documenta en l’entrega final, però aquest és el resum gràfic de presentació:
Collage de la primera fotografia del relat a la meva llibreta, fotografia final de grup, i detalls de logotips del Comissariat i els Organitzadors i un relatograma final.
Vaig encarregar-me de documentar el Taller de 5 hores, realitzant un Relatograma cada hora, resultant unes 5 vinyetes, que volia compartir amb vosaltres:
Collage de 5 dibuixos-relatogrames, per ordre d’inici, un cada hora, 5 hores de Curs-Taller. 17 de desembre de 2022. ADDEND, La Morera de Montsant. Organitza ArtSud.
S’exposa a continuació els dibuixos a línia, sense color quasi, dels relatogrames a cada hora:
Collage de 5 dibuixos-relatogrames, en l’inici de cada hora, sense colorejar ni destacar gràficament les accions ocorregudes.
Fotografia d’ArtSud, documentant el relatograma en directe:
Foto de Nani Blasco – Relatograma ADDEND, 17 de desembre de 2022.
Cinc imatges finals del relat:
1/5 Presentació dels docents, 2/5 Modalitats i exemples de Land Art, 3/5 Analisi Land Art actual a Catalunya, 4/5 Taller amb Núria Arias i 5/5 Creació d’un bitllet inspirat en el concepte “naturagente”:
1/5_ Preparatòris i presentació de l’organització (Art Sud) a càrrec de Nani Blasco.
Presentant a Núria Arias i Sergi Quiñonero – Primera hora de Taller.
Relatograma 1/5_PRESENTACIÓ – Nani Blasco & ArtSud. ADDEND, 17 de desembre de 2022.
2/5_ Presentació i desenvolupament del significat i exemples de Land Art:
A cura de Sergi Quiñonero – Segona hora de Taller.
Relatograma 2/5_PRESENTACIÓ – Sergi Quiñonero. ADDEND, 17 de desembre de 2022.
3/5_ Anàlisi de modalitats i exemples de Land Art existents a Catalunya:
A cura de Sergi Quiñonero – Tercera hora de Taller.
Relatograma 3/5_Exposició i Anàlisi del PANORAMA ACTUAL – Sergi Quiñonero.ADDEND, 17 de desembre de 2022.
4/5_ Anàlisi final del panorama; S’analitzen més de 13 convocatòries o comissariats de Land Art, 5 parcs escultòrics i 3 parcs d’autor.
Docent Sergi Quiñonero – Quarta hora de Taller.
Relatograma 4/5_ANÀLISI LAND ART actual – Sergi Quiñonero.ADDEND, 17 de desembre de 2022.
5/5_Creació d’un bitllet inspirat en el concepte “naturagente”:
L’experimentada docent plàstica Núria Arias exposa el concepte de Naturegente, i ens convida a fer l’exercici de creació d’un bitllet (diner), relacionant-lo amb l’entorn i el concepte de Land Art. Cinquena hora de Taller:
Relatograma 5/5. Taller de Núria Arias .ADDEND, 17 de desembre de 2022.
A1/1_ Tipografia i Poesia Visual: Personatge amb collage.
Partint de l’imaginari col·lectiu del món de la novel·la gràfica, i la unió amb la tipografia, plantejo el següent enigma mitjançant la tècnica del collage;
-Quin personatge soc?
Tontòn – Poema visual en record d’Hergè.
En l’Assaig final s’exposarà més text.
A1/2_ P de patinet. Sintetització:
Sempre es pot sintetitzar molt més en la concreció de significat i significants gràfics. Realitzo un exemple, amb la P de patinet i un patinet elèctric; Vaig sintetitzant fins a assolir el mínim grafisme amb el màxim significat. Ho exposo amb tres passos (imatges):
Primer faig uns esbossos, després vaig desenvolupant la idea gràficament, en aquest pas s’acostuma a carregar la imatge (P rosada), potser degut a la facilitat tècnica digital. Però en acabat, perquè la imatge sigui fàcilment reconeixible i de lectura ràpida, s’han d’extreure aquestes artificiositats generades per la tècnica del format (digital) o per la cultura visual de la col·lectivitat actual, que accepta fàcilment imatges complexes, sigui com sigui, s’ha de tornar a mirar el poema visual i mirar de tornar a l’origen de la idea, la simplicitat de l’esbós (P amb negre).
Esbossos del poema visual amb tipografia i comparació de l’evolució.
En l’Assaig final s’argumentarà amb més text.
A1/3_ Mundial:
Poema visual amb edició.Poema visual dibuixat.Poema visual il·lustrat.
Gràcies al tractament podem reforçar la idea que es vol donar.
A1/4_ Antecedents personals relacionats amb l’activitat:
La meva sèrie Insectes tipogràfics (realitzats amb Letraset), ronden els anys 2003-2005. tenen una flaire a l’estil de l’artista Anatol Knotec. Cal remarcar que aquesta obra de gran format, és una col·lectiva dirigida per l’artista Josep Maria Rosselló.
Obra col·lectiva a l’Arxiu Rosselló Tarraco_Inclou insectes gràfics fets amb tipografia.Obra col·lectiva a l’Arxiu Rosselló Tarraco_Inclou insectes gràfics fets amb tipografia.PA (prova d’artista) i escultura “MoscART” (mimetitzant insectes gràfics amb tipografies). Dibuix i escultura de ferro de Llort-Figuerola.
Aquest poema vaig realitzar-lo per l’exposició a l’ART (Arxiu Rosselló Tarraco), on jugava amb les tipografies, i inspirant-me amb Joan Brossa:
Poema visual “ABCZZZ…” realitzat amb Letrasets.
A1/5_ Referents:
Afegeixo dues consultes al respecte, on el poema visual està tractat mitjançant els formats fotogràfics i el del collage:
Els meus referents son la fotografia de Chema Madoz, i el collage de Sean Mackaoui.
B / El còmic
B1/1_ El meu còmic – Procediment:
He decidit crear l’exercici partint de la vivència personal, però la col·lectiva, i tocar un tema comú i que tothom sap fer: dormir i estar despert, seran dos conceptes centrals de la proposta de còmic, que titulo; Desperta!
Inicio l’activitat amb la llibreta i anotant les primeres ocurrències, un cop tinc el tema aprofundeixo en el relat seqüencial per argumentar i articular bé el còmic. Aquest discurs narratiu el llisto per ordre cronològic d’aparició, per tal de construir mentalment el fil conductor i començar a visualitzar l’storyboard o guió il·lustrat.
Esbossos, guió, storyboard – 3.2.3_B_ El Còmic. Proposta Llort-Figuerola.
Realitzo un primer, i vaig modificant la llegibilitat i fluïdesa dels sistemes de representació de l’Art seqüencial.
3.2.3_B_ El Còmic. Proposota de Llort-Figuerola.
El color l’he aplicat digitalment, i he muntat els escanejos del Photoshop i netejat el document amb l’eina de tampó i aplicat efecte de traç en algunes zones. Un exemple a sota, mentre afegia el cromatisme roig.
Tractament digital – Còmic de Llort-Figuerola.
B1/2_ El meu còmic (format en comic book):
Còmic de Llort-Figuerola.
B1/3_ El meu còmic (format en horitzontal):
El còmic es pot compaginar amb programes d’edició del paquet Adobe, com Photoshop o Indesign, per tal de trobar composicions originals.
Opció Horitzotal_Còmic de Llort-Figuerola.
B1/4_ Referents:
D’una gran ajuda és la tasca docent de l’artista del comicbook,Scott McCloud, que ha publicat un parell de llibres enfocats en ensenyar a fer dibuix seqüencial i entendre el còmic, que ens ho explica mitjançant la tècnica del mateix mitjà, explicant el còmic amb el format còmic:
Hacer Cómics d’Scott McCloud.
Afegeixo el meu arxiu de Scott del qual en soc un gran seguidor ja fa anys. El vaig conèixer als anys 90, amb els seus còmics de Zot.
Llibreria personal.
En l’Assaig final s’exposarà més text.
C / Els diagrames
C1/ 1_Esbossos de la proposta realitzada:
Per fer el meu Diagrama, primerament les idees que m’envaeixen són algun fet històric, o fins i tot la vida diària, la quotidianitat…
Esbossos del Diagrama diari (del dia a dia).
Previ del diagrama final sense retoc digital ni color, només amb els escanejos muntats:
Diagrama del dia a dia.
C1/ 2_Diagrama final:
Diagrama a color.
C1/ 3_ Mapes sinòptics dels apunts:
Realitzo la visualització del vídeo plantejat al Recurs d’Aprenentatge UOC i la lectura de Cómo hacer un relatograma de Carla Boserman. S’exposa a continuació els apunts del visionament de vídeo, que en definitiva són uns diagrames d’esquema que s’acostumen a nomenar MAPES SINÒPTICS o QUADRES CONCEPTUALS.
Diagrames: Mapa sinòptic meu de l’assignatura.
Afegeixo el mapa sinòptic a net, que acostumo a fer de TOTES les lectures i visionats proposats en les assignatures del Grau d’Arts de la UOC, que estic cursant actualment. Fins i tot, realitzo diagrames d’esquema dels enunciats:
Diagrames: Mapa Sinòptic de l’apartat “3.2.3_Relat i llenguatge”.
El cranc blau. Transformar i reinterpretar un objecte.
Esbós nºII:
Lloro al fruiter. Transformar i reinterpretar un objecte.
Esbós nºIII:
Submarí. Transformar i reinterpretar un objecte.
3.2.1_B_ Collage de poemes/objecte dels companys/es:
Penja una imatge d’un objecte que trobis interessant per algun motiu. Posteriorment, prenent de referència els poemes objecte de Joan Brossa i les fotografies de Chema Madoz, sovint híbrids de dos objectes originals, fes un collage on combinis l’objecte de la teva imatge amb el d’una companya o company.
Imatge del meu objecte per a que us animeu a agafar-lo!!!!
Objecte i poesia visual_El ventall.Objecte-poesia_El ventall tancat.
Afegeixo, també, el ventall tancat:
Donar gràcies a la companya d’assignatura Anna Elisabet, per resoldre amb el meu ventall l’exercici d’una forma molt conceptual i ben harmonitzada: https://221-20-202-02.folio.uoc.edu/2022/11/23/pac2-lliurament-parcial-1/
L’objecte de la companya de classe Betariz Rodrigo, m’ha inspirat unes primeres imatges, on el concepte humanitzat domina la figura. Propostes de collages digitals realitzades íntegrament amb Photoshop, amb l’objecte d’una companya d’assignatura:
Collage digital amb objecte d’una companya d’assignatura, ara però, inspirant-me en l’Art Africà (tribal) i el concepte Ready Made de Marcel Duchamp:
L’objecte poesia amb inspiració tribal.
3.2.1_C_ Poesia només amb l’objecte i la seva projecció:
Controlant-lo per mitjà de la mimesi, podem convertir l’objecte en alguna cosa més pragmàtica. Visualitzar el treball de Chema Madoz i Joan Brossa, respecte a la poesia visual. Per exemple, jugant amb el ventall, la distància focal, el clarobscur i coneixements previs de la ment, construïm en 2 segons unes escales arquitectòniques:
El ventall es transforma en arquitectura, unes escales.
Per mitjà de la seva projecció, l’objecte pot esdevenir quelcom sensitiu, melancòlic:
L’objecte: el ventall es transforma en un Landscape.
Projectant escenes on l’impossible esdevé i l’espai i el temps es transformen, com una barca de vela al mar:
L’objecte: el ventall es transforma en una barca de vela.
O més espiritual, el vol de l’àliga:
L’objecte: el ventall es transforma en el vol de l’àliga.
La simplicitat del que tenim entre mans, jugant amb l’objecte i l’ombra, amb naturalitat i utilitzant només el medi, com l’artista Andy Goldsworthy, que treballa en el camp del land art en el medi natural, amb les seves mans i el que li ofereix l’entorn, i que podem visionar fàcilment a YouTube i en alguns DVD’s.
Com a referents, també s’afegeix la consulta del llibre de treballs de l’artista Sean Mackaoui, dominador del collage de paper i revistes. També els treballs dels anys 2000-2005 de Chema Madoz, a part de les creacions d’objecte-dibuix de Christop Niemann.
3.2.2. Expressió en moviment
3.2.2_A_ El significat de la imatge.
A partir d’una fotografia:
Escull una fotografia que hagis fet o que formi part dels teus records. Imprimeix la fotografia i transforma-la a través del dibuix fent servir una o diverses tècniques lliures damunt de la fotografia impresa. D’aquesta manera es canvia també el significat de la imatge i es dialoga amb el record en un pla conceptual.
Realitza diversos dibuixos prèvis, per veure els diferents significats que pot adquirir el resultat. Etapes del dibuix i procediments:
Fotografia anys 80. Germans Llort-Figuerola.Fotografia anys 80. Germans Llort-Figuerola.
Fotografia d’estudi Alba Rodríguez per Jordi Llort-Figuerola.Fotografia d’estudi Alba Rodríguez per Jordi Llort-Figuerola.
A continuació afegeixo obra de dibuix i pintura de meu fons, que incorporen fotografies enganxades o transferides amb la tècnica “Transfer”, en les que a posteriori hi he dibuixat. La imatge d’arxiu, domèstic, que passa a ser un document viu, on la màgia del dibuix transfereix temps i vivències.
Fotografia transferida i dibuixada. Obra de Llort-Figuerola.
Per traspassar fotocòpia a paper o llenç, es fa servir la tècnica de “Transfer”, fàcilment realitzable, com vaig comprovar amb els alumnes de l’Escola Saavedra de Tarragona, l’any 2016:
Transfer damunt de cartolina.
També es pot dibuixar damunt de pàgines de revistes de moda. Recomanable retolador permanent:
Dibuixar damunt de fotos. Obra de Llort-Figuerola. Any 2015.
Pintura sobre revista. Any 2012.
Resulta eficaç reciclar imatges gegants de perruqueries, per dibuixar i pintar damunt amb acrílics i retoladors Posca:
Dibuix-i-pintura-damunt-fotografia. Obra de Llort-Figuerola. Any 2008.
L’octubre de 2015 realitzo un llibret a Marshall Street, a Londres, a casa el fotògraf Antonio Nodar, amb la companyia d’Adelaida (filla del reconegut Marcel·lí Antúnez):
Dibuix i pintura sobre fotocòpia de fotografia. Obra de Llort-Figuerola. Any 2015.
Realitzo dibuix damunt de fotocòpia a Londres, l’octubre de 2015, sobre un bloc que he portat per confeccionar un llibre de viatge/estada a Marshall Street, on estic convidat. Tot just he conegut a l’Antonio a la meva ciutat, ja que fou l’artista convidat per les Festes de Santa Tecla de l’any 2015.
Dibuixos duts a terme cada dia, durant l’estada a casa el fotògraf Antonio Nodar, amb la companyia d’Adelaida (filla del reconegut Marcel·lí Antúnez), que ha vingut a matricular-se, no recordo ara que estem el 2022, Saint Johnes, potser?, … a una famosa Escola d’Art de la capital d’Anglaterra.
Si hi ha artistes, continuaran havent-hi artistes, del carnisser a l’artista, de pare a fill, i ara de pare a filla, en Marcel·lí aposta per Adelaida i l’envia a Anglaterra. Encertada la desició, petits instants després de conèixer-la, es veu que és una noia rebel, creador i intel·ligent. Amb la sang jove que es vol menjar el món. Adelaida mira com dibuixo, quan al vespre coincidim tots al pis de l’Antonio, que és de Carnota, és galleg. Un gallec conegut a Tarragona i que ens acull al seu pis de prop de Picadilly Circus, a dos minuts estem.
Al fotògraf ceador del Lijogravado, Antonio Nodar, li agrada “callejear”.
Uns mesos després, visito també l’estudi d’Antonio a Barcelona, davant del Palau de La Música, amb les parets pintades, recordant-me al pis del famosíssim pintor Freud.
Adjunto imatges que realitzava l’any 2011 amb retolador damunt de collage:
Retolador sobre collage. Obra de Llort-Figuerola. Any 2011.Retolador sobre collage. Obra de Llort-Figuerola. Any 2011.
Els anys 2008 i 2011 participo activament en les accions de Künstainer Colectivo a Tarragona. Concretament dibuixant i pintant damunt de fotocòpia gegant, en el mòdul creatiu. Acció col·lectiva amb Nil Bartolozzi, Unai Reglero, Amadeu Anguera, Justo Heras, Lluc Queralt, Moderna de Pueblo. Organitza Caldo de Cultivo:
Part d’un mural sobre fotocòpia de fotografia. Part de l’obra de Llort-Figuerola. Any 2009.
El recurs d’aprenentatge de la UOC, Un viatge pel dibuix, de Carlos Ruiz Brussain, m’ha recordat els “cadavres exquís” que vaig realitzar de jovenet amb amics de l’Escola d’Art i amics de fora dels cercles artístics. A la pàgina 8 del mòdul s’hi mostren dos exemples:
Recurs UOC
3.2.2_B_ Moviment i dinamisme. Explicació i exemples:
Un dels reptes del dibuix, com a representació bidimensional i físicament estàtica, és la de representar el moviment.
Enunciat: “Realitzarem proves de gest i traç amb diverses tècniques (ràpid, lent, esquitxat, amb taca, canviant el gruix de la línia, fregat…). Veuràs que traçant les línies amb certa gestualitat i fluïdesa pots donar moviment i dinamisme a allò que representis.”
Repassem abans el dibuix Zen, ja que crec que ens ajudarà a expressar amb el traç del pinzell el moviment i el dinamisme.
La cultura de l’East, és diferent de la del West, Orient versus Occident, concepte que s’origina amb l’etnocentrisme del West (Occident), sempre mirant l’East (Orient) amb la nostra mirada, concepte molt treballat per Jane Elkins, mirada post-colonialista, post-evengelitzadora i actualment comercialitzadora de souvenirs. Com comenta Alain Resnais Alain Resnais i Chris Marker a Les statues meurent aussi, de l’any 1953.
En el concepte d’Art i en el dibuix també són un món a part; l’Art Africà, el tribal de l’Oceania i de les Illes del Pacífic, etc. El traç de la taca, no pas la línia (de traç) de tradició hel·lènica que tenim a l’Occident. La gran diferència amb els Asiàtics i Xina com Lothar Ledderose explica a Ten thousand things: module and mass production in chinese art, és que són una cultura modular, que pensa de forma sitemàtica. Aquestes diferències estructurals en la manera de pensar també les contrasta Raymond Thomas a La perfección técnica, exposant, són cultures tan diferents, que fins i tot amb l’ensenyança difereixen. Aquí el mestre s’explica intel·lectualment i mitjançant l’estudi literari. I allà, a l’East del Zen, el mestre no conta sinó que exemplifica perfectament, amb el seu art, amb el seu techné/ars, un saber fer executat de forma magistral. Els alumnes només repeteixen, imiten i copien sistemàticament, fins que el mestre creu que han assolit el nivell òptim que els permetrà “saber fer-ho” mentalment i de forma perfecta i automàtica. Amb paraules de Thomas (pàg. 56);
«…sin intervención voluntaria del espíritu.»
Bibliografia del text:
Elkins, J. (2002). Perfect Stories. En: Stories of art. New York: Routledge.
Ledderose, L. (2000). Capítol; Introduction. A; Ten thousand things: module and mass production in chinese art. Princeton University Press. Pàgines 1-7.
Marker, C. i Resnais, A. (1953). Les statues meurent aussi. Censurat i publicat l’any 63. França.
Portades de llibres:“Sabi-Wabi-Zen” de R.Thomas, “El dibujo” de Lemayre i un d’actual.
El capítol “VII-La Perfección técnica” del llibre “Sabi-wabi-zen. El zen y las artes japonesas” de Raymond Thomas, de l’any 1986, parla de l’espontaneïtat, però controlada, perfectament executada. El traç que imita moviment i velocitat també es relaciona amb alguns Haykus, on el Zen domina l’artista i l’obra.
A “El dibujo. Historia de un arte” Monnier, Lemayre i Rose exposen imatges i impressions fugaces de tècniques amb el pinzell i el dibuix, exactament al capítol “El dibujo como instrumento de observación”.
Adjunto treballs de traç que he realitzat anteriorment, entre els anys 2004-2006 quan estudiava el CFGS d’Il·lustració:
El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2004/05.
L’execució ha de ser precisa, apropant-se a la perfecció, com en l’enssenyança oriental, on el Mestre no explica, només demostra la seva tècnica i els alumnes la imiten. Tècnica perfecte, que fins que no mimetitzen els alumnes, el mestre no deixa que posin de la seva part. Segons la filosofia Zen, si l’alumne imita a la perfecció la tècnica del mestre, estarà preparat per a qualsevol tasca, deixant-se portar. Poso dos exemples meus, l’oreneta i la tortuga, realitzats amb el traç oposat, un ràpid i fugaç (oreneta), l’altre lent i pausat (tortuga):
El traç i el Dibuix Zen amb pinzell arrodonit. Obra de Llort-Figuerola. Any 2004/05.
Pintura tonal amb tinta diluida aplicada amb pinzell sec, a l’estil Zen, i una gran conexió entre el traç i el concepte:
El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2005.El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2004/05.El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2004/05.
Adjuntem una obra de Toyo Sesshu (1420-1506), les feia amb la doctrina Zen, combinant el paper humitevès, però sempre amb una serenitat digne del Zen.
Toyo Sesshu (1420-1506).
També he provat de fer un paisatge cremat:
Paisatge cremat amb tècnica Zen. Obra de Llort-Figuerola. Any 2005.
També els objectes poden representar-se amb la tècnica aquosa, en aquest cas una ceràmica meva:
El traç i el Dibuix Zen. Obra de Llort-Figuerola, any 2005.
Amb temps i paciència, podem elaborar unes escenes cada cop més complexes. En aquest ho demostro amb un parell d’il·lustracions amb anilines que vaig fer sobre el Mar:
Anilines. Obra de Llort-Figuerola, any 2005.
Detall del traç i les aiguades, es tracta de fer pocs traços, amb estil Zen.
Detall de l’anilina. Anilines. Obra de Llort-Figuerola, any 2005.
És important observar com la ment construeix, us poso una il·lustració meva. A l’esquerra veiem clarament un paisatge, ja que associem el cercle (gota de tinta xinesa) al Sol o la Lluna, en posició superior, aleshores apareix el paisatge, al contrari del que passa si ho capgirem, esdevé quelcom més abstracte.
Tinta Xina i percepció. Obra de Llort-Figuerola, any 2006.
Tinta xina i percepció. Obra de Llort-Figuerola. Any 2006.Tinta xina i percepció. Obra de Llort-Figuerola, any 2006.
Escalfo motors amb una gota de tinta, com l’alumne oriental, preparo la proposta d’aquest exercici amb un element bàsic. Tal com diria el mestre oriental, “–si domino aquest, podré avançar”. Per continuar amb la representació de tres elements: (a) una figura humana (b) un objecte i (c) una forma abstracta.
Foto de la Nogalina en estat mineral, al mig Nogalina aiguada i gotes preparades.
Mitjançant la tècnica i el tractament, procurem expressar una sensació o emoció. Davant la gota de tinta, un ha de ser conscient del que volem expressar, la gota pot ser tot el que vulguem, amb un simple gest preparat:
Gota de nogalina / traç-percepció. Obra de Llort-Figuerola, any 2022.
D’esquerra a dreta; una gota pot ser la Lluna o un bòlid, una cosa que cau, o quelcom que regalima de darrere al paper, o una simple flor que esclata.
Més gotes de nogalina, que fan un relat expandit en l’espai. Obra de Llort-Figuerola, any 2022.
D’esquerra a dreta; una escena del Cosmos dona pas a un VIRUS, venim del macro per anar al micro. Seguidament, un turó, vist en planta (diagrama de mapa geogràfic), acompanyat d’una posta de Sol al Mar, per trobar-nos amb un èsser que sembla una estrella de mar.
El moviment, es pot expressar amb el traç, com veiem. També s’ha exposat en l’apartat anterior l’enorme diferència cultural entre Orient i Occident, però que han anat nutrint-se una de l’altre, i per exemple, la tradició hel·lènica que ens apadrina ha incorporat
Com diu John Berger[1], dibuixar és descobrir el nostre entorn, el que ens envolta, és una expressió des de la nostra vivència, existim i veiem allò que és. Un punt de vista subjectiu que es remunta als orígens de la nostra espècie, on el traç sobre la roca, objectes i cos, formaven part de l’expressió.
[1] Berger, John (2011). Sobre el dibujo. Barcelona. Editorial Gustavo Gili.
Com exposa la narrativa magistral de Berger, quan dibuixem model, ens adonem que si volem comprovar les formes, mirem amb major connivència (exactitud) (Tolerància d’un superior en relació amb les faltes que cometen els seus subordinats): o sigui, només buscant el que vols trobar. Berger acaba dient, que el model i el dibuix coincidien, i, per un instant deixà de ser un home model i es va convertir en un habitant del món que jo havia creat, en una expressió única des de la meva experiència.
Berger descriu com dibuixa un model, observant, reconeixent els fets anatòmics, comuns, però la curiositat és que els va sentir físicament com si el sistema nerviós de l’artista habités també el cos del model.
L’acte mateix de dibuixar és el que força a l’artista a mirar, a disseccionar i tornar-lo a unir amb la imaginació. Cada pas que fem en el dibuix ens aproxima a l’objecte o el que sigui, fins que acabem dintre d’ell. I és que els contorns i línies que hem dibuixat ja no marquen el límit del qual hem vist, sinó el límit d’allò en el que s’ha convertit el nostre dibuix.
El dibuix del natural, amb paraules de Berger:
Para el artista dibujar es descubrir. Y no se trata de una frase bonita; es literalmente cierto. Es el acto mismo de dibujar lo que fuerza al artista a mirar el objeto que tiene delante, a diseccionarlo y volverlo a unir en su imaginación, o, si dibuja de memoria, lo que lo fuerza ahondar en ella, hasta encontrar el contenido de su propio almacén de observaciones pasadas. (…) Un dibujo es un documento autobiográfico que da cuenta del descubrimiento de un suceso, ya se ha visto, recordado o imaginado. Una obra “acabada” es un intento de construir un acontecimiento en sí mismo. Es significativo a este respecto que sólo cuando el artista alcanzó un nivel relativamente alto del libertad “autobiográfica” individual empezaron a existir los dibujos tal como los concebimos hoy. En una tradición hierática, anónima, no son necesarios. [p. 7-8. Sobre el dibujo.]
Berger exemplifica l’observació i sensibilitat amb el dibuix de Watteau:
L’observació de l’artista no consisteix només en posar els ulls a treballar; és el resultat de la seva honradesa, de la lluita personal per entendre el que veiem.
Gravat d’Antoine Watteau, amb un autoretrat.Antoine_Watteau
A l’esquerra, l’autoretrat de Watteau, amb la calavera sota de la pell, Berger dixit. I és que els dibuixos de les mans fent un llaç, es poden convertir en la metàfora de la fragilitat del nus que lliga la vida. Però potser els seus mecenes ni percebien això de la seva obra, sinó l’elegància o la “languidez romàntica”.
Afegim-hi ara el moviment, present sempre l’anatomia, ajudant-nos si cal, de dibuixos anatòmics de músculs i òssos. Com per exemple la guia il·lustrada Anatomia de la Danza, de l’americana Jacqui Greene, on es detallen els diversos plans del moviment; el frontal (vertical) amb anterior i posterior, el sagital (dreta i esquerra) i el transversal (horitzontal). Corresponen a les tres dimensions de l’espai:
Il·lustració pàg. 14 del llibre Anatomia de la danza.
Solo para expresar la euforia excepcional de mi pecho, eso es todo. Así es como puedo juzgar si se parece a algo o no.
– Mugi Fuchang (1210-1269?)
Mugi_Fuchang
Podem exposar les diferències i virtuts del dibuix Zen,
resumint-ho en un diagrama en forma de columnes,
que esquematitza el gran llibre de Raymund Thomas:
La perfección técnica. Sabi-wabi-zen. El zen y las artes japonesas de Raymund Thomas:
RAYMOND THOMAS (1986). La perfección técnica. Sabi-wabi-zen. El zen y las artes japonesas. Ed. Visión libros, pp. 55-68
3.2.2.1_Dibuix amb tècnica i tractament, el moviment i el dinamisme.
Mínim 3 esbossos: A/Ésser viu, B/ L’objecte i C/ abstracte.
3.2.2.1_ A/ Ésser viu:
Dibuix ràpid i lent, amb línia de grafit, que és quasi una taca que va lliscant pel paper canviant el gruix de la línia. Inicio amb els esbossos d’un peix, carpa:
Esbossos ésser viu – Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.L’evolució del primer a l’últim esbós – Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.
3.2.2.1_ B/ L’objecte:
Dibuix d’un objecte, fregat un material (vidre) i esquitxat un de diferent (l’aigua):
Esbossos objecte – Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.L’evolució del primer a l’últim esbós – Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.
3.2.2.1_ C/ Abstracte:
Dibuix abstracte, amb la pretensió de jugar mitjançant tractaments del traç geomètric, i una composició rítmica o de moviment. Una taca proporcionada i els diferents efectes que busquen una artificiositat estructurada, sense permetre formes singulars que recordin quelcom. Compte amb els traços de pinzell o esquitxos direccionals, i sempre fugint d’icones reconeixibles per la modalitat cognitiva esquerra, la del llenguatge:
Procediment c/Abstracte
Inspirant-me en els records residuals que tinc sobre Kandinski, sense consultar, he disposat materials diversos, tècniques vàries, però l’absència de fluïdesa influencia l’abstracció conferint-li expressionisme. És així com neix l’expressionisme abstracte? Gràcies al dibuix? A la força Zen fluida del traç? Dibuix i pintura, de la mà, des del despertar dels Temps.
Abstracte, formats. Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme
Exercici assolit amb satisfacció, i ganes d’endinsar-me en els processos que lliguen sentiments i abstraccions.
Un procediment, i un final que encara demostra l’evolució de l’art, en aquest cas la utilització de diferents formats, durant el procés i postproducció. Amb la consegüent edició i orientació, amb una intencionalitat, la de reforçar l’aparença de moviment i dinamisme. Un dinamisme també formal que a escala compositiva busca suggerir moviment. També amb una gamma cromàtica que reforçarà el ritme de les formes variades.
Vull comparar dos formats diferents, un quadre i una fotografia. Exposant que la mateixa obra, pot passar de ser una pintura a esdevenir una pintura fotografiada i amb tractament digital. Convertint una obra en dos, la multiplicitat en els formats contemporanis:
Pintura abstracte a l’esquerra, i fotografia retocada_Formats.
De l’abstracció pictòrica a l’abstracció digital, i canviant de formats. , el de l’esquerra és una pintura i el de la dreta una foto de la mateixa pintura en vertical.
Ara executarem el traç amb formes orgàniques, ha succeït quelcom en la imatge, un canvi formal, que ens evoca sentiments i sensacions.
Abstracte-procediment_Tècnica i tractament & Moviment i dinamismeAbstracte-procediment_Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme
Expressionisme Abstracte:
Amb l’abstracció, l’expressió del traç i els sentiments, creà un nou subgènere, expressiu.
Durant molts anys la Història de l’Art ha ensenyat que la primera obra de l’inici de l’Expressionisme abstracte era de Kandinski, però recentment s’ha redescobert l’artista sueca Hilma af Klint, que pintà les primeres obres:
Hilma_La pionera de l’expressionisme abstracte, deixà en testament que les seves obres es fessin públiques, demorant 20 anys després de la seva mort, l’exposició en públic de la seva obra.
Inspirat, ara l’expressió es farà abstracte, i inicio uns dibuixos molt experimentals tant en material, formes, composició i execució expressiva i desinhibida:
Expressionisme-Abstracte-procediment_Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.
M’inspiro en una sabata esportiva, de la marca Camper, i surt una abstracció:
Bamba-Camper_Abstracte-procediment_Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme.Abstracte-procediment_Tècnica i tractament & Moviment i dinamismeAbstracte-procediment_Tècnica i tractament & Moviment i dinamisme
També he utilitzat l’aplicació make a gif.com, però al mateix photoshop es poden crear gif’s molt més complexos, com el que exposo a sota d’aquesta model de Ioga.
Creació del .gif de la model.
Adjunto alguns del Gif’s animats que he realitzat anteriorment.
Exemple de Gif – Sobre l’anatomia.
Gif de Llort-Figuerola, 2007. Las Meninas se piran.
Activitat 1_ El dibuix com a mitjà d’observació i representació.
3.2.3_ Projecció.
A_ Sketchs ràpids urbans.
∇ Primer dia d’sketchs ràpids: Abans de sortir al carrer, escalfo motors amb l’skyline irresistible del meu terrat. Dibuixo damunt la llibreta d’esbossos mida A4, del directe, ràpid, i dura escassos minuts. En el primer dia, senzillament porto un pilot japonès, de punta fina, i vaig sense goma d’esborrar!
Sketchbook_Skyline_Dia1_Projecció.
L’exercici d’sketchingdiari, és molt motivador i la llum de Tarragona, …inspiradora! Haig de dir que fa anys que dibuixo, i com diu Puño a la seva conferència durant el MAD 2011, quan li pregunten quan fa que dibuixa, respon: – Cuándo dejasteis de dibujar vosotros?
M’apunto les premisses del tipus d’sketch ràpid que practicarem, me les apunto a la llibreta gran que estic confeccionant per l’assignatura Taller de dibuix i expressió gràfica.
Un apunt ràpid, a la llibreta, de les característiques dels sketchings proposats.
M’adono que de vegades és difícil trobar el lloc per fer-ho, ja que busco la perspectiva forçada, per obtenir més d’un punt de fuga. Normalment, dibuixo sense buscar, per costum ho faig quan molts altres factors coincideixen, però ara, buscant aquests ítems, el lloc on dibuixo potser no és el més ideal per fer-ho, ni amb seguretat ni amb comoditat. Però vaig de pressa, i quan finalitzo… penso que hi vull tornar un altre dia.
Sketchbook_Façana marítima_Dia2_Projecció.
Trobo un lloc de perspectiva urbana, però on domina la corba, i això és difícil de trobar caminant a l’urbs, potser els extraradis de les ciutats, amb circumval·lacions, en definitiva, m’atrau aquesta primera contradicció estètica. El temps també m’acompanya, i l’horitzó esdevé un quadre romàntic de Turner, i m’assec a terra, a la vorera, sense saber-ho dibuixo el que sembla un efecte Droste.
Lloc_Sketchbook_Pont_Dia2_Projecció.
El lloc m’atrapa tant, que l’espiral creix i creix, el suport es queda petit i sembla que vulgui sortir, o jo entrar-hi. Recordant-me el joc matemàtic del genial M. C. Escher, que utilitza, per exemple en el dibuix de 1956, De graveergalerij, traduït; La galeria dels gravats.
Sketchbook_Pont_Dia2_Projecció.
Fi del primer dia d’sketchings ràpids_ PAC1 – Taller de dibuix i expressió gràfica.
___________ ____________ ___________ ____________
∇ Segon dia d’sketchs ràpids:
A_ Continuació:En el segon dia consecutiu, i amb nom de programa documental vaig a…
“en busca de la mejor perspectiva”.
Foto de la sortida 2 amb la bicicleta per fer sketchs ràpids.
Surto amb la motxilla i faig servir la bicicleta per moure’m per la ciutat, ja que permet dibuixar tres esbossos en llocs molt diferents de Tarragona.
Foto del lloc. Sketchings ràpids.
Un altre part positiva d’anar amb la bicicleta, és que veig carreteres i carrers, que marquen també punts de fuga urbans. La geografia de la ciutat de Tarragona, amb molts desnivells en pocs kilòmetres, genera punts de fuga molt exagerats.
Sketchings ràpids- PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
Són imatges poc vistes en l’imaginari col·lectiu, no són de pas i sovint no tenen quasi vorera per caminar-hi. M’adono que a la zona del cel, no acostumo a deixar espai atmosfèric, és un espai en blanc que no pesa i crea poca tensió.
Sketchs Ràpids_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
Primer els laterals, punt de fuga cap a l’esquerra, punt de fuga cap a la dreta, i després pujo el tercer punt de fuga, el vertical. M’assec al seient de la bicicleta i continuo.
Sketchs Ràpids_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
∇ Per finalitzar la ruta, pujo al Balcó del Mediterrani, i faig l’sketch ràpid a les escales, amb presses que la llum comença a baixar d’intensitat.
Foto_Sketchs Ràpids_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
Però, com un reclam, a poc a poc, la gent va envoltant-me, i finalment interrompen la meva catarsi amb l’entorn. Vaig poder constatar, que no totes les hores van bé per dibuixar al carrer. Necessites tranquil·litat oer abstreure’t de la ciutat. Algú va felicitar-me.
Sketchs Ràpids_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
Observo que la lent amb gran angular del mòbil, deforma la perspectiva, exagerant i acusant els angles envers la percepció real dels meus ulls i mirada.
Fi del segon dia d’sketchings ràpids_ PAC1 – Taller de dibuix i expressió gràfica.
___________ ____________ ___________ ____________
∇ Tercer dia d’sketchs ràpids:
A_ Continuació:En el tercer dia, ja veig la necessitat de posar-hi la llum, dibuixar l’ambient, per reproduir amb més fidelitat l’atmosfera del moment i el lloc.
Sketch ràpid_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.Sketch ràpid_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
Ara, en sóc més conscient de les sensacions quan dibuixo, el llibre Sobre el dibujo de John Berger, m’està arribant a l’ànima.
Sketch ràpid_Passeig de Sant Antoni, Tarragona_PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica.
Fi del tercer dia d’sketchings ràpids_ PAC1 – Taller de dibuix i expressió gràfica.
___________ ____________ ___________ ____________
B_ Perspectiva cònica:
Partint d’un dels sketchs anteriors, presento la perspectiva cònica amb dos punts de fuga, a vista i mà alçada. A dos temps, primerament amb llapis i després entintada amb tinta xinesa de color Sienna, una sanguina.
Mentre feia la perspectiva cònica de l’últim lloc que vaig fer l’esbós, veia que feia els detalls que havia deixat mig esborronats al carrer. Com per exemple, la forja dels balcons, que vaig fer amb quatre traços, però que ara notava l’essència del ferro girant i formant el balcó. S’expressa el que sé, el que vaig veure i plasmar aquell dia al carrer. I ara, fer-lo amb perspectiva cònica però amb un gran afegit d’intencionalitat ambiental i atmosfèrica.
Perspectiva cònica amb tinta (sanguina).
Decideixo utilitzar els colors de la tinta xina de color sienna torrada.
L’Sketching triat per fer la perspectiva cònica.
No puc obviar el tercer punt de fuga que surt en tractar-se d’un edifici i tenir molta alçada. Podria fer un pla frontal i fer-lo només amb dos punts de fuga si la imatge de carrer dels edificis fossi perpendicular al pla del quadre, però la grandària en alçada no ho permet.
C_ Sistema dièdric:
Format:DIN-A1.
Materials: Llapis dur per a les línies auxiliars i llapis tou o punta fina per a les línies principals.
Consultats i visionats els Recursos d’Aprenentatge, de la UOC, assignats a l’activitat. També vistos els vídeos del professorat. Sobretot els de la docent i arquitecta Esther Villanueva Munuera, amb la seva especial edició en la presentació dels 5 vídeos d’entre 5 i 10 minuts:
Tràiler dibuix tècnic.
El dibuix tècnic: eina d’eines.
El sistema dièdric o la desconstrucció de la nostra visió.
Perspectiva axonomètrica o la reconstrucció objectual.
Perspectiva cònica o la ciència de la representació de la mirada.
Fotos-cadira_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.DINA1_Sistema Dièdric_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.DINA1_Dièdric&càlcul_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.Dièdric&càlcul_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.
Fonamental és familiaritzar-se amb el llenguatge dièdric al complet, per tant, establirem les acotacions que ens ajuden a mesurar i situar l’objecte, en aquest cas una cadira plegable.
DINA1_Dièdric_Acotacions_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.ALÇAT_DINA1_Dièdric_Acotacions_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.PERFIL_DINA1_Dièdric_Acotacions_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.PLANTA_DINA1_Dièdric_Acotacions_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.
En els arxius de la PAC1 a entregar al lliurament final (al RAC, Registre d’Avaluació Continuada), s’escanejarà els documents, ja que els objectius, dels dispositius mòbils o càmeres fotogràfiques compactes, acostumen a deformar les rectes.
D_ Sistema isomètric:Representació axonomètrica isomètrica, a mà alçada.
Format:DIN-A3.
Materials: Llapis dur per a les línies auxiliars i llapis tou o punta fina per a les línies principals.
Perspectiva Isomètric_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.
Primerament, s’ha marcat els angles, i després ja s’ha realitzat íntegrament a vista i mà alçada damunt de l’A3, amb llapis 3H i finalització amb 1B.
Preparant la perspectiva isomètrica_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.
A continuació, adjuntem en detall els dos dibuixos del DIN A3.
Detall-Cadira-Oberta_Perspectiva Isomètrica_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.
La mateixa cadira oberta i plegada.
Detall-Cadira-Tancada_Perspectiva Isomètrica_PAC1 -Taller de dibuix i expressió gràfica.
Fi dels apartats 3.2.3 Projecció.
….
Seguidament, aquest Folio de l’Àgora UOC , exposa l’apartat d’Anàlisi.
7.1_ El procés de treball:
Berger dibuixa un model, observant, reconeixent els fets anatòmics, comuns, però la curiositat és que els va sentir físicament com si el sistema nerviós de l’artista habités també el cos del model.
El dibuix del model nu o un cos humà, amb el temps cronometrat en cada postura, ens obliga a observar atentament el moviment de figura humana. La intencionalitat inicial és comprendre’l, i si cal, anotem i fem gargots, que ens ajudarà en aquesta comprensió. Un cop tinguem una noció sòlida, fragmentarem el moviment que hem estat observant en 5 dibuixos seqüenciats analíticament.
En l’enunciat es recomana que podem practicar el dibuix anatòmic mitjançant webs de dibuix amb models, com Line of action, però es fa difícil de trobar exemples de seqüència, on es veu l’evolució postural. S’opta per agafar un vídeo de YouTube, i després de visionar dansa rítmica, poso al buscador: “best dance performance in 5 movements”. Apareixen alguns vídeos de Cirque du Soleil, i uns clicks més tard, per fortuna, trobo una simbiosi entre el Ioga i el contorsionisme. És aleshores quan recordo que en Ioga, hi ha una sèrie d’asanes perfecte per l’activitat seqüencial.
DibuixAnalític-Model
En el procés del treball de l’esbòs és vital per la proporció esquematitzat l’estructura (volums i proporcions) del cos humà a l’esbossar. Cal mesurar amb el que tinguem a disposició:
DibuixAnalític-Model
7.5_ Esbossos analítics:
“–La intenció s’ha centrat en el punt de força que aguanta la posició de la model, en el dibuix i esbòs analític de models és cabdal la importància del coneixement muscular i anatòmic de la figura humana, exemplificant la mirada analítica de l’enunciat de l’exercici.”
Detall_Fragment_DibuixAnalític
EsbossosUOC_analítics
Realitzat amb tota la intencionalitat de captar l’essència o resum del moment, per fer entenedora l’acció, la mobilitat, i la morfologia de la representada.
Esbossat amb llapis dur 3H, i marcat amb el tou 1B, difuminat amb els dits, esborrant amb la goma per deixar reflectir-se la llum, i finalitzar amb un punta fina 0.5 per detalls i textura.
8_ Gif animats:
Adjunto alguns del Gif’s animats que he realitzat.
En aquest primer lliurament parcial del Taller de dibuix i expressió gràfica, s’adjunten els exercicis amb l’explicació personal que s’ha experimentat:
1_Dibuix de memòria: Objectes. Els objectes quotidians que he triat han estat la cantimplora i les tisores.
Dibuix de Memòria – PAC1-Taller de Dibuix&Expressió gràfica
L’ampolla l’he observat detingudament durant tres minuts i després l’he dibuixada sense problema, sembla que les formes geomètriques es retenen més fàcilment, però la cinta per penjar, al ser més abstracte i que sempre es queda de forma diversa i orgànica, ja m’ha costat més. El fet de dibuixar-ho fa fixar-me més en el que mai em fixo.
Dibuix de Memòria – PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica
Les tisores semblen senzilles, però m’han costat més. No he pogut aplicar tècniques de la Modalitat D, com per exemple; el valor positiu de l’espai negatiu, ja que és difícil d’aplicar-ho si no estem mirant.
2_ Dibuix de memòria: Paisatge. En el paisatge quotidià que he dibuixat, al ser més complicat i llarg, he anat inventant, a mesura que dibuixava, sentat al mateix lloc, al terrat de casa meva, on els factors externs i la memòria viscuda, influeixen directament.
Foto per “Dibuix de Memòria” – PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica
El dibuix cada cop més inventat, mitjançant records, i la imatge que havia memoritzat al principi, esvaint-se de tal forma, que ja dibuixava més utòpicament que no pas realment, una imatge que veia que cada cop s’allunyava més de la realitat.
Dibuix de Memòria – PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica
3.2.2_COMPOSICIÓ:
1_ Enquadrar: Per aguantar el marc de cartolina, primerament he posat unes pinces a una corda d’estendre la roba del terrat. M’ha passat que estava dret i a l’exterior, gens còmode. S’ha fet fosc i tenia fred.
Foto per “COMPOSICIÓ:ENQUADRAR” – PAC1-Taller de dibuix i expressió gràficaDibuix “COMPOSICIÓ:ENQUADRAR” – PAC1-Taller de dibuix i expressió gràfica
Faig un altre exercici assegut i més relaxat l’endemà, i m’adono que ara ja no dibuixem amb la ment, sinó que la modalitat D fa aparició:
La mirada no para de buscar relacions d’espais entre els objectes enquadrats.
Busca primerament, posicionar els objectes grans en la creu imaginària (que una alumne ha ensenyat a l’Àgora amb el marc fet amb palets de fusta i filferro al Taller del barri que cursa).
Un cop feta una tasca faig l’altre, molt més racional a l’hora de treballar, ja que ara faig els volums, centro més la mirada buscant el contrast real de llum i ombra.
En definitiva, faig una observació més empírica.
Dibuix “COMPOSICIÓ:ENQUADRAR” – PAC1-Taller de dibuix i expressió gràficaÉS L’ENQUADRAMENT, PERÒ NO ÉS EL DIA DEL DIBUIX
2_ Bodegó de tres objectes en A4: En l’exercici dels quatre temps d’esbós sento les primeres paraules del llibre que llegeixo actualment de John Berger [1] ressonar dintre del meu cap, les detallades en l’experiència sensitiva, en el fet de dibuixar, que fa en les primeres pàgines del seu llibre. Que personalment qualifico d’agraïdes i pròximes a la novel·la, que fan un bon inici d’assaig.
Foto del procediment i materials. COMPOSICIÓ_ PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
[1] Berger, John (2011). Sobre el dibujo. Barcelona. Editorial Gustavo Gili.
L’exercici recomana utilitzar els materials carbonet o llapis. Trio un grafit sencer. I començo amb l’esbós de 10 minuts:
Els objectes triats tenen diversitat de textures entre ells, com també la seva forma diferent i mida.
He relacionat els objectes del bodegó, amb astúcia i dinamisme, buscant posicions estranyes i relacions diverses, que donen joc.
Es recomana, canviar la posició en cada esbós temporal del bodegó, essent fidel també en el cronometratge del temps.
Segon esbós. COMPOSICIÓ_ PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
Com més baixa el temps, vaig sintetitzant. Comences que hi ha temps a fer les ombres i textures, fins i tot observes les llums, però en l’últim dibuix ja només dona temps a fer els contorns dels objectes i la reva relació en tot l’encaix, separacions i contrast de mides entre ells. Un cop fet el de 5 minuts, es passa al de 3 minuts:
Tercer esbós. COMPOSICIÓ_ PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
Personalment, posaria un ordre:
Inicies l’esbós observant la relació amb el marc de la pàgina, i les alçades i amplades de cada objecte, com en l’exercici anterior, però sense necessitar el marc de cartolina, ja que ara, el rectangle imaginari del bodegó ja et marca un espai.
Segueixes encaixant els elements del bodegó, i tot seguit, segueixes amb el contorn, més concret de cada objecte i sobretot els espais que deixen: El valor positiu de l’espai negatiu.
Per continuar amb les ombres, que deixen els objectes damunt dels altres i en l’espai, especialment en el terra.
Seguim amb les textures de cada objecte, que en aquest cas són diferents en cada objecte. També la textura modifica l’ombra produïda i captada de cada objecte.
I finalment les llums, la llum que reflecteix cada element i la seva llum residual en l’espai, i el reflex de la llum d’altres objectes en la seva ombra.
Finalment, l’esbós en 30 segons:
Quart esbós. COMPOSICIÓ_ PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
En l’últim esbós, ja ni és important on reposen els objectes de la composició, i l’espai blanc del full passa a ser el contorn que deixen els objectes en el buit.
3_ El bodegó final en A4:
Amb tres exercicis del bodegó triat, amb tres vessants de composició; posant atenció als contorns i siluetes, un altre amb interès a llums i ombres, i finalment la intencionalitat de l’esbós final amb textures i trama.
Foto del bodegó final i materials. COMPOSICIÓ_ PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.Primer esbós. COMPOSICIÓ:Contorns i siluetes_PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
Iniciant amb el contorn i la silueta dels objectes posicionats, es recomana la lectura de La vida de las líneas de Tim Ingold i Ana Stevenson[2]. Seguim amb el segon esbós dedicat més a contemplar les llums i les ombres:
[2] Ingold, Tim i Stevenson, Ana (2018). La vida de las líneas. Santiago de Chile. Editorial Universidad Alberto Hurtado.
Segon esbós. COMPOSICIÓ:Llums i ombres_PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
Aquests últims esbossos finals, en ser realitzats en un temps molt més llarg, veig que alguna perspectiva ha pujat, potser a causa de la meva mirada, més alta que la de la foto, o potser l’inconscient ha deixat més constància d’alguns atributs dels objectes; com per exemple el forat del gerro, barrejant foto i realitat amb l’inconscient. Però només en pocs casos, ja que la mirada està concentrada en l’observació empírica i exacte dels objectes i les seves formes i línies, relacions i volums, textures, ombres i llums. Immers en una modalitat cognitiva que molts anomenen la Dreta.
Tercer esbós. COMPOSICIÓ: Textures i trames_PAC1_Taller de dibuix i expressió gràfica.
Soc el Jordi, fill de mestra i forner i amb 45 anys soc pare del Lluc, d’onze anyets i que sempre ha dit que vol ser arquitecte!
Actualment creo obra plàstica i desenvolupo artefactes visuals al meu taller de la Part Alta de Tarragona, però m’he format en els camps del Disseny Gràfic i de la Il·lustració, treballant amb aquests sectors en el passat. Paral·lelament vaig fer de Gestor Cultural, creant i organitzant esdeveniments a Reus i Tarragona; Display (plafons pintats als carrers-art mural), La Baixada del Pajaritu (Carnaval de Tarragona), La Petonada (TV3), iniciant l’Artiga (revista de pensament contemporani), Ciclops (Mostra de Creadors Visuals), etc.
Enguany un llibre de Primària m’ha escollit per formar part d’una activitat dins les seves pàgines (us adjunto la imatge), i es que he engegat l’any a lo grande; inaugurant amb la meva obra l’espai CRAI de la URV Campus Catalunya amb l’artista i docent universitari Albert Macaya de Comissari. Durant anys he fet nombroses exposicions individuals i col·lectives, guanyant tres Premis d’Art Efímer Repsol YPF i quedant finalista a la Biennal d’Art del MAMT, l’any 2019. Moments abans de la pandèmia, el Consell Comarcal del Tarragonès m’atorgava el Premi Creació Anneus Florus amb una estatueta de Rafael Bartolozzi. Actualment, tinc l’obra més recent exposada a l’Art-e Contemporary (centre d’exposicions i jardí d’escultures) de la Ràpita.
Realitzo tallers a les Escoles i Instituts de Tarragona i Vilaseca, dins el projecte l’Artista va a l’Escola, ja sigui de Dibuix amb l’Hemisferi Dret, de confecció i cosit de llibretes, de land-art o d’art reciclat. També he impartit classes als professors (CRPT) Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès. Sempre m’ha agradat la docència, potser perquè de petit amb la meva mare (interina durant més de vint anys) ja anava a les seves Escoles, buides generalment, ja que no podia deixar-me solet.
Aquest any passat he fet un Monogràfic de Ceràmica a l’EADT (Escola d’Art i Disseny de Tarragona) i ara incorporo la transmutació del fang cuit als meus Nanodiorames i les Metadiapos. Ho veieu? No he parat mai, i fins hi tot m’han titllat de massa multidisciplinari, tastant quasi totes les disciplines artístiques, performance, instal·lació, escultura, sketching i dibuix (actualment ja tinc més de 100 llibretes; vaig començar el 2004 i no he parat encara), videoart i vj’ing (Real Time/Live Cinema), documentals, fanzines (com Prometeo Moderno, Caldo de Cultivo, Junkie Python), land art (Art i Natura als Ports), art mural, etc. Fins i tot practico l’artivisme disfressat de Super Plastic Hunter (el fill del Capità Enciam) i fent tallers a Escoles i Associacions Mediambientals (GoodKarmaProjects & Surfrider) on cacem els plàstics del litoral tarragoní per després fer un mural col·lectiu in situ dels plàstics caçats mitjançant protocols del CSIC, el Museu Marítim de Barcelona i Microplastic Watchers. També faig activisme amb Salvem La Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa, SOS Costa Daurada/Camp de Tarragona, etc.
Ara vull ampliar més els meus coneixements amb vosaltres i la UOC, potser preparar-me millor per un canvi de sector laboral, ja que com que no puc viure de l’ART que genero he de treballar… gestionant Apartaments Turístics al Casc Antic de Tarragona, i aquí estic al meu menjador, dibuixant-me i fent-vos la foto:
Realitzant-Autoretrat_UOC
Aquí teniu un detall del meu autoretrat amb aquarel·les fosforescents però amb la llum del dia.
Públic 
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.